Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent és el títol de l’exposició que fins al 22 de maig es podrà visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, un projecte documental que el fotògraf nascut a La Pobla de Segur el 1950 va fer en la dècada dels vuitanta. A les imatges s’hi mostren persones que vivien a La Perona, un dels darrers barris de barraques de la ciutat, situat al districte de Sant Martí i enderrocat abans dels Jocs Olímpics.
Hi ha exposades un centenar de fotografies. Un dels aspectes que més sorprenen de les imatges és la sororitat entre les dones gitanes, amb una entitat i un rol molt més important que el dels homes: la família i la comunitat resisteix, només, si hi són elles.
Esteve Lucerón treballava al magatzem dels tallers de formació ocupacional que el Patronat Municipal de l’Habitatge havia organitzat de cara a la inserció laboral i social dels veïns i veïnes d’ètnia gitana de les barraques. Aquesta situació li va facilitar l’accés a un món que rebutjava els fotògrafs professionals. Lucerón, de caràcter tranquil i amb una profunda preocupació pels problemes socials, es va introduir sense l’ajut d’intermediaris entre les famílies gitanes i va enregistrar amb la seva Canon i la seva Mamiya el dia a dia d’aquella comunitat en la perifèria de les perifèries.
Lucerón va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB) i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Els seus referents fotogràfics més importants són Lewis Hine, Jacob Riis i els fotògrafs de la Farm Security Administration, com ara Walker Evans o Dorothea Lange. Malgrat no haver-se dedicat mai professionalment a la fotografia el seu reportatge de La Perona constitueix una fita essencial del documental barceloní. La seva obra ha estat exposada al Reina Sofia i al MACBA.
El 2017 Esteve Lucerón va donar a l’AFB el seu fons de negatius i contactes de La Perona, integrat per 2000 fotografies.
La Perona
El barri de barraques de la Perona va néixer el 1947, fruit de la manca endèmica d’habitatges a la ciutat de Barcelona. Estava situat, seguint la ronda de Sant Martí, per sota de les vies de Rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda, amb una extensió aproximada d’uns dos kilòmetres de llargada.
Si durant els anys quaranta del segle xx la població resident en aquest tipus de construcció es va mantenir estable, a partir del desenvolupament franquista dels cinquanta el fenomen barraquista va experimentar un creixement sense precedents. El barri de la Perona va néixer en aquest context i fins als anys seixanta va estar integrat per unes dues-centes barraques. Amb la desaparició de les barraques del Somorrostro (1966) i d’altres de diferents nuclis de Montjuïc se’n va incrementar el nombre fins al miler i el dels veïns i veïnes, a 5.000.