Antecedents del Pla de Desenvolupament

La Llei de barris 2/2004 al Besòs i el Maresme

En els darrers anys, el Districte ha comptat amb intervencions emmarcades en la Llei de barris 2/2004, en concret al barri del Besòs i el Maresme. La Llei va suposar la creació d’un projecte d’intervenció integral en aquest territori –comunament conegut com a Pla de Barris– com a palanca per a la transformació urbana. Els plans de barris combinaven intervencions urbanístiques amb d’altres de naturalesa social, tot i que en diverses ocasions, les primeres van pesar més que les segones.

Marc socioeconòmic del Pla de Desenvolupament: estratègies i instruments

Estratègia per a l’Ocupació a Barcelona (EOB), 2016-2020

L’EOB defineix un total de 30 mesures que serveixen com a punt de partida per treballar conjuntament amb els actors vinculats a l’ocupació, donant prioritat a les intervencions, l’atenció a les persones més vulnerables, la proximitat i la territorialització per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral. L’EOB ha estat elaborada per la Taula d’Ocupació de Barcelona, que reuneix a representants d’una cinquantena d’institucions i entitats del sector públic i el món acadèmic, social, econòmic i veïnal, com ara sindicats, patronals, cambres de comerç, administracions, entitats socials, universitats, escoles de negoci o gremis empresarials, entre d’altres. Aquesta estratègia consensuada i compartida de foment per a l’ocupació vol promoure una major articulació i concertació de les polítiques de promoció de l’ocupació, garantint de manera transversal una major perspectiva de gènere i atenció a la diversitat; incrementar les actuacions ocupacionals; transversalitzar la prioritat de l’ocupació al conjunt de les àrees municipals i apropar els serveis al territori i a les necessitats de les persones. L’EOB prioritzarà les actuacions i recursos adreçats als col·lectius de vulnerabilitat o precarietat laboral: dones en aquesta situació, persones majors de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada i persones sense papers. A Sant Martí, l’EOB servirà com a referència per al desplegament d’accions d’impuls de l’ocupació.

Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat, 2016-2020

En el context de crisi dels darrers anys, el col·lectiu de persones joves és un dels que més intensament ha experimentat l’increment de l’atur i també de la precarització de l’ocupació.


La missió del Pla de Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020, consensuat amb molts agents clau de ciutat, és promoure l’ocupació juvenil entre les persones de 16 a 29 anys, reduint els desequilibris territorials i les desigualtats de gènere existents, fomentant la capacitació professional i millora competencial dels i les joves, i vetllant per unes condicions laborals dignes i una major qualitat de l’ocupació.


Les oportunitats de treball de qualitat, la formació i la millora de l’ocupabilitat són clau i tenen una incidència directa amb la possibilitat d’emancipació i vida digna dels i de les joves de Barcelona. Aquest Pla vetllarà per tal que aquestes oportunitats es concretin amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones joves, amb independència del barri de residència, el gènere i el nivell de formació assolit.

Les línies estratègiques i els quatre eixos del Pla són:

  1. Foment de l’orientació professional per a un major èxit educatiu i acompanyament al món laboral de la població jove.
  2. Promoció de la formació i la capacitació professional.
  3. Foment de l’ocupació i la contractació juvenil.
  4. Vetllar per un mercat laboral amb condicions dignes per al jovent.

El Pla es concreta en 39 mesures que s’hauran d’implementar i garantir amb una bona i coordinada oferta d’accions d’orientació i assessorament laboral descentralitzada a nivell de ciutat.

Treball als barris

L’any 2006, el Servei d’Ocupació de Catalunya va endegar el projecte Treball als barris, amb la finalitat de promoure accions complementàries a la Llei de barris 2/2004 en l’àmbit de l’ocupació i el desenvolupament local en aquells territoris amb desequilibris econòmics i socials més grans, per tal d’afavorir la millora de les condicions de vida dels i de les habitants d’aquests barris i la cohesió social dels territoris. Amb aquest programa es pretén estimular el disseny i l’execució d’actuacions concretes a cada barri en funció de les seves necessitats, amb la finalitat de fomentar el seu desenvolupament socioeconòmic de forma integrada, equilibrada i sostenible.

