Si, en caminar per la part alta de Barcelona, de sobte us trobeu amb forts pendents que baixen d’un turó, no hi ha dubte, heu arribat al barri del Putxet i el Farró. Tant el nom com la geografia evidencien les dues personalitats d’aquest barri: per damunt de la ronda del Mig, el Putxet, a l’entorn del turó del mateix nom, que domina l’espai físic. Per sota de la ronda, el Farró, la part baixa del barri, amb una orografia molt més plana.

Plaça de Mañé i FlaquerFes clic per ampliar la imatge

Plaça de Mañé i Flaquer

Dues vies importants fan de límit amb el districte veí, el de Gràcia. El Putxet comparteix l’avinguda de la República Argentina amb Vallcarca i els Penitents, mentre que la recentment batejada avinguda de la Riera de Cassoles separa el Farró de la Vila de Gràcia. El Putxet és una zona amb moltes persones grans de classe mitjana-alta. “És agradable i tranquil. Hi ha una mica de soroll i contaminació, però no tanta com en altres zones”, explica Francesc Ribera, president de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet.

Per a Esther Rodríguez, membre de la junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Farró, un dels aspectes positius “és la situació privilegiada del barri, i la bona comunicació amb la resta de la ciutat si et desplaces al centre”.

Francesc Ribera, president de l’Associació de Veïns i Amics del PutxetFes clic per ampliar la imatge

“És un barri bonic, agradable, tranquil i ben comunicat amb la ciutat i l’exterior.”

Francesc Ribera, president de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet

Un viatge a la Barcelona burgesa

El Putxet havia estat un dels tres districtes històrics de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, mentre que el Farró n’era un barri. La zona era una de les preferides per les famílies benestants de Barcelona. Al segle XIX, s’hi van començar a instal·lar per passar-hi els estius, i de manera progressiva i gràcies a les millores del transport s’hi van acabar quedant. Les luxoses torres modernistes d’aquestes famílies es van substituir per blocs de pisos, però encara avui es pot contemplar les Cases Ramos i la Casa Tusquella o passejar pels romàntics passatges amb aire britànic de Mulet i Sant Felip.

Des de llavors, el barri ha canviat molt, però no tant com altres zones de la ciutat. “Hi ha molta gent gran que viu aquí des de fa cinquanta anys i que prefereix que res no canviï”, assenyala Josep Escolano, de l’Associació La Casa del Silenci. La part positiva d’aquests canvis moderats és l’ambient: al Putxet i el Farró tothom es coneix i hi ha força vida de barri, malgrat que no tanta com anys enrere, quan el comerç de proximitat era més abundant.

Josep Escolano, secretari de l’Associació La Casa del Silenci: Fes clic per ampliar la imatge

“El parc del Turó del Putxet és un espai de privilegi. Anar-hi un dia de sol és el millor que hi ha.”

Josep Escolano, secretari de l’Associació La Casa del Silenci

Un teixit associatiu viu, però encara per explotar

Per retornar al caliu d’abans, el veïnat potencia el teixit associatiu mitjançant les calçotades, les castanyades populars i les festes majors. Destaca la Festa dels Sis-cents, una cercavila en què aquests cotxes recorren alguns carrers durant la Festa Major del Farró. A la del Putxet s’organitza una botifarrada popular, una cantada d’havaneres, activitats infantils, sardanes, focs artificials i música al carrer.

Les entitats constitueixen un teixit associatiu molt fort, especialment al Farró. “Cohesionen el barri i permeten conèixer veïns amb qui, si no fos pel teixit associatiu, no tindríem relació —explica Lluís Juanet, membre de la Colla Humorística del Farró—. El nucli és tan petit, però, que sovint hem d’associar-nos amb altres entitats dels barris de Gràcia o Sarrià, per exemple.”

Esther Rodríguez, membre de la junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Farró, destaca el teixit associatiu creixent, el sentiment de pertinença al barri i el sentiment encara de poble.

Lluís Juanet, membre de la Colla Humorística de Sant MedirFes clic per ampliar la imatge

“És un barri petit i avui dia la vida de barri costa molt. És per això que no s’han de perdre les activitats que s’impulsen des del teixit associatiu.”

Lluís Juanet, membre de la Colla Humorística de Sant Medir

Ronda del General MitreFes clic per ampliar la imatge

Ronda del General Mitre

La recuperació del barri

Malgrat que aquí no hi ha problemes gaire greus, els veïns i veïnes lamenten, sobretot, el fet que la ronda del Mig separi el Putxet i el Farró. Això, però, ja no suposa un inconvenient tan gran com anys enrere. Des que es va remodelar, aquesta via és més accessible per als vianants i ha deixat de ser una barrera urbana infranquejable.

També es procura conservar el patrimoni cultural i aprofitar-lo per ubicar-hi equipaments. És el cas de la Vil·la Urània, l’antiga casa-observatori de l’astrònom català Josep Comas i Solà. Va estar a punt de ser enderrocada, però el veïnat va fer molta pressió perquè aquest espai històric es reconvertís en un centre cívic. “Es va aconseguir respectar la casa del científic, convertir-la en un espai multifuncional i alhora aixecar un edifici innovador i sostenible (també per als veïns) just al costat”, explica Carlos Gual, president d’Amics d’un Farró Digne.

Si el Farró ha recuperat Vil·la Urània, el Putxet ha recuperat un altre espai: la casa del carrer de Manacor, 1, que és la seu de La Casa del Silenci (un espai reservat per a la meditació i el recolliment), l’Associació de Veïns del Putxet i l’Associació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya - Agrupament Escolta Santa Maria i Santa Agnès. No obstant això, encara hi ha moltes coses per canviar, com ara la instal·lació de baranes per fer més accessibles els pendents o la millora de les comunicacions.

Carlos Gual, president d’Amics d’un Farró DigneFes clic per ampliar la imatge

“No tenim res a veure el Putxet amb el Farró, però la relació entre veïns és molt bona, també pel que fa a les entitats.”

Carlos Gual, president d’Amics d’un Farró Digne

Un barri de jardins i places

A banda del patrimoni cultural recuperat, els veïns i veïnes valoren altres espais del barri, com el parc del Turó del Putxet, que és un dels pulmons verds més desconeguts de Barcelona. No és l’únic racó natural. Alguns solars abandonats s’han convertit en zones verdes, és el cas dels jardins de Mercè Rodoreda o els de Marià Manent.

Però els veïns i veïnes destaquen les places com a principals espais de socialització: no és estrany trobar persones petant la xerrada o organitzant una calçotada a la plaça de Mañé i Flaquer, per exemple. I és que aquí el caliu no és el de trenta anys enrere, però molts encara lluiten per preservar-lo.

Jardins de Mercè RodoredaFes clic per ampliar la imatge

Jardins de Mercè Rodoreda