Polígon Cobasa
En entrar a la ciutat des de Badalona per l’autopista, sorprèn la rebuda que donen dos edificis de forma arrodonida que semblen engolir els vehicles que accedeixen a Barcelona
El grup d’habitatges Cobasa va aparèixer el 1963 per iniciativa privada, i de facto constitueix una mena d’apèndix del polígon del Sud-oest del Besòs que es prolonga fins a la Gran Via de les Corts Catalanes a través de Sant Adrià de Besòs.
Està format per dos edificis de dotze plantes i doble crugia que concentra més de 2.000 habitatges en un espai relativament reduït. Situats cadascun a una i altra banda de la Gran Via de les Corts Catalanes, són el far a partir de qual l’autopista de Mataró troba el seu final, un punt a partir del quals el vial de gran capacitat es va convertint paulatinament en una via urbana.
Història de polígons i de geometria variable
El polígon es va projecta adoptant la directriu de la ronda de Sant Ramon de Penyafort, un carrer històric del marge sud del riu Besòs que va entrar en conflicte amb el tramat que proposava el polígon del Besòs. De fet, deixa uns espais intermedis mal resolts que urbanísticament queden salvats en gran mesura mercès a les dues places semicirculars que se situen al seu davant.
La part sud del polígon Cobasa
Porta d'entrada a la ciutat
Els dos enormes blocs del polígon Cobasa són fàcils de reconèixer per la seva forma arrodonida, que plegats dibuixen un mig cercle pel centre del qual discorre l’autopista de Mataró per convertir-se en Gran Via. Aquesta posició estratègica els fa molt visibles, motiu pel qual sempre han lluït als seus terrats enormes panells publicitaris de fort impacte visual.