En el cas de Sant Martí, Treball als barris és present des del 2009 al barri del Besòs i del Maresme. Les mesures ocupacionals d’aquest programa es concreten en programes d’experienciació laboral de formació-treball, itineraris d’orientació i recerca de feina que es desenvolupen en un dispositiu d’inserció sociolaboral per a col·lectius amb especials dificultats, acompanyats de formació professionalitzadora, en competències transversals i en TIC. El concepte d’itinerari també implica un assessorament i seguiment personalitzat de les persones en situació d’atur que participen. Els espais de recerca de feina tutoritzats i la intermediació i prospecció d’empreses també formen part d’aquest programa.

Un altre element important de Treball als barris, també present al Besòs i el Maresme, és la figura d’una tècnica d’accions de desenvolupament local. La funció d’aquesta figura és, entre d’altres, identificar accions potencials de promoció econòmica dins d’aquests barris en qualsevol àmbit: ocupació, comerç de proximitat, altres economies o emprenedoria.

El Programa d’inserció Làbora

El Làbora és un Programa d’inserció sociolaboral dirigit a persones usuàries de Serveis Socials de Barcelona que es troben en situació de vulnerabilitat. Es basa en un model de col·laboració públic i social, impulsat per l’Ajuntament, Barcelona Activa i l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), en col·laboració amb ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), FEICAT (Empreses d’Inserció de Catalunya) i Creu Roja.

El programa Làbora treballa per al foment de l’ocupació i apropa les persones en situació de vulnerabilitat al mercat laboral. Les entitats socials del territori capaciten per competències als i les participants mitjançant itineraris d’orientació, formació i acompanyament en el procés d’inserció laboral. El Làbora facilita que les empreses tinguin accés a una borsa de candidatures on trobaran les persones que millor s’ajusten a les seves necessitats de contractació laboral. La cooperació i el treball en xarxa entre l’Ajuntament de Barcelona, les entitats socials i el teixit empresarial de la ciutat és la clau per afavorir el compromís i la igualtat d’oportunitats amb la ciutadania.

Plans de Barris del Besòs i el Maresme i de la Verneda i la Pau

El Pla de Barris contra les desigualtats, iniciat el 2016 amb una durada estimada de cinc anys, és una de les principals mesures del govern municipal en clau social. Preveu invertir fins a 150 milions d’euros en 10 Plans de Barris a zones especialment sacsejades per la crisi, amb l’objectiu principal de reduir les desigualtats. Es marca reptes com recuperar l’activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics o apoderar el veïnat, a partir d’actuacions coproduïdes entre el teixit veïnal de la zona i el consistori en el seu conjunt. En el cas de Sant Martí, els barris amb Pla de Barris són el Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau.

Tot i que els recursos provenen en gran part del pressupost municipal, el Pla de Barris contra les desigualtats recupera a grans trets els eixos principals de l’anterior Llei de barris (Llei 2/2004), posant en aquest cas especial èmfasi en quatre eixos d’intervenció: educació, drets socials, activació econòmica i medi urbà. El conjunt d’actuacions definides en l’eix d’activació econòmica per cadascun dels territoris s’integrarà en el mateix Pla. En el moment de redacció d’aquest document les corresponents al Besòs i el Maresme són: la complementació de les millores previstes al Mercat Municipal del Besòs, l’activació dels locals de la plaça Palerm i el nou projecte de menjador social de la cooperativa Gregal. I a la Verneda i la Pau són: el disseny d’una estratègia de formació professionalitzadora i d’ocupació, l’impuls d’accions per a l’activació i dinamització dels polígons industrials (a partir de la coordinació d’estratègies entre el Pla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver i el de la Verneda i la Pau) i actuacions per a l’impuls de l’Economia Social i Solidària.

Els barris objecte d’aquest programa s’han determinat analitzant variables com el nivell de renda mitjana, els indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris, però també punts com els dèficits urbanístics o l’estat del parc d’habitatge. Estan repartits entre els districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella.

Pla de Comerç del districte de Sant Martí, 2014-2019

El Pla de Comerç del districte de Sant Martí (2014-2019) recull els objectius, les mesures i les actuacions, en un període de cinc anys, per tal de contribuir a la reactivació econòmica del Districte generant sinergies amb altres sectors com ara la restauració, la gastronomia, el turisme, l’empresa, la cultura i el medi ambient.

Aquest Pla de Districte s’ha consensuat dins una visió estratègica de la ciutat i en el marc del Pla de Suport al Comerç de Barcelona (2013-2016) aprovat el 31 de maig de 2013 pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, confeccionat amb el suport de la Direcció de Comerç i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de realitzar un encaix de tots aquells aspectes del Pla de ciutat al nostre territori i dels diferents barris que el configuren amb les seves singularitats i especificitats.

