Tothom qui coneix Sarrià sap que té un ambient molt similar al d’un poble petit. De fet, va ser un municipi independent fins al 1921 i aquesta essència encara es conserva. Només cal passejar una estona pel carrer Major per adonar-se que tothom es coneix des de fa anys, que el comerç de proximitat encara sobreviu i que, en definitiva, la zona manté el caliu i el veïnatge de tota la vida. “Una pregunta que ens fem sovint és ‘ets fill i veí o només veí’?”, explica Montserrat Morera, presidenta del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià.

Sarrià va ser un poble rural, desenvolupat al voltant de l’església de Sant Vicenç, que va esdevenir menestral

Situat a la part alta de la ciutat i força proper a la muntanya de Collserola, el nucli limita amb el barri de Pedralbes i el de les Tres Torres, i hi passen grans vies com la ronda de Dalt. Això no obstant, l’ambient és força tranquil i és fàcil trobar calma en qualsevol dels seus carrers estrets i passatges encisadors.

Plaça del Consell de la Vila Fes clic per ampliar la imatge

Plaça del Consell de la Vila

Passatge MallofreFes clic per ampliar la imatge

Passatge de Mallofré

Un municipi menestral

 La municipalitat de Sarrià se situa cap als segles XIII-XIV. Aquest poble rural, desenvolupat al voltant de l’església de Sant Vicenç, va esdevenir menestral. No era, doncs, una zona senyorial com les del voltant, però l’arribada del ferrocarril, el 1863, va fomentar la construcció de xalets d’estiueig com la casa Alemany o la Quinta San Isidro, encara dempeus.

Els sarrianencs no volien que el municipi formés part de Barcelona, però s’hi va acabar annexionant per reial decret. Sarrià, doncs, és un barri des de fa dècades, però molts dels racons que conserva transporten al seu passat. És el cas de la plaça del Consell de la Vila i del carrer de Vidal i Quadras, on es troba la Torre d’Aigües, construïda per assegurar l’abastament d’aigua del municipi. Hi ha, però, edificis encara més antics, com la Casa Forcada, Cal Lot o Cal Garriga, que mantenen l’aire rural de segles enrere.

Tot i que la zona antiga de Sarrià s’estén a banda i banda del carrer Major, eix a l’entorn del qual va créixer l’antic municipi, cal destacar altres nuclis, com Can Caralleu, el Peu del Funicular i la zona limítrof amb el barri de Pedralbes, perquè cal tenir en compte la important relació històrica de Sarrià amb el Monestir de Pedralbes.

El barri manté el caliu, amb un teixit associatiu molt fort i amb entitats que organitzen tot tipus d’activitats per no perdre l’essència de poble.

Marta Masats i Natalia OlieteFes clic per ampliar la imatge

“A Sarrià, les dinàmiques de poble conviuen amb les de barri dormitori i barri atapeït d’escoles.”

Marta Masats, presidenta de l’Associació Cultural Casa Orlandai

Montserrat MoreraFes clic per ampliar la imatge

“Aquí totes les famílies ens coneixem. Vas pel carrer i saludes a tothom.”

Montserrat Morera, presidenta del Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià

Un teixit associatiu en plena forma

Aquest passat de municipi independent on tothom es coneixia ha fet que el barri mantingui el caliu i tingui un teixit associatiu molt fort. Entitats com el Centre Cultural Sant Vicenç, l’Associació Cultural Casa Orlandai, el Centre Excursionista Els Blaus o la Sarrianenca organitzen tot tipus d’activitats per no perdre aquesta essència de poble. La prova més gran de la fortalesa del teixit associatiu de Sarrià és la festa major, durant la qual aquestes associacions obren els locals a tothom.

Des de fa uns anys, la festa major té algunes singularitats, com la competició entre dos equips que responen als noms dels Vicençs i els Rosers, els quals han de superar proves, com ara un concurs de triples, una competició de menjar flams, una cursa de sacs, la baixada de carros (construïts pels mateixos participants) o un joc de pistes. Una altra activitat destacable és el concurs “Engalana el teu balcó”. Així ho explica Marta Masats, directora de l’Associació Cultural Casa Orlandai. “Els veïns cedeixen una part de casa seva perquè tot el barri en pugui gaudir; és una combinació entre l’espai privat i el públic molt positiva. N’estem molt orgullosos.” També es pot destacar la Cercavila de les Escoles, en què els estudiants fan una rua amb els gegants, els capgrossos i els diables.

Un barri, moltes realitats

El veïnat, molt vinculat al teixit associatiu, també es mostra satisfet del gran nombre d’equipaments de què disposa. “Tenim equipaments de sobres! I és que moltes cases senyorials s’han convertit en centres cívics”, explica Morera. És el cas de la Casa Orlandai, famosa per les seves magnífiques vidrieres, i la Vil·la Cecília.

El disseny urbanístic del nucli antic de Sarrià ha facilitat que s’hi hagi implantat el sistema de recollida d’escombraries porta a porta, que ha significat que el barri sigui el lloc de la ciutat on més i millor es recicla.

Encara hi ha problemàtiques per combatre, però. És el cas de la gentrificació, que ha afectat Sarrià abans que altres barris: “Persones amb nivells de renda elevats van venir fa anys, però això no vol dir que es tracti d’un nucli de classe alta exclusivament”, explica Masats. “Aquí també hi ha gent que ho passa malament.” Així, doncs, al barri es barregen diverses realitats que desmenteixen que es tracti d’un “barri ric”, com sovint es pensa.

Núria EsteveFes clic per ampliar la imatge

“Sarrià és un poble dins de Barcelona. És molt tranquil i la gent és molt culta i educada.”

Núria Esteve, vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Sarrià i membre de la Sarrianenca

Parc Castell de l'OrenetaFes clic per ampliar la imatge

Parc del Castell de l’Oreneta

El caràcter perdura

En parlar de Sarrià, tampoc no es pot obviar un gran avantatge: la gran quantitat de zones verdes. “Tenim la sort de poder gaudir de parcs com el del Castell de l’Oreneta o els jardins de Santa Amèlia”, diu Núria Esteve, membre de l’Associació de Veïns de Sarrià i de la Sarrianenca. El nucli també disposa d’espais com els jardins de Can Sentmenat, que envolten una altra meravellosa finca històrica del barri.

Però si alguna cosa destaca de Sarrià és la seva personalitat. El fet que fos l’últim poble del pla annexat a Barcelona encara hi imprimeix caràcter, i és una circumstància que es nota en el dia a dia: “Actualment seguim posant benzina a aquest caliu, que es manté a través dels caus, els esplais, i les iniciatives que fan xarxa entre el veïnat”, conclou Masats. Tot per assolir el repte de seguir funcionant com un “poblet” dins de Barcelona.

Pl Sant Vicenç de Sarrià Fes clic per ampliar la imatge

Plaça Sant Vicenç de Sarrià