Des de la seva inauguració l’any 1961, l’obra va estar ubicada a la plaça de l’Armada, a Montjuïc, però amb els canvis urbanístics va anar perdent visibilitat i es trobava en mal estat de conversació. Per això, es va decidir retirar-la, restaurar-la i donar-li un nou emplaçament.
El mur del parc de Joan Reventós oferia les condicions òptimes, tenint en compte que la ‘Rosa dels Vents’ és un rellotge de sol que ha d’estar orientat al sud. A més, Sarrià va ser el barri on va viure l’autora, Luisa Granero, primera dona que va esdevenir catedràtica d’escultura a Espanya, l’any 1964.
La intervenció del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic, a càrrec de l’escultor Abel Vallhonesta, ha consistit en la recuperació i restauració de les peces, i en la reconstrucció de les parts desaparegudes.
La ‘Rosa dels Vents’
Amb forma de relleu en pedra blanca i amb unes mides de 2,78 x 2,16 x 0,15 metres, l’escultura és una al·legoria de les constel·lacions que navegants i mariners feien servir per orientar-se al mar en la foscor de la nit. La seva disposició i el seu format són circulars, amb un centre important per la mida i la forma, que simbolitza concretament la rosa dels vents.
Té la imatge d’un estel amb múltiples braços de diverses mides que es projecten radialment en totes les direccions d’un espai imaginari i que dona més llargada i importància a quatre direccions en forma d’aspa que, simbòlicament, corresponen als quatre punts cardinals. Equidistant del centre, s’hi veuen dotze peces, completament retallades del fons, que representen els signes del zodíac. Són formes humanes o d’animals que segueixen la lògica d’allò que simbolitzen i en forma de creu, hi ha la representació de quatre dones. La resta de les representacions que completen la roda fan referència bàsicament a animals i objectes que sempre tenen relació amb el tema referit.
Qui va ser la Luisa Granero?
Luisa Granero Sierra (1924-2012) va néixer a Barcelona en el si d’una família humil d’origen andalús. La guerra i la postguerra van marcar la seva infància i joventut, i des de molt jove es va interessar per l’escultura i va començar el seu aprenentatge amb els escultors Enric Monjo i Jaume Otero, obrint-se pas en el món de l’art en una època en què la presència femenina era minoritària.
L’any 1964 Granero es va convertir en la primera dona catedràtica d’escultura a Espanya, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i es considera la primera escultora professional catalana.
Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York. Va rebre múltiples reconeixements al llarg de la seva trajectòria, i el 2006 el Districte li atorga la Medalla de la Dona de Sarrià – Sant Gervasi.