Un dels barris amb millors vistes de Barcelona és la Font de la Guatlla, situat al districte de Sants entre la Gran Via i Montjuïc. Aquest indret singular, connectat pel carrer de Sant Fructuós, té molta vida pròpia i una personalitat forjada arran de la relació amb la muntanya, el pulmó més gran de la ciutat, i amb els equipaments que hi ha al peu, com ara el centre CaixaForum, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, dedicada a l’activitat cultural.

Turó de la Font de la GuatllaFes clic per ampliar la imatge

Després de 40 anys afectades pel pla urbanístic, l’Ajuntament ha acordat salvar les 51 cases del turó de la Font de la Guatlla i qualificar-les com a habitatge protegit

Tot i que el barri gaudeix d’una certa homogeneïtat pel que fa als edificis alts que flanquegen la Gran Via, s’ha de destacar un conjunt de cases al peu de la muntanya. Aquestes cases ofereixen un racó de calma i de contrast amb el tràfec de les places d’Espanya i de Cerdà, que fan del barri un dels indrets millor connectats amb la resta de la ciutat i l’exterior.

L’adaptació com a factor clau

La Font de la Guatlla està situada d’esquena a la muntanya, per gaudir de les bones vistes que ofereix, però en tot moment hi ha estat connectada. El conreu de l’alfals, el blat i els arbres fruiters a Montjuïc va impulsar un barri rural, lligat inicialment a la França del Poble-sec. Poc després va adaptar-se a l’arribada de la industrialització, que va tenir un pes important al districte de Sants-Montjuïc, especialment si tenim en compte la proximitat amb la Zona Franca. En són clars exemples la fàbrica de teixits Casaramona, instal·lada el 1912 a l’edifici que actualment és el CaixaForum, i Can Butsems, que contenia la font de la Guatlla originària que va donar nom al barri. D’aquesta manera, es va readaptar la relació del barri amb la muntanya, convertida a partir d’aleshores en una zona d’oci arran de l’Exposició Internacional del 1929 (que va donar lloc a l’arribada de fins a mil treballadors i treballadores al barri), amb el Poble Espanyol o el ja desaparegut Circuit de Montjuïc.

Amb les primeres fàbriques també va arribar la tradició cooperativista i associativa, que van tenir força pes al districte, amb entitats d’esbarjo com la Cooperativa d’Obrers i Empleats Municipals, Els Hereus, La Nova Lira d’Hostafrancs o Panxeta. Un cop superada l’onada del sector secundari, la Font de la Guatlla ha sabut sumar-se al corrent dels serveis i, alhora, mantenir-se allunyada del bullici del centre de la ciutat i garantir la bona convivència entre les persones que l’habiten. Un dels canvis més importants ha estat la rehabilitació dels espais industrials per adaptar-los als nous usos: la fàbrica Casaramona ha esdevingut el centre CaixaForum i Can Butsems es va enderrocar per donar lloc a l’Escola La Muntanyeta.

Centre Cívic Font de la Guatlla Fes clic per ampliar la imatge

El Centre Cívic Font de la Guatlla és un equipament municipal gestionat des de l'any 1995 per l'Associació de Veïns Font de la Guatlla - Magòria

Festa major de la Font de la GuatllaFes clic per ampliar la imatge

El barri de la Font de la Guatlla viu cada any la seva festa major al juny, la setmana anterior a Sant Joan.

Un barri del veïnat, per al veïnat

La Font de la Guatlla és un barri que dona prioritat a l’educació dels nens i nenes que hi creixen. A banda de les escoles Pau Vila i La Muntanyeta i els instituts Rubió i Tudurí, dedicat a la jardineria, i XXV Olimpíada, que esdevenen un pol d’atracció important de la infància de la zona de la Fira i de la plaça d’Espanya, destaquen les dues escoles de música que componen els Centres Educatius Jam Session. Es tracta d’un dels quatre centres superiors de música de Catalunya que té la peculiaritat d’oferir l’única titulació superior de l’Estat en música actual. Rep joves no només d’arreu de Catalunya sinó també del País Valencià i Galícia, que aprofiten aquesta oportunitat. “Aquest any fa 20 anys que estem aquí, a la Font de la Guatlla, i sempre hem tingut molt bona connexió amb la resta d’entitats. Nosaltres ens sentim una associació més i tenim també molt bona relació amb les entitats de l’altra banda de la Gran Via”, explica l’Elisabeth Ventura, gerent de les escoles de música Centres Educatius Jam Session.

De la mateixa manera que es vetlla pels infants, també es té en compte en tot moment la gent gran, un teixit important al barri. “Ens fa falta un autobús petit de barri, especialment per a la gent que s’ha de desplaçar per anar a l’ambulatori, a l’altra banda de la Gran Via”, explica la Carme Balona, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Font de la Guatlla - Magòria. Aquesta és una de les entitats amb més trajectòria al barri i, juntament amb l’associació Salvem el Turó, vetllen, des del Centre Cívic Font de la Guatlla, que és el seu punt de trobada, pel benestar i la bona convivència en un barri amb una població envellida i amb la influència de l’oci que generen l’Estadi Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Poble Espanyol.

D’altra banda, la tasca de Salvem el Turó ha estat vital per mantenir els habitatges situats al peu de la muntanya de Montjuïc, als carrers de la Dàlia, de la Guatlla i de Chopin. Després de 40 anys pendents d’una expropiació urbanística, l’Administració i el veïnat de la part alta de la zona han arribat a un acord, gràcies a la mediació d’aquesta associació, per mantenir els habitatges i millorar l’espai públic amb un procés participatiu. “Estem construint el nostre propi barri per al futur”, explica l’Àlex Casero, membre de Salvem el Turó.

Més equipaments, millor convivència

El manteniment del barri i de la muntanya són claus per garantir la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Això passa per protegir els habitatges, especialment els més vulnerables, com ara els del Turó, per garantir que l’espai de la muntanya es dediqui a un oci cívic i no a l’especulació immobiliària —atesos tots els punts positius d’aquesta zona—, i a la construcció de nous equipaments i serveis per a la ciutadania. En són bons exemples la construcció d’habitatges públics protegits justament en aquesta part del Turó, la recuperació de la història del barri i la seva memòria, el manteniment de l’espai verd i 700 metres destinats a nous equipaments.

Carrer Sant Fructuos Dalt Fes clic per ampliar la imatge

El carrer de Sant Fructuós travessa de punta a punta el barri de la Font de la Guatlla

Carrer Sant Fructuos baixFes clic per ampliar la imatge

El pendent de la falda de Montjuïc es fa més que evident en aquest tram central del carrer de Sant Fructuós, fet a dos nivells