Igual que ha passat amb els humans, els animals han patit variacions importants en les seves rutines durant aquests últims mesos, i ara que ja hem avançat de fase i podem gaudir de més hores fora de casa és un bon moment per parar-los atenció.
En Jaume Fatjó, cirector de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut (Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona de la UAB) i membre d’Ethogroup (Institut d’Etologia Clínica) ens ha respost a algunes preguntes que ens ajudaran a gestionar millor el desconfinament amb els nostres gossos i gats.
Com pot haver afectat als animals aquest període de confinament?
Durant aquests mesos, els gossos han reduït de forma significativa el seu temps de passeig i les oportunitats per establir contacte i socialitzar amb altres gossos. Alguns s’han mostrat més nerviosos i excitables.
Els gats han passat molt més temps amb la família i, en general, els hem acariciat molt més que abans. Encara que això no és necessàriament dolent, pot haver estat una situació difícil per aquells gats de temperament més tímid i introvertit.
Quins senyals ens poden avisar que el nostre animal pot necessitar ajuda?
Pel que fa als gossos, els senyals d’alarma inclourien un augment dels lladrucs i vocalitzacions, les destrosses a casa i la micció i defecació inadequades, així com qualsevol senyal d’agressivitat o irritabilitat.
Si parlem dels gats, les mostres d’estrès poden ser més subtils i, per això, més difícils de detectar. Un gat estressat por moure’s menys per la casa, jugar menys, mostrar-se menys sociable i fins i tot manifestament esquerp. De vegades, l’estrès pot fer que el gat s’amagui, sovint en habitacions fosques o damunt de mobles o prestatges. En ocasions pot menjar menys o deixar de menjar del tot.
A marge dels apunts que acabem de fer, davant de qualsevol canvi en el comportament habitual del nostre gos o gat hauríem de consultar amb un professional.
A quin tipus de professionals podem acudir perquè ens ajudin a tractar aquests problemes?
Els veterinaris son els professionals que han d’atendre, en primer lloc, els problemes de comportament dels gossos i dels gats. En ocasions, el nostre veterinari pot decidir referir el cas a un veterinari especialitzat en problemes de comportament.
El veterinari establirà un diagnòstic, valorarà la possible existència de problemes de salut i dissenyarà el tractament més adient, que pot incloure, per suposat, la intervenció d’un educador.
Alguns consells pràctics per anar preparant progressivament el nostre animal per tornar a la seva normalitat?
Ens preocupen especialment les reaccions negatives dels gossos a la separació, quan la família torni a la rutina laboral i escolar habitual. És important destacar que qualsevol gos està exposat a patir un problema de separació, fins i tot aquells que es quedaven sols a casa sense dificultats abans del confinament.
En un primer moment, recomanem deixar al gos sol a casa durant petites estones i supervisar la seva reacció davant la soledat. Hi ha tres senyals que ens haurien d’encendre les alarmes: vocalitzacions excessives, destrosses, i miccions i defecacions inadequades. Si detectem una o més d’aquestes senyals, no esperem. Consultem de seguida al nostre veterinari habitual.