Al cor del districte de Sants-Montjuïc, s’obre pas un barri amb molta història, carrers estrets i molta tranquil·litat: és la Bordeta. El barri fa gala del seu passat industrial, especialment lligat al desenvolupament ferroviari, representat per l’estació de tren de Magòria - La Campana, construïda el 1912, i a la indústria tèxtil, amb Can Batlló com a màxim exponent. Aquest passat va permetre que la Bordeta es forgés una personalitat pròpia, íntimament lligada a la dels barris veïns: la Font de la Guatlla i la Marina de Port, als extrems sud; Sants-Badal i Sants a la part nord, i l’Hospitalet de Llobregat a l’oest.

Rambla de Badal Fes clic per ampliar la imatge

La cobertura de la ronda del Mig va donar lloc a una autèntica rambla de Badal, ara connectada als jardins de la Rambla de Sants. A la dreta, l’Escola Cavall Bernat.

Històricament, la Bordeta ha estat separada d’aquestes altres zones de la ciutat per la ronda del Mig o la rambla de Badal, l’avinguda de la Gran Via, la plaça d’Ildefons Cerdà o les vies del tren, però les últimes intervencions urbanístiques de la ciutat han permès superar aquestes barreres urbanes i s’ha creat un districte amb un teixit urbà, social i humà indivisible.

L’autogestió com a pal de paller

La lluita veïnal ha tingut sempre molt de pes en la configuració de la fisonomia de la Bordeta. Un dels exemples clars és Can Batlló, l’antiga fàbrica tèxtil de Joan Batlló, recuperada per la ciutadania des del 2011 per fer-ne un espai veïnal autogestionat. Va néixer arran de la reivindicació de la manca d’equipaments —en bona part causada per l’alta densitat del barri— i s’ha rehabilitat l’espai amb l’impuls de voluntaris i Barcelona Activa. Actualment es dedica plenament a l’oferta de tallers, cursos i espais que necessiti el veïnat de forma assembleària. “El component humà de Can Batlló és molt heterogeni, però hi ha una consciència social molt arrelada: si passa alguna cosa a Barcelona hi donem suport”, explica Joan Costa, portaveu de Can Batlló, i assenyala que l’equipament està arrelat al teixit social de la resta de la ciutat.

Can BatlloFes clic per ampliar la imatge

L’eix central de Can Batlló és anomenat carrer de l’11 de juny de 2011, recordant la data en què el veïnat va obrir el recinte per transformar-lo en un espai autogestionat.

Can BatlloFes clic per ampliar la imatge

A l’antic recinte industrial de Can Batlló hi ha ara pistes esportives, horts urbans, espai de gossos i naus on es duen a terme activitats culturals molt diverses.

És un lloc de trobada en constant canvi i recuperació, on està previst reservar una part de l’espai a zona verda i als equipaments que encara faltin a la Bordeta, a més d’equipaments de ciutat com l’Escola de Mitjans Audiovisuals o l’Arxiu Municipal. Del bressol de Can Batlló han sorgit diversos projectes que impulsen el cooperativisme, un tret característic de tot el districte de Sants-Montjuïc: són La Fera, una cooperativa de consum ecològic; La Borda i la Reborda, dues cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, i la seu de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, dedicat a la creació d’empreses en règim cooperativista.

A banda de les innovadores plataformes autogestionades, al barri es mantenen les tradicions amb més història, com la Festa Major. S’organitza la primera quinzena de setembre i, com en altres barris del districte, en comissions autònomes de carrers i places: la del carrer dels Jocs Florals de Baix; la de la rambla de Badal i els carrers de Parcerisa i Quetzal, i les de les places de Súria i del Fènix. En el cas d’aquesta última, es tracta d’una petita plaça al cor del barri, la comissió de la qual s’ocupa de vestir-la de festa el primer cap de setmana de setembre. “Ens agrada molt que un cop a l’any els carrers de la Bordeta s’omplin de festa i que la gent en pugui gaudir de forma gratuïta”, explica la Paqui Castiella, presidenta de la Comissió de Festes de la Plaça Fènix. Per acabar la Festa Major amb un final immillorable, els quatre nuclis de festa es converteixen en un de sol l’últim dia de festa, celebrant l’acte unitari de “La Bordeta en dansa”, a la plaça de Celestina Vigneaux, amb una xocolatada, balls de gegants i un festival de balls d’arreu del món.

Convivència de les iniciatives locals amb els equipaments de ciutat

Actualment a la Bordeta conviu el bullici dels veïns i veïnes que condueixen el barri, en bona part centrats a Can Batlló i a la parròquia de Sant Medir com a principals pols socials i culturals de la zona, amb autèntics equipaments de ciutat com la Ciutat de la Justícia, inaugurada el 2009 al límit del terme municipal de l’Hospitalet o els que s’estan instal·lant a Can Batlló. Aquests edificis i la bona connexió amb transport públic i privat que ofereix la Bordeta fan d’aquest tranquil barri un nou punt de referència a la ciutat.

Sant MedirFes clic per ampliar la imatge

La Parròquia de Sant Medir és l’inici i el final de la cercavila de les colles de romeus i romeves pels carrers de la Bordeta, el primer diumenge després de Sant Medir.

Jornada de La Bordeta en Dansa Fes clic per ampliar la imatge

La jornada de La Bordeta en Dansa clou cada any la Festa Major de la Bordeta, organitzada per les comissions de festes del barri.