Dissenyades per l’arquitecte Ramon Raventós, les torres, idèntiques, d’estil historicista i de caràcter ornamental, estan inspirades en el campanar de la basílica de Sant Marc de Venècia, motiu pel qual s’anomenen “venecianes”. Malgrat això, no es tracta d’una rèplica exacta, ja que les torres mesuren 47 metres d’alçada i 7,2 metres a cada costat de la base quadrangular pels 50 metres d’alçada i els 12 metres per costat del Campanile venecià.
Concebudes com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de 1929-que va propiciar la remodelació de la muntanya de Montjuïc i dels seus voltants-, les torres es van col·locar a l’inici de l’avinguda Reina Maria Cristina. El recinte de l’exposició, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, incloïa la plaça d’Espanya -al voltant de la qual s’hi van edificar quatre hotels dels quals només queda un edifici en peu, el que actualment allotja l’Escola Francesc Macià i l’Institut Municipal d’Educació-, l’avinguda de la Reina Maria Cristina -antiga avinguda Amèrica-, la Font Màgica de Montjuïc i el Palau Nacional, l’edificació principal de l’exposició i actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), sense comptar altres palaus i pavellons distribuïts per la muntanya de Montjuïc com el pavelló de Mies van der Rohe.
En origen, al peu de les torres, hi havia una balustrada decorada amb quatre escultures: les Arts i la Indústria, de Carles Ridaura, el Comerç, d’Enric Monjo i l’Esport, de Josep Viladomat. Però tant la balustrada com les estàtues van ser retirades durant la reurbanització de la plaça a la dècada de 1970. Es va conservar l’estàtua de les Arts -també coneguda com a Dona amb nen-, que encara podem veure no gaire lluny, a l’entrada de l’aparcament de la Fira de l’avinguda Paral·lel.
El propòsit inicial era enderrocar les torres tan bon punt finalitzés l’Exposició. Per aquest motiu, es van construir amb materials poc nobles, pedra artificial a la base i a la galeria, maons rojos al cos de l’edificació i coure per al sostre piramidal. La decisió d’última hora de conservar-les, va propiciar que fossin necessàries diverses accions de manteniment al llarg dels anys. Un procés que va culminar el 2013 amb la restauració d’ambdues torres.
Actualment, les dues torres estan catalogades com a bé d’interès local. De fet, fins i tot, una vegada a l’any, i en el marc del 48 h Open House Barcelona, es pot accedir al seu interior.