La intervenció en l’àmbit del comerç comporta unes actuacions de treball molt coordinades i transversals amb diferents actors. En aquest sentit, la tasca que es porta a terme des de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori està molt centrada en donar suport al comerç de proximitat de Sant Martí.


En l’actualitat, aquest Pla, que es va elaborar de forma participada i va indicar reptes i accions, es troba en fase d’avaluació, i es vincularà a la recentment aprovada mesura de govern: Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019.

 

Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20) i Estratègia de gestió turística als districtes

El Pla Estratègic de Turisme 2020 (PET20), fruit d’un procés de diagnosi i reflexió compartides amb nombrosos agents de la ciutat, fixa el full de ruta de les polítiques turístiques que està desplegant el govern municipal, amb el propòsit de gestionar la destinació tot vetllant per la seva sostenibilitat, conciliar al màxim els elements en joc i promoure el major retorn social de les activitats turístiques, satisfent alhora el gaudi dels i de les visitants de Barcelona.


És també objecte d’aquest Pla Estratègic afavorir el desenvolupament econòmic local al voltant de l’activitat turística, amb la col·laboració del sector compromès amb el foment d’un turisme responsable. El desplegament del Pla ja ha posat en marxa mesures relatives a l’allotjament, la mobilitat o la gestió d’espais de gran afluència, a les quals en seguiran d’altres que aborden el màrqueting de la destinació.


Pel que fa a la declinació territorial del PET20, l’EGTD, Estratègia de gestió turística als districtes (mesura de govern a principis del 2018) constitueix el full de ruta en matèria de gestió turística dels districtes per als propers quatre anys (2+2) i ha estat elaborada amb un enfocament de baix a dalt. L’EGTD conté les eines necessàries per facilitar l’acció dels territoris a fi de respondre a les diferents situacions i reptes que es presenten amb relació al turisme i sorgeixen amb una finalitat triple:

  1. Repensar i actualitzar l’estratègia de desconcentració territorial de l’activitat turística, que es concretava en els Plans de Turisme de Districte 2013-2015.
  2. Materialitzar els principis i les directrius continguts en el PET20 a nivell territorial.
  3. Construir de forma coordinada amb cadascun dels districtes el seu pla d’acció/full de ruta en matèria de gestió turística incidint en les seves especificats, característiques, capacitat d’acollida i atractius de visita. Sant Martí estructura la seva EGTD en set línies estratègiques, dues de les quals s’interpel·len a la gestió de ciutat i les cinc restants fan referència a la gestió turística del mateix Districte.

El turisme, sempre que es desenvolupi segons criteris de sostenibilitat, constitueix una oportunitat clau per obtenir un major retorn social i per esdevenir un generador d’activitat econòmica a escala local i una palanca de canvi i dinamització del territori.

Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, 2016-2019

L’Economia Social i Solidària està vinculada a fórmules empresarials diverses, com les cooperatives, les societats laborals, les associacions, les fundacions o les mutualitats; tanmateix, no es pot reduir aquesta forma de fer economia a una categoria jurídica, ja que aquesta per si sola no explica la pertinença a aquest paradigma socioempresarial. El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, defineix l’Economia Social i Solidària (ESS) com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica; són independents respecte als poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són promotores de canvi social.

En l’essència de l’ESS hi trobem valors molt importants per al desenvolupament local i la dinamització dels territoris, en tant que actius que cal potenciar i promocionar. Des d’aquesta perspectiva, tot i que el Pla de Desenvolupament hi té un apartat específicament dedicat, l’esperit de l’ESS és transversal. La seva capacitat de generar ocupació, de mantenir-la i, en general, la seva potencialitat transformadora, fan de l’ESS un punt de palanca indispensable per al Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí.

Desenvolupar una estratègia que promogui la territorialització i l’acció comunitària és una de les cinc línies de treball del Pla d’Impuls a què fèiem referència. Una estratègia que es definirà districte a districte: Sant Martí en disposarà d’una de pròpia i específicament adaptada al context del seu territori.

Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat a Barcelona, 2016-2024

La finalitat d’aquesta estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat és la reducció de la pobresa femenina –a mitjà i llarg termini– a la ciutat de Barcelona. Els dos principis que de manera transversal vertebren l’estratègia són: d’una banda, la interseccionalitat del gènere amb altres categories de desigualtat i, de l’altra, l’apoderament i la participació sociopolítica de les dones.


