Sarrià - Sant Gervasi

L’espai que actualment ocupa el nucli era, fins al final del segle XIX, el cor del municipi de Sant Gervasi de Cassoles.

El territori està vertebrat a l’entorn de diverses vies, com el passeig de la Bonanova, que creua el barri del Llobregat al Besòs, i carrers com el de Sant Gervasi de Cassoles, Muntaner o Mandri, que van de mar a muntanya. Sant Gervasi - la Bonanova és un barri bàsicament residencial, ple de finques i restaurants elegants, que són el reflex actual de la història. El municipi antic va ser un territori poc poblat i sense industria ni empreses importants. Aquest fet i la proximitat a la serra de Collserola van facilitar que durant el segle XIX s’omplís de segones residències de la societat benestant barcelonina.

A més dels edificis senyorials i les petites zones verdes, el barri es caracteritza per la gran quantitat d’escoles. És habitual trobar infants jugant a les places i baixant dels autobusos una tarda qualsevol, i és que al nucli es troben centres com l’Escola Pia de Sarrià, el Col·legi Jesús-Maria i La Salle Bonanova (una construcció neogòtica), a més de les universitats Abat Oliva i Ramon Llull.

Una ciutat jardí

L’espai que actualment ocupa el nucli era, fins al final del segle XIX, el cor del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Aquella època de vinyes, camps de blat i boscos va acabar amb l’arribada de la burgesia que, en descobrir el paratge, va començar a edificar, especialment cases d’estiueig. D’aquest procés d’urbanització encara en queden proves: alguns dels grans carrers, com Mandri o Ganduxer, porten els noms dels terratinents de la zona, i s’hi poden contemplar joies modernistes i noucentistes com la Torre Bellesguard. Del passat rural, en canvi, només en queden alguns edificis com l’antiga masia de Can Canals o la de Can Pomaret.

Pel que fa a la urbanització de principis del segle XX, destaca el projecte de ciutat jardí, amb l’avinguda del Tibidabo com a eix principal. Aquesta idea, promoguda pel doctor Salvador Andreu, combinava els jardins de magnífiques finques modernistes, com la Casa Muntadas, amb la vegetació pròpia de la zona. També s’hi va construir el famós Tramvia Blau, que ha quedat reservat per a l’ús turístic i que el febrer del 2018 va començar un profund procés de reforma.

Els centres cívics Pere Pruna i Vil·la Florida són essencials per entendre el teixit associatiu que s’enforteix.

A poc a poc cap a la vida de barri

Sant Gervasi - la Bonanova és un barri tranquil on costa impulsar la vida associativa, tot i que cada vegada hi té més pes. La festa major de la zona de Bellesguard n’és un bon exemple: “Als anys cinquanta s’hi feia una gran festa que es va perdre, però l’estem recuperant i hem aconseguit fer un sopar a la fresca”, explica Jordi Orpinell, membre de l’Associació de Veïns de Bellesguard. Per la seva banda, Salvador Albuixech, president de l’Associació de Comerciants de Sant Gervasi Barnavasi, afirma: “El teixit associatiu no és tan fort com voldríem, però hi ha un bon caldo de cultiu.”

Vinyet Mirabent, directora del centre de salut mental Fundació Vidal i Barraquer, assegura: “S’ha fomentat molt la cultura de centre cívic en els darrers anys i hi ha punts concrets del barri on tothom es coneix.” I és que els dos centres cívics són essencials per entendre aquest teixit associatiu que s’enforteix. Tots dos segueixen una estratègia comuna a tot el districte que consisteix a reconvertir el patrimoni cultural en espais per als veïns. El Centre Cívic Pere Pruna és una antiga església ara reconstruïda, i el Centre Cívic Vil·la Florida era una magnífica torre senyorial.

Malgrat aquests progressos pel que fa a la cohesió del veïnat, Mirabent alerta que no s’ha de baixar la guàrdia perquè, en una zona amb una població envellida, fomentar la vida al carrer és doblement important: “Malgrat que, en general, les persones grans de la Bonanova no tenen problemes econòmics, la poca vida al carrer pot agreujar la soledat.” El veïnat sovint té segones residències fora de Barcelona, i és per això que de vegades costa fer xarxa.

El barri disposa de dues parades de ferrocarril, diverses línies de bus i un bus de barri, als quals, en el futur, s’afegirà una parada de la línia 9 del metro. 

Per Joan Sancho, president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles, hi ha molts aspectes positius, com els centres i els equipaments i el personal que hi treballa, “perquè desenvolupen una excel·lent tasca social i integradora en el barri en els diferents àmbits d’actuació”. També destaca el paper de servei ciutadà de la Guàrdia Urbana i el suport dels tècnics de barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi. Explica que, per fer xarxa o servei associatiu al barri, “és necessari donar a conèixer les entitats del barri a altres entitats d’altres barris del districte”. Segons Sancho, un dels aspectes que caldria millorar és la promoció d’habitatge social i assequible, sobretot per als joves, ja que molts d’ells es veuen obligats a marxar del barri. Quant a les infraestructures, reivindica l’acabament dels trams i estacions pendents de la línia 9, ja que permetrà millorar les connexions i els desplaçaments en transport públic dels veïns i veïnes.

Un nucli ben equipat

“El barri s’ha fet més proper a les persones: hi ha més carrers de vianants, més centres cívics i iniciatives interessants, com ara el comerç al carrer, on les botigues munten paradetes per exposar-hi els seus productes”, afegeix Mirabent. Amb els anys, també han millorat les comunicacions: avui dia disposa de dues parades de ferrocarril, diversos busos i un bus de barri, als quals, en el futur, s’afegirà una parada de la línia 9 del metro. 

A més, el veïnat valora el gran nombre d’equipaments, com el Mercat de Sant Gervasi i la llar de gent gran Mossèn Lluís Vidal. “Organitzem excursions, cinefòrums i xerrades per evitar que les persones grans se sentin soles”, explica Jaume Busquets, que n’ha estat, durant molts anys, el president.  

La Bonanova té diverses zones verdes com els jardins de Ca n’Altimira, el parc de la Tamarita o el parc de la Font del Racó.

Un patrimoni inacabable

L’altra característica important de la zona que els veïns i veïnes destaquen és el patrimoni arquitectònic. Des de contemplar la mescla d’estils de Santa Maria de la Bonanova fins a descobrir el convent de Valldonzella o gaudir de les vistes de la ciutat des del cementiri de Sant Gervasi, el nucli ofereix mil i una possibilitats.

Els qui prefereixen la natura o la ciència també ho tenen fàcil: a la Bonanova es troba el CosmoCaixa i diverses zones verdes com els jardins de Ca n’Altimira, el parc de la Tamarita o el parc de la Font del Racó. Petits oasis de natura en un barri sovint tranquil i alhora ben connectat amb el centre de Barcelona.