Representants d’una quinzena de ciutats europees es van reunir la setmana passada a la trobada semestral d’Eurocities, el WG Housing Meeting. En aquesta ocasió, la sessió estava enfocada a parlar de la situació del lloguer i de l’impacte que ha hi tingut la Covid-19. Tècnics d’habitatge de les ciutats de Munich, Viena, Zurich, Lille, Dublín, Milà, Ljubljana, Gant, Amsterdam, Brno, Florència, Bratislava, Vilnius, Berlín i Barcelona van posar en comú les problemàtiques detectades, sobretot vinculades a les dificultats per aconseguir ciutats amb lloguers assequibles. Així, els experts van destacar l’increment de les dificultats per fer front al pagament del lloguer i l’augment de les llistes d’espera per accedir a un habitatge social.
A la trobada també es va posar especial èmfasi en l’impacte de la Covid-19 a la societat. Es van posar en comú l’impacte de la pandèmia en matèria d’habitatge, els ajuts al lloguer que es van aprovar i els seus efectes. En concret, es va citar el cas espanyol per ser un dels que major diversitat de mesures s’han adoptat i es van donar algunes dades sobre l’impacte dels ajuts a Barcelona. Segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, només el 26% de les persones llogateres es van acollir a diferents mecanismes i ajudes al lloguer per ajustar els seus contractes.
També es va citar el cas de Ljubljana, on només un 5% de les persones llogateres havia sol·licitat la moratòria del pagament del lloguer. Segons els representants, les persones que viuen en règim de lloguer són un dels col·lectius més afectats per la crisi ocasionada. En aquest sentit, la International Union of Tenants (IUT) va remarcar la importància d’estendre les ajudes per a protegir les persones llogateres i regular els preus dels lloguers, un fet que va destacar l’Institut d’Estudis Econòmics de Berlín (GIW-Berlin), que va fer referència a la complexitat afegida d’aplicar regulacions al lloguer en un moment on els preus poden baixar com a conseqüència de la crisi econòmica.