El Besòs i el Maresme impulsa la feminització dels seus espais públics

El barri s’aboca a la reparació del greuge històric del nomenclàtor femení amb la incorporació dels noms de set pedagogues en set nous jardins

Baner jardins nom de dona al Besòs i el Maresme 8M. nomenclàtor
02/03/2022 - 15:22 h - Feminismes i dona Districte Sant Martí

El dilluns 7 de març, en el marc de la celebració del Dia de les Dones a Sant Martí, es farà realitat el projecte de feminització del nomenclàtor del Besòs i el Maresme, que homenatja set pedagogues i mestres represaliades pel franquisme, set dones lluitadores que honoren set espais públics del barri.

L’acte consistirà en la descoberta d’una placa als jardins de Maria Pi Ferrer ubicats davant l’Espai Municipal Carmen Gómez, una descoberta que serà en representació de les set noves denominacions. Serà a càrrec del regidor del Districte de Sant Martí, David Escudé, i del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, que acompanyaran a Marta Mas i Dora Escobar, impulsores del projecte des de la Comissió Memòria i Gènere.

ELS NOUS JARDINS AMB NOM DE DONA

Anna Canalias Mestres (Magallón, 1886 – Molins de Rei, 1934)
Jardins del carrer Bernat Desclot (Alfons el Magnànim – Cascassona).
Antònia Adroher i Pascual (Girona, 1913 – Banyuls de la Marenda, 2007)
Jardins situats entre Alfons el Magnànim, Messina i Jaume Huguet.
Clémence Jacquinet (França, 1865 – segle XX)
Jardins entre els carrers Palerm, Perpinyà, Germans Serra i Jaume Huguet.
Pepita Úriz Pi (Badostain, 1883 – Berlín, 1958)
Espai enjardinat entre Alfons el Magnànim, Messina i Pere Moragues.
Maria Pi Ferrer (Roses, 1884 – Barcelona, 1960)
Jardins entre els carrers Felip de Malla, Otranto i Ferrer Bassa.
Mercè Climent i Pascual (segle XIX- segle XX)
Espai enjardinat entre els carrers Lluís Borrassà i Alfons el Magnànim.
Virgínia Amposta Amposta (Pinell de Brai, 1903 – Barcelona, 1939)
Espai situat entre els carrer Jaume Fabré i Sant Ramon de Penyafort.

La iniciativa d’aquesta proposta de feminització del Nomenclàtor del Besòs i el Maresme té l’origen en la Comissió Memòria i Gènere de Sant Martí. Va ser aprovada pel Consell de Districte de Sant Martí al març de 2019, i posteriorment va ser debatuda tant pel Consell de les Dones com pel Consell de Memòria Democràtica de Sant Martí. Es tracta d’un protocol de voluntat participativa imprescindible per a l’informe favorable definitiu de la Ponència de Nomenclàtor que va tenir lloc en la seva sessió de juny de 2021.

Aquests jardins se sumen als jardins de Dolors Canals i Farriols, inaugurats al 2018, elevant a vuit les dones del món de l’ensenyament homenatjades al barri. Això genera tot un recorregut de memòria humanística en clau femenina, i en clau pedagògica, tot un recorregut molt representatiu, idiosincràtic del Besòs i el Maresme.

La feminització de la ciutat, una aposta municipal

La presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima i les representades són majoritàriament en qualitat de propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia, fet que explica clarament que són els homes privilegiats els que han hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat.

Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins. La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars.