A l’entorn de la plaça Angeleta Ferrer s’erigeix tot un epicentre de la vida cultural i social de Sant Martí de Provençals configurat per peces autònomes que, totes plegades, conformen un conglomerat únic. El Centre Cívic Sant Martí i tots els serveis que aixopluga, l’Auditori Sant Martí, els instituts Infanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àustria… formen un àmbit cultural, cívic i social imprescindible que encara serà més rellevant quan l’actual Espai Pere Calafell, ben a la vora, aculli la nova Escola de Música de Sant Martí i la resta d’espais que hi tindran seu.
De tot aquest conglomerat, ben aviat la nova Biblioteca Gabriel García Márquez se n’erigirà com a punt de centralitat humà i urbà. La inauguració és tan imminent (es preveu a l’abril) que la veterana Biblioteca de Sant Martí ja ha tancat les portes per preparar-ne el trasllat. L’obertura es preveu espectacular, perquè el nou edifici, que comença a erigir-se com un nou far de l’arquitectura a la ciutat, ja fa quedar bocabadat qui se’l mira mentre se n’acaba la construcció.
A les pàgines de La Vanguàrdia del 9 de gener, el crític d’arquitectura Llàtzer Moix va publicar un article en què detalla, fil per randa, les grans aportacions que Guillermo Sevillano i Elena Orge, els seus arquitectes, han ideat per a aquest edifici. Espais diàfans, llum natural, interlocució amb l’entorn exterior, i, molt especialment, la fusta com a material constructiu, fan de la nova biblioteca tot un luxe d’equipament públic. Llegiu-lo, íntegrament, a continuació.
___________________________________________________________________
Biblioteca al xamfrà
El xamfrà és un signe d’identitat de l’Eixample barceloní. Però no sol generar una arquitectura disposada a respondres de manera específica a la seva particular geometria. La biblioteca Gabriel García Márquez, que s’ha d’inaugurar el pròxim Sant Jordi, és una excepció. Aquest edifici, que ocupa una cantonada de la parcel·la del complex policial de la Verneda, es projecta en sortint, presidit per una tribuna, sobre el xamfrà on conflueixen els carrers Treball i Concili de Trento. I, d’aquesta manera, genera espai públic al seu accés i, en certa manera, el protegeix, amb plàtans que creixen al perímetre de la vorera.
No és aquesta l’única singularitat de l’edifici, projectat per Guillermo Sevillano i Elena Orge, responsables de l’estudi madrileny SUMA. Perquè el sosté una estructura de plafons de fusta, material que es comença a prodigar en edificis d’habitatges, però encara és infreqüent en els d’equipaments, i, en aquest cas, s’hibrida amb l’acer. La forma estructural d’aquest edifici i del seu revestiment, encara incomplet, amb motllos blancs de fibre de vidre (semblant a la de les planxes de surf), no permet fer-se una idea del seu interior. Cal entrar-hi, per un ampli vestíbul, i caminar unes passes fins a arribar al pati interior de la planta triangular per on es puja per l’escala principal, per sorprendre’s molt agradablement gràcies a l’esplèndida il·luminació zenital i lateral, i a la folgança espacial.
La fusta d’avet austríac roig i el vidre són omnipresents en aquesta sofisticada estructura, que es referma sobre tres nuclis verticals a tres cantonades de la construcció, d’on pengen els diferents pisos, amb plantes diàfanes. Com, per exemple, el destinat a gran saló de lectura, rere la tribuna de façana. O els dissenyats per a un ventall de funcions, des del tradicional auditori fins a un estudi radiofònic, passant per un arxiu. Amb prop de 3000 metres quadrats útils, la García Márquez, especialitzada en temàtica americanista, serà la cinquena biblioteca més gran de la xarxa pública de biblioteques de Barcelona.
Sevillano i Orte han aconseguit una part interior confortable, lluminosa i càlida, qualitats que afavoreixen la lectura. I ho han fet avançant en l’ús d’un material estructural amb prestacions mediambientals – reducció de la petjada de carboni i de l’emissió de gasos, capacitat de reciclatge, etcètera – que són conegudes i molt apreciables.
Llàtzer Moix
La Vanguardia, 9 de gener de 2022