La Marina de Port és un barri situat en el districte de Sants-Montjuïc entre la Marina del Prat Vermell, Montjuïc i l’Hospitalet de Llobregat. La zona s’ubica en el que tradicionalment es coneixia com la Marina de Sants. Tenint en compte el pes demogràfic que havia adquirit la zona, la Marina de Sants es va dividir en dos a partir de l’any 2005, de manera que es va distingir entre la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell, tot i que els veïns i veïnes es continuen sentint d’un sol barri.

Plaça del moviment obrerFes clic per ampliar la imatge

La gran plaça del Moviment Obrer esdevé una pista de patinatge al costat dels edificis comercials i d’oficines. A l’altra banda del passeig, l’Escola Enric Granados

La Marina de Port s’ha format a partir de la confluència entre barris: Port, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, la Vinya i Plus Ultra en són els nuclis més destacats, destinats molts a ser la residència del gran nombre de treballadors industrials de la Zona Franca. Aquesta configuració singular i heterogènia s’entén arran dels canvis que va viure la ciutat a partir dels anys cinquanta del segle passat. L’arribada de milers de persones provinents d’altres punts del país va fer de la Marina de Port, que era una zona tradicionalment agrícola, un dels barris protagonistes de la història amb la construcció “exprés” de nous edificis d’habitatges i indústria al peu de Montjuïc.

“La vida a la Marina de Port és molt diferent de la resta de Barcelona. Estem força aïllats, però això no té necessàriament connotacions negatives: som com un poble, però tenim més serveis.” Dani Fernández, veí i coordinador de l’entitat cultural La Marina Viva, defineix perfectament el que suposa viure a la Marina de Port.

Colonia SantiveriFes clic per ampliar la imatge

Els carrers de la Colònia Santiveri han estat reurbanitzats amb perspectiva de gènere, millorant-hi sobretot l’enllumenat i la visibilitat a totes les cantonades

Centre cívic La Bascula Fes clic per ampliar la imatge

Al recinte de La Bàscula conviuen el Complex Esportiu Municipal i l’Espai Jove amb sales de concerts i altres activitats.

“Abans tot eren camps, només hi havia els habitatges SEAT”, recorda Antonio Rufón, extreballador de l’empresa SEAT, instal·lada a la Zona Franca l’any 1955. “Vaig arribar al barri fa 48 anys, amb l’obertura de la fàbrica, i ja m’hi he quedat, vivint a les cases dels treballadors, a la barriada de Sant Cristòfol”, continua Rufón. “Jo vaig veure la construcció dels edificis grans i l’arribada de gent, que ha millorat molt la zona, perquè les barriades s’han convertit en una de sola.”

Un cop superada l’onada industrial i demogràfica, els grans edificis s’han anat enderrocant i han donat pas a la construcció dels jardins que dominen el teixit urbà: Can Ferrero, Cal Sèbio, els de la Mediterrània o els del Pont Romà en són bons exemples.

La segona metamorfosi va arribar l’any 2003, quan l’Ajuntament va decidir reformar d’una vegada per totes la fesomia del barri incidint a l’illa Philips, on s’ha construït la Biblioteca Francesc Candel, un CAP, un centre de dansa i serveis administratius, i a la plaça de la Marina, que ha esdevingut el centre neuràlgic del barri. Conscients que el mercat té una funció social important, es va reubicar el mercat de Port per convertir-lo en el que és avui el mercat de la Marina. Rosa Garcia, comerciant, explica: “Hem baixat el nombre de clients perquè s’han obert molts establiments, però nosaltres [les 27 parades que el constitueixen] seguim aquí per vendre per a la gent de ‘tota la vida’ del barri”. Això permet que conservi l’essència d’un mercat petit, dedicat als veïns i veïnes que hi compren diàriament.

Biblioteca Francesc Candel Fes clic per ampliar la imatge

L’antiga fàbrica Lámparas Z és avui la Biblioteca Francesc Candel. A la Marina tothom recorda amb estima la figura de l’autor d’Els altres catalans

Mercat de la Marina Fes clic per ampliar la imatge

Sota la plaça de la Marina de Sants hi ha el nou mercat amb 27 parades al servei del barri

Es miri per on es miri, la Marina de Port té l’empremta de la lluita veïnal. “Com és possible que uns quants veïns parin una empresa amb poder i li impedeixin construir? Les empreses es doblegaven davant la ciutadania, va ser una cosa molt forta”, recorda Oriol Granados, historiador i membre del Centre d’Estudis de Montjuïc, en relació amb la lluita que va evitar la construcció d’illes de cases amb fàbriques al centre.

Altres èxits recents de la lluita veïnal són la construcció del parc de Can Sabater, el manteniment de la prestació del servei d’autobusos per anar a l’Hospital Clínic i al CAP de Manso, o la creació d’espais d’oci i formatius com la Casa del Rellotge o La Bàscula. La darrera victòria ha estat la de la línia del metro L10, tot i que el recorregut no convenç una part de la ciutadania, però els veïns i veïnes admeten que gaudir d’un servei així és un avenç que permet recuperar la confiança en l’Administració pública i garantir l’entrada del barri a la xarxa de transport.

Es miri per on es miri, la Marina de Port té l’empremta de la lluita veïnal

Actualment, les reivindicacions encara són presents: Guillermo Sáez, president del Club de Futbol Ángel Pedraza, recalca que “el barri ha crescut molt en població, però en instal·lacions culturals i esportives no ha crescut tant” i assenyala que des de la Taula d’Esports del barri s’està treballant per millorar la situació. En aquest sentit, l’escultor Benito Maín creu que “s’ha escoltat poc les entitats”. És el president de l’Agrupació d’Artistes de la Marina, una entitat impulsada també per Francesc Candel. Aquest escriptor és recordat amb molta estima al barri, fins al punt que ha donat nom a la biblioteca i al Certamen Literari Francesc Candel, dedicat a reconèixer la tasca cultural de la ciutadania.

Pel que fa a entitats culturals i esportives, destaca la dinamització que fa l’Espai Musical La Bàscula i el Centre Cívic La Cadena. Hi trobem el flamenc, el futbol (amb el Club Atlètic Ibèria) i la petanca, però també el ball modern i la música de gralla. Són entitats vinculades a la realitat social del veïnat fins al punt que n’han impulsat el sentiment de pertinença: “El tret de sortida va ser quan a les xarxes socials vam començar a referir-nos a nosaltres com els ‘mariners’ i ara tothom se sent part de la Marina”, explica Dani Fernández. La Marina Viva, l’entitat a la qual pertany, serveix de revulsiu per impulsar projectes col·laboratius i de memòria històrica, dinamitzar espais i, fins i tot, fer d’altaveu de les reivindicacions dels veïns i veïnes.

El veïnat recorda l’estigma que en dècades anteriors planava sobre el barri i s’il·lusionen en veure que es redueix la desigualtat en comparació amb la resta de la ciutat: s’hi està gestant la prosperitat del sector terciari a través del degoteig constant d’equipaments al nou centre econòmic Districte 38. Un altre canvi vital és el del Pla de barris, que, generat a través de processos participatius, millorarà la cultura, l’educació, el lleure, l’ocupació i la relació comerç-empreses dels polígons propers del barri i rehabilitarà espais públics per millorar la convivència. Així promourà la igualtat de condicions d’un barri que té molts punts a favor: la proximitat amb l’aeroport, la Zona Franca, el Port i la Fira de Barcelona.