Amb 250 anys d’història, l’eix Pere IV, anomenat “carretera de Mataró” fins a l’any 1907, va ser la principal via de comunicació de la ciutat de Barcelona cap al nord. Actualment, el carrer té un traçat de 3,7 quilòmetres i connecta la Ciutadella amb el Besòs. A més del Poblenou, la via travessa també els barris del Parc i la Llacuna, Provençals del Poblenou i el Besòs i el Maresme.
Els nous plafons informatius del carrer Pere IV estan situats a les confluències amb:
- Carrer Fluvià
- Carrer Selva de Mar
- Carrer Josep Pla
- Carrer Puigcerdà
- Rambla Prim
- Placeta davant l’església Sagrat Cor de Jesús
Els altres 10 plafons informatius, que van ser col·locats a principis del 2018, estan situats a les confluències amb els carrers Zamora, Pamplona, Àvila, Ciutat de Granada, Llacuna, Batista, el passatge Trullàs, la rambla del Poblenou, l’avinguda Diagonal i el parc del Centre del Poblenou.
Durant el seu recorregut, el carrer Pere IV alterna edificis d’habitatges, fets originàriament per als obrers de les fàbriques, amb tallers, magatzems i edificis industrials. La diversitat d’estils arquitectònics i de tipologies d’immobles és notable en diversos trams.
A partir de mitjans del segle XIX, van començar a instaurar-s’hi les fàbriques de construcció de diversos materials i productes, esdevenint a principis del segle XX la principal artèria industrial de Barcelona. El carrer va acollir algunes indústries destacades, com la fàbrica Klein, que es dedicava a la producció de pneumàtics, o Ca l’Alier, catalogat com a bé d’interès urbanístic, un conjunt de tres naus que es va destinar a la producció de sacs i lones.
Destaca també la fàbrica coneguda com La Escocesa que es dedicava originàriament a la producció de derivats de la llana. Encara conserva una estructura farcida de passatges interiors, naus de diferents volums i xemeneia principal de maó vist.
L’eix Pere IV conserva també parcel·les sense urbanitzar que recorden el passat agrícola de la zona. La presència del viver de llavors Fitó i del viver de plantes Ca l’Agustí és simptomàtica d’una activitat d’agricultura intensiva i orientada a proveir de productes d’horticultura als mercats de la ciutat.
En alguns trams, el carrer conserva un bon nombre d’exemplars de plataners monumentals, els primers dels quals es van plantar a partir del 1852.
A cavall dels segles XIX i XX, aparegué amb força l’associacionisme obrer i les institucions que hi donaven suport, com l’Ateneu Flor de Maig, la cooperativa Pau i Justícia o l’antic Ateneu Colon. En un context de salaris baixos i d’absència de seguretat social, aquestes institucions perseguien augmentar la capacitat de consum dels treballadors i l’accés a recursos bàsics.
El traçat històric de l’eix Pere IV fou interromput amb l’obertura de l’avinguda Diagonal en direcció al Mar, l’any 1999. Els canvis radicals en la fisonomia de la zona van continuar amb la transformació de les àrees industrials que va impulsar el pla 22@ (el 2001) i amb l’ordenació de les infraestructures del Besòs arran de la celebració del Fòrum de les Cultures (l’any 2004).
Amb l’obertura de la Diagonal, s’enderrocaren diversos conjunts fabrils com Can Casas i Jover o Can Tusell. En canvi, els antics tallers d’Oliva-Artès, avui integrats dins el parc del Centre del Poblenou, van preservar-se per ser destinats a equipaments públics (MUHBA Oliva – Artès).
L’horitzó visual de l’eix Pere IV, de camí cap a la rbla. Prim, està definit actualment per perfils dels grans edificis situats a l’encreuament amb l’av. Diagonal, l’Hotel Meliá Barcelona Sky (el cinquè edifici més alt de Barcelona) i un gratacel d’habitatges proper.
En el tram sud de la via, el traçat de Pere IV està integrat dins de la superilla del Poblenou, un projecte engegat pel consistori amb l’objectiu de pacificar l’espai urbà i alliberar-lo del trànsit de vehicles motoritzats.