Senyorial seria la millor paraula per definir el barri de les Tres Torres, que rep aquest nom per les tres grans finques residencials que coronaven la zona al començament del segle XX. “Tenim el privilegi d’acollir un dels primers edificis d’Antoni Gaudí, el Col·legi de les Teresianes, i gaudim de la barreja entre les torres dels anys vint i els edificis de pisos moderns”, explica Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns de les Tres Torres.

Jardins del Doctor Roig i RaventósFes clic per ampliar la imatge

Jardins del Doctor Roig i Raventós

Al començament del segle XX, es van aixecar les tres vil·les modernistes que li donen nom. Avui és un barri tranquil on els veïns i veïnes del nucli antic són els mateixos de sempre.

Situat a la part alta de Barcelona, passen pel barri dues importants artèries, com la ronda del Mig i la via Augusta, que també li fan de límit en algun tram. Malgrat aquesta situació propera a la bullícia de la ciutat, el nucli és força tranquil i disposa de diverses zones verdes que el fan encara més idíl·lic, com els jardins del Doctor Roig i Raventós.

Casa Muley Afid, Fes clic per ampliar la imatge

Casa Muley Afid, avui seu del consolat de Mèxic

Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns de les Tres TorresFes clic per ampliar la imatge

“Aquest és un barri que, històricament, ha tingut poca vida associativa i veïnal, però des del teixit associatiu intentem que tothom es conegui.”

Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns de les Tres Torres

De «terra de ningú» a barri benestant

Anys enrere, el barri quedava en terra de ningú entre l’antic municipi de Sarrià i el de Sant Gervasi de Cassoles. Pràcticament, va ser un desert urbanístic fins al començament del segle XX, quan es van aixecar les tres vil·les modernistes que li donen nom. Avui dia només en resta dempeus una, la Casa Mariano Farriols, que és un restaurant. També s’hi van anar construint edificis luxosos com la Casa Muley Afid, una finca d’inspiració oriental dissenyada per Josep Puig i Cadafalch que destaca per la teulada vidriada de color verd i que avui és el consolat de Mèxic.

Des d’aquella època daurada de cases enjardinades i arquitectures de fantasia, el barri no ha patit grans canvis. El 1923 s’hi va aixecar el camp del RCD Espanyol, que es va acabar enderrocant per donar pas a edificis d’alt nivell i als jardins del Camp de Sarrià. A més d’aquests petits canvis, Tusell defineix les Tres Torres com una zona “on sembla que no passi res”, amb els avantatges i els inconvenients que això comporta: és un barri tranquil en què els veïns i veïnes del nucli antic són els mateixos de sempre, però tampoc no s’hi han obert gaires comerços.

Les Tres Torres disposa de poques entitats, però fan una gran feina de cohesió

Plaça de Joaquim Pena Fes clic per ampliar la imatge

Plaça de Joaquim Pena

05-	Carina Mora, coordinadora d’activitats de la Casa Sant Felip NeriFes clic per ampliar la imatge

“Cal potenciar la vida de barri, però el millor és que és una zona molt tranquil·la i perfectament comunicada amb el centre.”

Carina Mora, coordinadora d’activitats de la Casa Sant Felip Neri

Pocs, però amb molta força

Les Tres Torres disposa de poques entitats, però fan una gran feina de cohesió. L’Associació de Veïns s’encarrega d’organitzar la festa major, que se celebra a final de maig. Com que és un nucli travessat per grans avingudes, s’intenta que les activitats de la festa se celebrin en diversos espais. Això no obstant, l’indret principal és la plaça de Joaquim Pena, on s’organitza una xocolatada, un concurs de pintura o una ballada de sardanes.

La vida de barri s’intenta impulsar tot l’any, però. La Casa de Sant Felip Neri és un dels espais que serveix per fer-ho. Aquest elegant edifici modernista, que pertany a la Congregació de les Religioses Filipenses, està obert a tothom. “Cedim l’espai de manera gratuïta per fomentar la relació entre el veïnat”, explica Carina Mora, coordinadora d’activitats. “Hi fem des d’exercicis relacionats amb l’espiritualitat fins a concerts, tallers de percussió i música i activitats per a la gent gran.”

La Biblioteca Clarà, d’estil noucentista, conserva el llegat de l’escultor Josep Clarà i no només serveix per consultar llibres, sinó que també permet passejar pel jardí i contemplar algunes escultures de l’artista.

Mercat de les Tres TorresFes clic per ampliar la imatge

Mercat de les Tres Torres

Jardins de la Biblioteca ClaràFes clic per ampliar la imatge

Jardins de la Biblioteca Clarà

Un “petit poble” a deu minuts del centre

Malgrat que el barri té pocs equipaments, disposa del Mercat de les Tres Torres –amb el sostre remodelat recentment– i la Biblioteca Clarà, que conserva el llegat de l’escultor Josep Clarà. Aquesta casa-taller d’estil noucentista no només serveix per consultar llibres, sinó que també permet passejar pel jardí i contemplar algunes de les escultures de l’artista. El veïnat, però, reclama nous equipaments i considera especialment prioritària la construcció d’una escola bressol i el manteniment dels edificis i els carrers.

Si el punt dèbil són els equipaments, el punt fort és el transport. Els veïns i veïnes consideren que la zona està molt ben comunicada, especialment pel que fa a la connexió amb el centre. “Amb el ferrocarril arribes a la plaça de Catalunya en deu minuts, però alhora estàs aïllat, com en un petit poble”, destaca Tusell.

Les Tres Torres no acull només residències d’alt nivell, sinó que és un barri heterogeni amb zones molt diferenciades

Parada les Tres Torres dels Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaFes clic per ampliar la imatge

Parada les Tres Torres dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Casa Urrutia, antic Casino Tres TorresFes clic per ampliar la imatge

Casa Urrutia, antic Casino Tres Torres

Un barri heterogeni i singular

A diferència del que sovint es pensa, les Tres Torres no acull només residències d’alt nivell, sinó que és un barri heterogeni amb zones molt diferenciades. “Hi ha una part residencial i poc cohesionada, però als voltants del mercat i de la plaça de Joaquim Pena tothom es coneix”, explica Tusell. “Això s’explica per la construcció singular del barri: no era un poble, com Gràcia, sinó que va néixer de la instal·lació de segones residències i ha anat creixent sense gaire ordre.” 

Malgrat que alguns veïns i veïnes tenen aquesta sensació de continuar “en terra de ningú”, no canviarien el seu barri per cap altre. Aquesta és una zona ideal per als amants del modernisme, els restaurants luxosos i els grans jardins.