La ciutat de Barcelona registra el seu rècord d’habitants en els darrers 30 anys

26/07/2020 - 17:38 h

Societat. Per cinquè any consecutiu la població de la ciutat augmenta i s’assoleix la xifra màxima d’habitants des de l’any 1990, amb un total d’1.663.530 persones, el segon increment interanual més important dels darrers dotze anys

Per cinquè any consecutiu la població de la ciutat augmenta i s’assoleix la xifra màxima d’habitants des de l’any 1990, amb un total d’1.663.530 persones, el segon increment interanual més important dels darrers dotze anys

Les dades, de l’1 de gener de 2020, provenen de l’informe anual del Departament d’Estadística i Difusió de Dades, adscrit a l’Oficina Municipal de Dades, i de l’anàlisi del padró municipal d’habitants. L’informe recull els indicadors essencials sobre les característiques de les persones inscrites al padró.

Sexe, edat, formació i matrimonis

L’estructura demogràfica de la població empadronada manté les característiques dels darrers anys. Les dones representen el 52,5% del total de la població. En edats infantils i molt joves, les persones de sexe masculí superen les de sexe femení, però a partir dels 24 anys la superioritat numèrica femenina és constant.

Per edat, s’assoleix un nou màxim històric de persones centenàries, 863, de les quals el 85,3% són dones. Això suposa un increment d’un 10,8% respecte a l’any anterior. A més, l’esperança de vida arriba a 86,7 en el cas de les dones i 80,7 en el dels homes, uns màxims històrics. L’edat mitjana de la població continua estable, al llindar dels 44 anys.

D’altra banda, es manté a l’alça el nivell formatiu de la població. Un 33,4% dels residents de més de 16 anys tenen una titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. En una dècada s’ha passat del 23,9 al 33,4%, i la taxa de dones que tenen estudis superiors és més alta que la dels homes.

Finalment, una altra de les dades destacables és que es confirma un retrocés en el nombre de matrimonis després d’un trienni d’ascensos.

Origen i nacionalitat de la població

Per primera vegada en la història recent de la ciutat, més de la meitat dels residents han nascut fora de la ciutat, en concret, el 50,7% de la població. D’aquests, un 27’8% han nascut a l’estranger; un 15,7% a la resta d’Espanya, i un 7,2% a la resta de Catalunya. De les 463.857 persones residents a Barcelona nascudes a l’estranger, un 27,6% té la nacionalitat espanyola. Els principals països d’origen d’aquesta població són l’Argentina, el Perú i Colòmbia.

La població de nacionalitat estrangera continua en ascens i ja representa un 21,6% del total, amb 179 nacionalitats diferents. Aquestes 360.970 persones suposen un màxim tant en termes absoluts com relatius en la història recent de la ciutat. Gairebé la meitat fa entre un i cinc anys que hi viu, mentre que un 24,6% hi ha arribat durant l’últim any.

A diferència del que passava l’any anterior, el nombre dels estrangers de països extracomunitaris és el que més augmenta (9,6%), mentre que els comunitaris han passat del 12,3% de l’any anterior al 5,2%. Actualment, els estrangers comunitaris representen un 30% del total.

Els estrangers més nombrosos són europeus i americans i les nacionalitats més representades són la italiana, la pakistanesa i la xinesa, amb més de 20.000 residents cadascuna. Les segueixen les persones vingudes de França, el Marroc, Colòmbia, Hondures, Veneçuela i el Perú, amb més de 10.000 residents. Al llarg del 2020 els països amb més empadronats són Itàlia (3.587), Colòmbia (2.925), Veneçuela (2.888), Hondures (2.396), Pakistan (2.106) i Perú (1.841).

Domicilis a la ciutat

A la ciutat hi ha un total de 664.476 domicilis, amb una mitjana de 2,51 persones per domicili, una dada lleugerament superior a la del 2019. Hi ha més domicilis en què no viu cap home (24,8%) que en què no viu cap dona (14,9%). Les llars unipersonals són un 30,9%, un total de 205.394. Les llars amb dos habitants són un 29,2%; amb tres, un 18,4%; amb quatre, un 13,6%, i amb cinc o més, un 7,9%.

Moviment demogràfic de l’any 2019

S’han registrat 12.560 altes per naixement i 14.401 baixes per defunció. Tot i la moderació del darrer any, la trajectòria descendent dels naixements ha situat la xifra del 2019 en el mínim dels darrers vint anys. La taxa de natalitat ha quedat al llindar del 7,7‰.

Pel que fa als noms més posats, es repeteixen els mateixos dels darrers anys, amb algunes variacions d’ordre:

  • Nenes: Júlia/Julia, Emma, Martina, Sofia/Sofía, Ona i Aina.
  • Nens: Marc, Jan, Àlex/Álex, Leo i Lucas.

Amb relació als canvis de nacionalitat, 6.390 persones han fet aquest pas, de les quals un 89% han adquirit la nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de les persones que han canviat de nacionalitat és de 30,5 anys, dos anys i mig més que un any enrere.