Aquest Pla entén el desenvolupament econòmic local com el conjunt d’accions i estratègies que busquen promoure activitat econòmica orientada a solucionar les necessitats de les persones que habiten un territori, amb una perspectiva intercultural, de distribució de la riquesa, de gènere i de sostenibilitat ambiental. És un desenvolupament que aprofita els recursos propis de la zona per configurar un ecosistema econòmic plural que aculli diferents pràctiques econòmiques i estimuli diferents sectors d’activitat econòmica, mitjançant la concertació de polítiques i projectes entre l’Administració pública, el teixit comunitari, el sector social i el sector privat.

De manera més desglossada, és un desenvolupament que:

  • Posa al centre les necessitats de la població i la millora de la seva qualitat de vida. No contempla únicament el creixement de la riquesa, sinó que es fixa en com es distribueix i beneficia el conjunt de la societat. És part d’una economia plural al servei de la ciutadania, que promou condicions de treball justes, en un entorn saludable, i té en compte la protecció ambiental i la cohesió social.
  • Considera el territori de forma integral, amb especial atenció a com generar dinàmiques virtuoses, fet que implica treballar des de la interrelació entre els diferents àmbits de la promoció econòmica: formació, ocupació, empresa i emprenedoria convencionals, i la mirada de l’Economia Social i Solidària i de l’economia de les cures.
  • Contempla allò local com l’oportunitat d’impulsar estratègies concertades de dinamització econòmica entre els diferents agents del territori –públics, privats i comunitaris–, amb un clar lideratge públic que facilita, acompanya, promou o es vincula a la idea desitjada de lideratge comunitari. Promou també activament el treball transversal i cooperatiu entre les diferents administracions implicades i entre les diferents àrees de l’Ajuntament, buscant la màxima alineació i coherència entre les actuacions que es duen a terme per tal que siguin més eficaces.
  • Estimula el sector privat per aconseguir un major retorn social i ambiental per a tots i totes, alhora que impulsa el sector de l’Economia Social i Solidària perquè es basa en relacions més justes i democràtiques i pel seu alt valor de sostenibilitat i resiliència, que resisteix millor els embats de la crisi, entre altres característiques.
  • Té una mirada de gènere, en tant que atén les necessitats específiques de les dones, posa èmfasi a millorar les seves condicions de vida –tenint en compte que pateixen una major taxa d’atur, tenen nivells majors de precarietat a la feina i de pobresa, i reben menors salaris i pensions– i, alhora, pretén dignificar i donar valor a aquelles feines tradicionalment feminitzades, desvaloritzades i poc qualificades, però que tanmateix són imprescindibles pel benestar i la vida, com ara la neteja o la cura de les persones. La proposta del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sants-Montjuïc contempla la perspectiva de gènere com a principi orientador del desenvolupament econòmic local. La visió integra la precarietat de les dones en el món laboral i la desvalorització del treball domèstic i de cures. I en aquest sentit, la diagnosi contempla la desagregació de dades per sexe.
  • Té una mirada intercultural en les seves diagnosis i intervencions i creu, per tant, en les polítiques efectives de foment de la igualtat de drets, deures i oportunitats que combatin situacions d’exclusió i discriminació per procedència o diferències culturals.
  • Aborda el repte de la sostenibilitat ambiental en l’activitat econòmica i, per tant, inclou aquest vector en el conjunt de polítiques i actuacions que contempla. Aquestes tenen en compte l’entorn com un tot que cal protegir i cuidar, mitjançant un ús dels recursos que tendeixi al residu zero i al mínim impacte ambiental.

Aquest és el desenvolupament local en què es basen les noves línies estratègiques de Barcelona Activa, que situen la proximitat i la territorialització com a criteris generals d’actuació. Un nou model de dinamització econòmica que es tradueix en serveis i accions als territoris –més a prop de veïns i veïnes– que arribin a més sectors socials i que siguin dissenyats en coproducció amb els districtes, el teixit comunitari i altres actors del territori. Els plans de desenvolupament econòmic de districte, com és el cas del de Sants-Montjuïc, són un exemple d’aquesta forma de fer desenvolupament local de proximitat, que també conviu i es relaciona amb altres intervencions de desenvolupament local a escala ciutat o en altres perspectives territorials que incorporen més d’un districte.