Aquesta estratègia s’emmarca en la mesura de govern d’Accions urgents de la lluita contra la pobresa: per una Barcelona més justa i equitativa, presentada al Ple de l’Ajuntament el 23 de juliol de 2015. L’objectiu principal és establir un full de ruta clar i compartit per al conjunt de l’Ajuntament, que, més enllà d’actuacions assistencials i de caràcter puntual en alguns plans, ens permeti avançar cap a una equitat real i efectiva entre dones i homes i remoure els obstacles que aprofundeixen en la feminització de la pobresa i de la precarietat.

Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI)

Aquesta estratègia té com a objectiu millorar un conjunt de variables socioeconòmiques i ambientals que presenten indicadors desfavorables respecte al conjunt de la ciutat en alguns barris de l’Eix Besòs i, per tant, dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí; en concret, a Sant Martí incideix en els barris del Besòs i el Maresme i de la Verneda i la Pau. L’objectiu de l’EDUSI és transformar la frontera que suposa la conca fluvial del Besòs en un eix vertebrador i un pol d’atracció que enforteixi el teixit urbà d’ambdues ribes. El projecte té una durada prevista de quatre anys i es finança a parts iguals entre la UE i l’Ajuntament de Barcelona, amb un pressupost d’inversió total de 30 milions d’euros.

Plans de desenvolupament comunitari

Els plans de desenvolupament comunitaris es defineixen com un procés públic d’acció comunitària, amb una forta dimensió en el terreny educatiu i dels valors, que a partir d’una visió global persegueix un ventall de transformacions i millores d’un territori, amb la finalitat d’augmentar la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Un procés on la participació esdevé l’estratègia i l’element metodològic bàsic per aconseguir els seus objectius. Són per tant accions comunitàries planificades per intervenir en un territori determinat, que generalment integren diversos projectes i constitueixen el nivell més ampli de l’acció comunitària.

Sant Martí disposa de dos plans de desenvolupament comunitari, cofinançats per l’Ajuntament i la Generalitat: el Besòs i el Maresme i el Poblenou.

Projecte B-MINCOME i estratègia d’inclusió a l’Eix Besòs

El B-MINCOME és un projecte pilot cofinançat per Urban Innovative Actions (UE), liderat per Drets Socials (Ajuntament de Barcelona), de lluita contra la pobresa i la desigualtat a 10 barris de l’Eix Besòs de Barcelona. En el cas de Sant Martí, la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme, són els barris participants. El projecte va destinat a mil llars residents en aquests barris amb l’objectiu d’aconseguir millorar la seva situació socioeconòmica, la seva capacitat d’ocupabilitat i de generar ingressos, buscant alhora la millora de la qualitat dels seus entorns de proximitat. El projecte té com a últim objectiu ampliar la llibertat d’acció de les llars participants a l’hora de prendre decisions i desenvolupar estratègies pròpies que les ajudin a sortir de la situació de vulnerabilitat en la qual es troben. El projecte permetrà avaluar l’eficiència i l’eficàcia de la combinació de la percepció d’un ajut econòmic anomenat Suport Municipal d’Inclusió (SMI), que complementi els ingressos de les llars participants, i el desenvolupament de quatre polítiques actives o programes d’inclusió sociolaboral amb impacte: formació i ocupació, foment de l’Economia Social, ajuts al lloguer d’habitacions i participació comunitària. La durada del projecte és de dos anys: del setembre del 2017 al desembre del 2019.

Pla 22@

L’any 2000 es configura el projecte 22@ al voltant dels eixos de les renovacions urbana, econòmica i social, en el marc de la transformació de l’est de la ciutat juntament amb l’estació de la Sagrera, la Vila Olímpica i el Fòrum. L’articulació del projecte passa per la creació de la Societat Municipal 22@ Barcelona fins a l’any 2012, moment de la seva dissolució. Amb prop de 9000 empreses instal·lades, 3000 professionals autònoms i 93.000 persones treballadores assalariades i la meitat de les 200 hectàrees de sòl transformat en 15 anys, a l’any 2017 es crea la Comissió de Coordinació del 22@ per repensar la segona fase del projecte per maximitzar-ne la relació, acceptació i participació veïnal, millorar l’atenció a les oportunitats d’inversió i crear ocupació. En paral·lel, s’ha endegat un procés de participació ciutadana per repensar conjuntament una estratègia davant dels actuals reptes socials, econòmics i urbanístics del Poblenou i el 22@, en què el veïnat del conjunt dels barris del Poblenou i del Besòs i el Maresme, havent rebut la informació pertinent, farà una diagnosi col·lectiva, una anàlisi i identificació de les necessitats i problemàtiques socials, econòmiques i urbanístiques actuals del 22@.

