En el marc del projecte divulgatiu ‘Aigua, font de vida’, La Marina Viva va proposar donar el nom de Canal de la Infanta a algun espai del barri. La Ponència de Nomenclàtor de Barcelona ho va acceptar i el plenari de Sants-Montjuïc ho va aprovar al març per unanimitat. Finalment, l’emplaçament escollit ha estat la cruïlla dels carrers de la Mare de Déu de Port, dels Alts Forns i de l’Aviador Ruiz de Alda. Aquest espai connecta diversos veïnats de la Marina, com la Vinya, Plus Ultra i Can Clos.
L’arribada de l’aigua del Llobregat als camps de la Marina de Sants va ser cabdal durant el segle XIX. El Canal de la Infanta era una canalització de 17,420 km d’aigües procedents del Llobregat a l’altura de Molins de Rei, que amb diversos ramals abastia els conreus de tota aquesta part baixa de la comarca del Baix Llobregat. Sota el nom complet de Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, es va construir entre 1817 i 1820 i va tenir un impacte significatiu a l’economia de la zona, en irrigar entre 2,600 i 3,200 hectàrees en el seu moment àlgid. El va projectar l’enginyer i agrimensor Tomàs Soler i Ferrer, incloent-hi la construcció de diversos ponts, sifons i salts d’aigua que també es van aprofitar per a usos industrials, com els molins.