“El barri de les oportunitats”

 La Marina del Prat Vermell és, ara mateix, un barri amb la vista posada en el futur gràcies a la transformació urbanística que viu. Situat en el districte de Sants-Montjuïc, entre els barris de la Marina de Port i la Zona Franca, s’estén al sud-oest en una zona àmplia on viuen prop de 1.200 persones.

La Marina del Prat VermellFes clic per ampliar la imatge

La Marina del Prat Vermell és un barri en construcció. Ara té poc més d’un miler d’habitants, però es preveu que pugui arribar fins a 30.000.

Història

 Les Cases Barates d’Eduard Aunós, juntament amb les colònies Bausili i Santiveri, van plantar la llavor del que és un barri humil, format per la unió entre el passat industrial i el futur del sector terciari. En els tres nuclis de població, el veïnat destaca la convivència i els equipaments que hi ha. La Fina Flores, que regenta un establiment a tocar de la colònia Santiveri, explica que “la vida al barri és bona i molt tranquil·la”, tot i que amb els anys alguns dels habitants han marxat, perquè han preferit viure en un lloc més proper al centre de la ciutat.

Com en molts altres llocs humils, el paper de l’Església ha estat molt important. Figures com les de les monges Margarita Clarassó o Mireia Galobar o del mossèn Josep Hortet, de la parròquia de la Mare de Déu de Port, han ajudat moltes famílies del barri a tirar endavant. Galobar explica: “Durant trenta anys hem fet seguiment a les famílies, a la gent que pateix i, fins i tot, hem tingut gent a casa dormint”.

La història ha permès que sigui un nucli de contrastos

Res no evita que el barri s’ajunti amb la Marina de Port per formar un sol barri a ulls dels seus habitants: el barri de la Marina. No és un fet casual, atès que, fins l’any 2005, el barri formava part de la Marina de Sants, que comprenia la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. Es va optar per la divisió tenint en compte l’expansió futura del barri i es va afavorir la separació administrativa entre les dues zones. D’aquesta manera, el barri va rebre el nom de la Marina del Prat Vermell, una denominació deguda a un dels prats d’indianes que configuraven la zona al segle XVIII, la Fàbrica Bertrand i Serra, on era comú tenyir les teles de color vermell i crear grans estols a terra. La proximitat amb la Zona Franca i el port va garantir-hi la ubicació d’empreses com Motor Ibérica, Pegaso, ENASA o SEAT, que és la que més impacte ha tingut a la zona. Constituïda l’any 1955, va donar lloc al nucli de Sant Cristòfol, a la Marina de Port, amb la construcció de cases per a més d'un miler de treballadors i de l’Escola d’Aprenents, ara reconvertida en escola pública.


 
Colonia BausiliFes clic per ampliar la imatge

Les 22 cases de la Colònia Bausili, afectades pel pla urbanístic de la zona, són el que queda de l’antiga fàbrica tèxtil.

Colonia SantiveriFes clic per ampliar la imatge

Els carrers de la Colònia Santiveri han estat reurbanitzats amb perspectiva de gènere, millorant-hi sobretot l’enllumenat i la visibilitat a totes les cantonades.

Cultura + teixit associatiu 

“La Marina té un teixit associatiu molt potent, marcat per les lluites veïnals”, explica Eva Albiol. És l’antiga cap de continguts de La Marina;, un mitjà de comunicació local enfocat a cobrir els esdeveniments del barri i a donar veu a les inquietuds veïnals. El teixit associatiu és protagonista dels moviments per a la millora de la qualitat de vida en matèria d’urbanisme, com ara la construcció de la plaça del Nou, la creació de més habitatge, l’arribada del transport públic i la conservació del patrimoni històric, com, per exemple, la fàbrica Miniwatt, on es volen construir unes pistes d’esquí artificial. “En aquest barri hi ha gent senzilla que, des del punt de vista de la col·lectivitat, ha fet una tasca molt important”, explica Oriol Granados, historiador i membre del Centre d’Estudis de Montjuïc. El voluntariat ha mogut la cultura i ha unit el teixit social del barri: el programa “Imagina’t” o la Fundació Mans a les Mans, dedicades a l’atenció de la infància, en són alguns exemples.

La lluita per la millora del barri ha estat un factor aglutinador del veïnat

La cultura popular andalusa i el futbol —trets distintius de la cultura del barri— prenen com a referent el futbolista Eduard Manchón, veí de l’antic Can Tunis. La figura de l’escriptor Francisco Candel, desaparegut recentment, també hi és present, ja que la seva actuació va ser vital per al foment d’equipaments i activitats culturals. En l’àmbit festiu destaca la Festa Major de la Marina, també coneguda com “la Bacanal”, i la processó de la Mare de Déu del Carme

Reivindicacions + equipaments 

Els canvis més importants del nucli urbanístic van arribar l’any 2005, quan es va aprovar la reurbanització de la zona i s’hi va garantir una activitat econòmica i residencial equilibrada. En 75 hectàrees —l’equivalent a 40 illes de l’Eixample— es construiran gairebé 11.000 habitatges sostenibles, dels quals més de 5.000 seran protegits, perquè s’hi instal·lin fins a 30.000 persones. El canvi es completarà amb 11 hectàrees d’equipaments i 13 àrees verdes, com la del parc Central, que amb 3 hectàrees serà un pulmó per al barri. El projecte s’arrodonirà quan s’obri l’estació del carrer dels Motors, encara sense data. Tot i així, l’obertura recent de la parada de metro del carrer del Foc ha afavorit la connexió d’aquesta nova centralitat a través de la línia L10, tan reivindicada. Un dels avenços palpables és el de la plaça del Moviment Obrer. Amb l’escultura Al·legoria a la Marina al centre, de l’escultor del barri Benito Maín, destaca l’aposta pel patrimoni juntament amb el canvi.

La Marina, en suspens per les millores previstes

Tot i així, també hi ha hagut conseqüències negatives d’aquest canvi: l’antiga colònia Bausili està amenaçada per la irregularitat que presenta en relació amb l’urbanisme. “Hem estat al peu del canó per evitar que s’enderroqui, perquè queden pocs models d’aquest tipus d’habitatges populars”, explica Granados. “Falta la voluntat política de conservar aquest model i de reivindicar l’element històric del barri”, manifesta.

La Marina del Prat Vermell, el viu record de la ciutat popular, s’està convertint en partícip de la dinàmica de la ciutat gràcies al trasllat d’equipaments com l’Agència Tributària de Catalunya, la Societat d’Aigües de Barcelona o la Fira de Barcelona. Tot i així, Albiol explica que “l’impuls de la Fira encara no ha arribat; el que ens està afectant són els problemes de mobilitat, especialment en esdeveniments com el Mobile World Congress”. El barri, un centre històric reconvertit en centre metropolità en forma de smart city, quedarà totalment definit a partir de l’any 2022.

Paseig de la Zona FrancaFes clic per ampliar la imatge

Rere l’edifici blau i taronja de l’Escola Bàrkeno, les noves seus de l’Agència Tributària de Catalunya i d’Aigües de Barcelona al Districte 38 econòmic.

Plaça de FalsetFes clic per ampliar la imatge

Al voltant de la plaça de Falset hi ha els edificis on van ser reallotjats els habitants de les antigues Cases Barates d’Eduard Aunós.