Josep Ricart, l'artista social i del poble, ha mort

02/04/2020 - 12:38 h

Cultura i lleure. Deixa una gran part de la seva obra als barris de Sant Martí, la més carismàtica de totes l'escultura amb què cada any es distingeixen els Premis Sant Martí

Deixa una gran part de la seva obra als barris de Sant Martí, la més carismàtica de totes l'escultura amb què cada any es distingeixen els Premis Sant Martí

L’escultor Josep Ricart i Maimir va morir el 29 de març passat, a l’edat de 94 anys, al Poblenou, el barri on vivia. La seva presència serà, però, ben perpètua als carrers i places de Sant Martí, que acull força obres seves.

A la rambla del Poblenou hi ha el monument al Doctor Josep Trueta, que s’alça al bell mig del passeig davant del carrer Pere IV (obra de 1978), i el monument a mossèn Pere Relats, a la cruïlla del carrer Doctor Trueta (obra de 1979). Al barri de la Verneda i la Pau, al carrer del Pont del Treball Digne, hi ha el conjunt escultòric de la Cooperativa d’Habitatges Montseny (Matrimoni, Cooperació, i Quatre falques, obres de 1967), i al barri del Besòs i el Maresme, a la rambla de Prim a tocar del carrer Bermejo, se situa el monument a la Cooperativa de Tramvies (obra de 1968).

(*) Clicant els enllaços podeu obtenir informació detallada de cada obra

Amb tot, segurament l’obra més preuada que Josep Ricart ha deixat als barris de Sant Martí és la seva escultura dedicada a Sant Martí, amb la qual cada any es guardonen els Premis Sant Martí. Enguany tindrà lloc la 58a edició d’aquests Premis, els pioners a Barcelona d’aquestes característiques, i des de la 1a edició el màxim guardó sempre ha estat una reproducció d’aquesta escultura, amb la qual s’ha honorat innombrables entitats i persones dels barris, com ara el doctor Josep Trueta, el també l’escultor Josep Maria Subirachs, i fins i tot el propi Josep Ricart.

Un corpus escultòric, arreu del món

Barcelona compta amb d’altres obres seves, com ara la font a Josep Maria Folch i Torres, a la plaça del mateix nom del bari del Raval (obra de 1985), el monument del naixement de l’Estatut de Catalunya, obra original per al parador de Sau actualment situada al Parlament de Catalunya (obra de 1982), i la placa del monument al Doctor Martí Julià situat a la pl. Maria Cristina de les Corts (obra de 1978).

Altres obres molt representatives i especialment estimades són a Vilafranca del Penedès, que exhibeix la imatge del patró, Sant Fèlix Màrtir en processó cada Festa Major, i el Sant Crist de la catedral de la Seu d’Urgell. Diferents indrets de Taradell acullen més de 20 obres seves, tot un veritable museu de la seva obra a l’aire lliure, també acullen obres de Josep Ricart altres viles, com ara Granollers i Tona, amb sengles monuments a la sardana, i el majestuós Via Crucis de Montserrat.

La seva primera exposició individual va ser a Barcelona l’any 1961, i posteriorment la seva obra ha estat exposada en països com Mèxic, els Estats Units, les Filipines, França, Holanda o Veneçuela. Alguns d’aquests països també acullen obres seves, així com Hongria, Itàlia i Polònia.

L’escultor social i del poble

Nascut a Taradell l’any 1925, va estudiar Belles Arts primer a Vic, a l’estudi del mestre Pere Martí, i més tard a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Al 1952 va obtenir el títol oficial de dibuix, i durant 20 anys va compaginar la seva tasca artística al seu taller amb la docència a la facultat de Belles Arts.

Al llarg de la seva trajectòria va obtenir diversos premis, entre els quals l’accèssit al Concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (al 1957), el Premi Nacional d’Art Religiós (al 1962) i el Premio Nacional (per l’escultura Home de Mar de Torrevella, a Alacant, al 1975). També va rebre la medalla del Cercle Artístic de Sant Lluc (al 2002) i el Premi Josep Llimona (al 1969).

Artista compromès amb les reivindicacions socials, es definia com un “artista social i del poble”. El seu estil, que volgudament no s’emmarca en cap escola concreta, destil·la un cert expressionisme simbolista marcat per un pregon humanisme inspirat en l’escultura figuritivista centreeuropea de principis del segle XX, amb influències d’artistes com l’alemany Ernst Barlach. Buscava el missatge en cadascuna de les seves creacions, de caire molt humà. Entre els temes de les seves obres hi ha la injustícia, el dolor, la fam, la pau, el diàleg, la pobresa o la religió.