Sants-Montjuïc

El veïnat i els carrers del barri han viscut la instal·lació dels grans vapors, la construcció de la línia ferroviària i el tràfic continu de la carretera reial de Barcelona a Madrid, que facilitava que aquest poble convertit en barri fos un pol d'atracció per a la industrialització que es faria extensible a la zona de la Marina, gràcies a la proximitat al port, però també per la creació d'un eix de fort dinamisme comercial, com el que representa avui dia l'eix comercial de Creu Coberta - carretera de Sants i els mercats de Sants i d'Hostafrancs, amb més de cent anys d'història. Aquests elements estructuren un barri, tal com explica Francesc Leyba, president del mercat de Sants, que considera que aquest equipament, renovat el 2014, "té una part de l'ànima del barri", ja que els veïns i veïnes de Sants el perceben "com un espai comercial, però també social, on poden desenvolupar el seu dia a dia".

L'herència industrial és present a les entitats, al patrimoni, a les cooperatives i al paisatge urbà

L'herència industrial representada pel parc de l'Espanya Industrial i la biblioteca i escola del Vapor Vell o les instal·lacions esportives a l'antiga fàbrica Serra i Balet o els edificis d'antigues cooperatives com la Lleialtat o Model S. XX i també la tradició obrera del barri han deixat un teixit associatiu compacte, que ve de lluny, associacions emmarcades actualment en el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. En són bons exponents el Centre Catòlic, l'Orfeó de Sants o la Unió Esportiva Sants, impulsora de la Volta Ciclista a Catalunya, a les quals cal afegir entitats més recents. Són entitats que gaudeixen, a més, d'importants equipaments, com ara, entre altres, el Centre Cívic Cotxeres de Sants, que dona lloc a diversos esdeveniments anuals que superen les fronteres del districte.

L'associacionisme santsenc ha donat lloc a un fort sentiment de pertinença al barri, i a una festa major que ressona per tota la ciutat, celebrada la tercera setmana d'agost, en què molts carrers es guarneixen amb tota mena d’ornaments per participar en un esdeveniment de ciutat que acaba amb el dinar de germanor. "No m'agradaria marxar mai del meu barri, perquè les persones ens donem suport en tot a través de les entitats", explica en aquest sentit la Sònia Alonso, fundadora de l'escola de dansa La Fàbrica de Somnis.

Alhora, a banda d'aquest fort teixit associatiu, a Sants existeixen cooperatives que recullen la tradició obrera de la zona, com ara La Directa, un mitjà de comunicació local que treballa per a la transformació social, o La Ciutat Invisible, que té com a objectiu la construcció d'alternatives laborals a la feina assalariada i precària. També són presents les iniciatives comunitàries, com ara el centre social autogestionat Can Vies o l'Escola Comunitària de Formació Permanent La Troca, actualment a la Lleialtat. Tal com explica l'Adriana Sabaté, una de les impulsores d'aquest projecte, treballen per "donar resposta a les necessitats formatives, donant recursos perquè tothom pugui desenvolupar-se com a individu autònom i crític" en els diversos àmbits.

Camí en direcció al sector terciari

Les últimes reformes urbanes i veïnals han propiciat la revitalització econòmica basada en un canvi progressiu cap al sector terciari. Les bones comunicacions amb la xarxa de bus, metro i ferrocarril i l'arribada de l'AVE han convertit Sants en un dels centres neuràlgics de la ciutat de connexió del transport públic.

Les transformacions de la rambla de Badal i del Brasil per sobre de la cicatriu que representava la ronda del Mig i la construcció d'un passeig elevat per sobre de les vies del tren que representen els jardins de la rambla de Sants han contribuït a superar parcialment les barreres arquitectòniques entre Sants i la resta de barris veïns del districte. La pacificació dels carrers al voltant del Mercat de Sants ha permès, d'aquesta manera, als santsencs i santsenques, gaudir actualment d'uns carrers amb prioritat per als vianants, ideals per desenvolupar-hi el dia a dia i per traslladar-se ràpidament a qualsevol punt de la ciutat, gràcies a la implantació de noves línies de bus derivades de la xarxa ortogonal.