Perfil socio - econòmic de Sant Martí 2018

dimarts, 3 setembre, 2019 - 12:37

Ocupació i Treball. Principals resultats de l’anàlisi del perfil socio-econòmic de Sant Martí per a l’any 2018, d’acord amb el previst dins de la mesura 8.3 del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí.

El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Martí 2018-2022 inclou en la mesura 8.3 l’elaboració d’un informe de diagnosi anual sobre la realitat socioeconòmica del districte de Sant Martí, que permeti conèixer la situació actual i la seva evolució, amb l’objectiu de determinar amb coneixement de causa intervencions adequades en matèria socioeconòmica.

Podeu trobar el document sencer a l’apartat d’adjunts.

Població, salaris i renda familiar

Amb 237.112 habitants el 2018, Sant Martí concentra el 14,6% de la població de Barcelona. La població ha augmentat lleugerament (+0,4%) respecte al 2017, una evolució similar a la que mostra al conjunt de la ciutat (+0,2%). Des de l’inici de la crisi el 2008 la població de Sant Martí ha augmentat un 3,8%, el segon augment més elevat entre tots els districtes; la ciutat en canvi, mostra un nombre de residents estancat respecte al d’aquell any (+ 0,1%). Per barris, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és el que més ha crescut en termes demogràfics (un +33,6%) mentre que la Verneda i la Pau és el que perd més població (un -2,8%) en aquest període.

La Renda Familiar Disponible (RFD) de Sant Martí l’any 2017 registra un índex de 88,1 per Barcelona=100, el més elevat en aquest districte des de l’inici de la sèrie l’any 2000 i 1 punt superior al del 2016. Sant Martí es manté des de l’any 2007 com el 5è districte amb més renda familiar disponible de Barcelona i el primer entre els sis districtes que es troben per sota de la mitjana de la ciutat. En relació a l’any anterior cinc barris augmenten el seu nivell de renda, un es manté estable i quatre experimenten un descens. En un districte amb diferències econòmiques contrastades, 2 dels seus barris superen en més d’un 50% la RFD mitjana de Barcelona mentre que tres estan per sota del 65% de la RFD mitjana de ciutat.

El 2017, el salari mitjà de les persones assalariades residents a Sant Martí és de 29.998 euros anuals, una retribució molt propera a la del conjunt de la ciutat (30.263). Com en el cas de la renda, és el primer districte entre els que es troben per sota de la mitjana de Barcelona.
Pel que fa al nivell d’estudis de la població, entre 2017 i 2018 ha baixat un punt la taxa de persones sense estudis o només amb estudis primaris ( del 23,6% al 22,5%) mentre que ha pujat un punt el de persones amb nivell d’estudis universitaris (del 25,7% al 26,7%). Una altra vegada, es distingeixen dos grans grups per barris, amb una alta polarització entre els dos nivells extrems.

Mercat de treball

En relació al mercat de treball, a desembre de 2018, l’atur registrat al districte (10.866 persones) ha disminuït en un -7,1% respecte al 2017, el que suposa una reducció superior a la de la ciutat (-6%). El pes de l’atur registrat sobre la població adulta del districte és del 7% al tancament del 2018, front el 8,1% a l’abril de 2017. El perfil és majoritàriament femení (54,4%) i major de 45 anys (56%); i quant a la durada de l’atur, a tots els barris hi ha una incidència de la llarga durada superior (40,6%) a la mitjana de Barcelona (36,6%). Destaquen els registres superiors al 40% de la Verneda i la Pau, Sant Martí de Provençals, Provençals de Poblenou, el Besós i el Maresme i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou. Pel que fa a l’atenció per part de serveis socials, 12614 persones van ser ateses el 2018, un 5,3% de la població del districte.

Activitat econòmica

Quant a activitat econòmica, la superfície cadastral de Sant Martí destinada a activitat econòmica suposa el 32,9% de la del districte -xifra 2 punts superior a la mitjana de Barcelona- i representa el 14,2% del total de la ciutat.

Més d’una tercera part de la superfície destinada a l’activitat econòmica correspon a la indústria (38,3%, proporció clarament superior -en +9,5 punts- al districte respecte la mitjana de la ciutat, el que reflecteix la seva tradició manufacturera), seguida del comerç (23,2%) i les oficines (17,3%).
Segons dades del Registre Mercantil del 2018 el districte de Sant Martí compta amb 19.845 establiments empresarials dedicats a activitat econòmica, que representen el 10,9% del total de Barcelona.

El principal motor econòmic de Sant Martí és el districte del 22@ d’acord amb el pla de transformació cap a l’activitat econòmica innovadora, ja que concentra un nombre d’empreses i un ritme de creació d’empreses més elevat que altres zones del districte i de la ciutat, i on destaca especialment la localització d’empreses dedicades a les TIC.
Pel que fa a comerç i serveis, l’any 2016 el districte de Sant Martí compta amb 9.678 locals en planta baixa -el 12,4% dels de Barcelona-, dels quals 7.114 estan actius i 577 buits o en reforma. Els serveis són l’activitat més present en aquests locals (56,7%), mentre que el comerç representa el 34,1% del total i altres tipus d’activitats el 9,3%, una distribució força similar a la de la ciutat.

Quant al sector de l’activitat turística, a desembre de 2018, Sant Martí compta amb 1.181 establiments i 21.923 places d’allotjament: és el tercer districte amb major nombre d’establiments de la ciutat (11%) i de places d’allotjament (14% del total).

Pel que fa al mercat de l’habitatge, el quart trimestre de 2018, el preu de l’habitatge de segona mà de Sant Martí (4.214€/m2) és només un 3% inferior a la mitjana de Barcelona. Quant a l’evolució des de 2007, el ritme de descens de preus al llarg de la crisi ha estat més intens a Sant Martí i la recuperació dels preus va començar abans que al conjunt de Barcelona, amb un increment acumulat que el 2018 és superior al de la ciutat (+5,8% i +1,4%, respectivament). Després d’aquesta evolució, el preu de l’habitatge de segona mà al districte es manté un 8% per sota del nivell que havia assolit amb el boom immobiliari el 2006.

Finalment, pel que fa a l’economia social i solidària, Sant Martí concentra el 10,6% de les iniciatives d’economia social i solidària de la ciutat (479 en total), entre les que destaca el pes de les iniciatives de gestió cívica i de les empreses d’inserció.