Pla Barcelona Ciutat Digital, 2017-2020

Les línies mestres del Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020, Transició cap a la Sobirania Tecnològica són impulsar la sobirania tecnològica de la ciutadania, afavorir una economia digital més plural i fer possible un nou model d’innovació urbana basat en la col·laboració entre les empreses, les administracions públiques, el món acadèmic i les persones usuàries amb un clar lideratge públic i ciutadà.

El Pla vol superar el model de ciutat intel·ligent i resoldre els reptes de la ciutat i de les persones a través d’un ús més democràtic de la tecnologia, mitjançant l’impuls de la innovació digital i l’afavoriment d’un govern més obert com a eina per al desenvolupament d’una economia plural que fomenti la transformació social i ambiental i que afavoreixi l’apoderament ciutadà.


Pel que fa a la innovació digital, el Pla inclou una sèrie de mesures que donen suport a l’emprenedoria i fomenten la inclusió en l’economia digital, a banda de potenciar altres alternatives d’economia compartida com ara el cooperativisme de plataforma i el moviment maker. Més en concret, la mesura FEM BARRI (Make in BCN) fomenta la innovació digital des de la perspectiva més social a partir de quatre eixos: (1) la consciència col·lectiva i el treball en xarxa, mitjançant l’organització d’esdeveniments i la presència en fires internacionals, (2) la inclusió i la formació digital, mitjançant cursos de formació i activitats específiques a diferents centres, com ara els Ateneus de Fabricació o el Cibernàrium, (3) el finançament d’activitats a partir de línies de subvenció, com ara la creació d’una modalitat específica d’innovació social digital en les línies de subvenció Impulsem el que fas i (4) la creació de nous espais i proves pilot, com ara la creació de nous Ateneus de Fabricació i la creació de pilots sorgits dels projectes guanyadors de la mateixa línia de subvenció.


Cal destacar la iniciativa Makers District del Poblenou, una iniciativa que vol facilitar el desenvolupament d’una sèrie d’activitats culturals, esdeveniments, tallers i projectes, que facilitin la interacció entre la comunitat local, ajudant a prototipar i testar els productes, serveis i intervencions generats pel moviment maker i les iniciatives ciutadanes a petita escala per compartir-ho amb una comunitat global. Vol ser un prototip pilot escalable que posi en valor una comunitat ja existent i mixta de tallers, makerspaces, Fab Labs, universitats, institucions de recerca, restaurants, empreses i moviments socials actius, que fomenten nous valors per a Barcelona; una ciutat oberta, en col·laboració, democràtica, productiva, innovadora i creativa. El Poblenou Makers District està alineat amb la visió Fab City, la construcció d’un nou paradigma per a les ciutats, que permeti reduir la seva petjada ambiental i social, a través de la producció local d’aliments, energia i productes, i mitjançant l’intercanvi de coneixement a nivell mundial.

Accions de promoció de l’activitat econòmica impulsades des del Districte

El districte de Sant Martí, a partir de la Direcció de Serveis a les Persones i el Territori, ha estat portant a terme fins a l’actualitat diverses accions de desenvolupament econòmic territorial, que es plasmen en el treball conjunt amb dues entitats representatives: per una banda, Poblenou Urban District (que pretén projectar els diferents barris que constitueixen el Poblenou en sentit ampli com a referents culturals i creatius) i, per l’altra, Barcelona Forum District (que pretén promoure la inserció laboral de persones a l’atur en situació de risc social del districte de Sant Martí entre les empreses, associacions i institucions membres de l’Associació Forum District
i altres empreses del sector del turisme); ambdues finançades a través de l’impost d’estades turístiques.


Pel que fa a la formació adreçada a persones en situació d’atur, s’organitzen diverses accions de capacitació professional, com el curs de reparació i manteniment de bicicletes, executat per Biciclot i del qual ja s’han realitzat cinc edicions, el d’auxiliar de cuina i sala, executat per ESHOB i del qual ja s’han realitzat dues edicions, i el de monitors i monitores de lleure, que s’ha realitzat per primera vegada aquest any i que ha executat la Fundació CET10. Totes les accions s’adrecen a col·lectius de difícil ocupabilitat, com les persones majors de 45 anys o persones joves amb baixos nivells formatius i responsabilitats familiars, amb especial atenció de forma transversal a les dones.