Aquest equipament, ubicat al districte de Sarrià – Sant Gervasi i gestionat per ASSÍS Centre d’Acollida, és el segon amb aquestes característiques que es posa en marxa durant l’últim any a la ciutat, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de Covid-19, després de l’obertura l’octubre passat del CRI La Llavor.
Aquests dos centres, juntament amb la reserva que ja s’aplica al Centre de Primera Acollida (CPA) Sant Gervasi per atendre exclusivament dones, respon a l’estratègia municipal engegada el gener del 2020 per prevenir i lluitar contra el sensellarisme femení. Una estratègia que s’enllaça també amb la mirada sobre aquest fenomen que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies està impulsant.
La Violeta comptarà d’entrada amb 26 places d’acollida i amb el finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. La previsió és que el nou CRI funcioni amb un pressupost d’uns 564.000 euros l’any, dels quals aproximadament el 50%els sufragarà el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través del l’ampliació del contracte programa de serveis socials amb els ens locals signada al novembre passat i que al 2020 va significar una aportació total de 4 milions d’euros per a l’atenció de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Fruit d’aquesta aportació, per exemple, també han pogut funcionar els dispositius extraordinaris oberts a Fira de Barcelona o els tres hotels i residències en què des del mes de novembre passat hi viuen unes 200 persones.
El nou equipament té per objectiu donar atenció social i allotjament per tal de frenar i/o revertir els efectes de l’exclusió residencial en fase inicial que pateixen les dones, oferint eines i recursos personals, espais d’apoderament i un acompanyament integral per a la definició d’un projecte vital propi. A La Violeta es garantirà la cobertura de les necessitats bàsiques, tot potenciant les habilitats personals i d’autogestió perquè les dones ateses puguin realitzar un procés de recuperació i autonomia personal. A més a més, se’ls oferirà un acompanyament social i emocional des d’una perspectiva de gènere i es treballarà per promoure la seva inserció laboral i la recerca d’alternatives residencials estables quan sigui possible.
La ciutat de Barcelona compta hores d’ara amb prop de 2.700 places per acollir persones sensellar, ja siguin de titularitat municipal o bé en col·laboració amb el conjunt d’entitats socials que integren la Xarxa d’Atenció per a Persones Sense Llar (XAPSLL), unes 500 més que abans de l’esclat de la pandèmia. A banda dels tres hotels i residències, també s’han posat en marxa altres equipaments pioners que continuen funcionant com són els centres per a dones, joves o bé per a persones amb drogodependències, i que en el seu conjunt van suposar la inversió d’uns 45 milions d’euros l’any passat per part de l’Ajuntament. En paral·lel, malgrat que la conclusió a la qual arriben els Serveis Socials municipals és que els efectes de la Covid-19 han precipitat possibles situacions de sensellarisme en persones que no havien passat mai pel carrer, el nombre de persones que dormen al ras a Barcelona s’ha reduït en prop de 150 persones durant l’últim any i se situa actualment en 914 persones, segons les dades disponibles del mes de febrer passat.
Treball conjunt Generalitat – Ajuntament
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha reforçat el treball conjunt amb l’atenció primària de serveis socials dels municipis per abordar el sensellarisme, i finança els ens locals que ho sol·liciten perquè portin a terme actuacions per fer front a la urgència en aquest àmbit: incrementar places, ampliar l’atenció i l’acompanyament per a persones sense sostre. En total, el Departament haurà destinat 14,2 milions d’euros a l’àmbit de sensellarisme el 2020 a tot el país. I específicament, per aquest treball conjunt amb l’Ajuntament de Barcelona, el consistori rebrà 1 milió d’euros addicionals aquest 2021 per fer front a la urgència
De la mateixa manera està previst que entre 2021 i 2014 (amb el nou contracte programa de Treball, Afers Socials i Famílies) s’ampliïn les accions per fer front al sensellarisme. Algunes d’elles ja han començat i tenen a veure, per exemple, amb la formació a professionals dels serveis socials per a la detecció i l’abordatge de les violències masclistes en dones sense llar. Aquesta formació té per objectiu reforçar la incorporació de la perspectiva de gènere per tal d’identificar les desigualtats i prevenir les situacions de violència masclista i ampliar les eines de les professionals en la detecció de casos de sensellarisme femení i violència masclista.