El divendres al matí el Mercat de Montserrat bull. Als passadissos no s'hi cap: gent amunt i avall; "perdona, em deixes passar?", "ara ja només em queda comprar la fruita". Enmig de la gentada, el Pare Manel i un bon seguici de joves de la seva Fundació.

Han vingut al mercat per recaptar fons amb unes bosses de roba que han dissenyat ells mateixos. "A través de la Fundació els nois i les noies aprenen a treballar, a tenir uns horaris, tenen un primer contacte amb l'entorn laboral i, a més, aconsegueixen guanyar alguns diners", ens explica el Pare Manel.

El Pare Manel ja porta anys al barri, i passejant pel mercat tothom el saluda, tothom el coneix. "Home, Pare, què tal? Què et porta per aquí?" Hi parlen paradistes, clients i clientes, el president i el director del mercat, encantats de tenir un personatge tan singular als passadisos que tan acostumats estan a recórrer. 

Tasta una mandarina, li tallen una mica de pernil, demana pel salmó. Al Pare Manel li encanta aquest mercat i la seva gent. Mentrestant, a la primera planta del Mercat de Montserrat, les bosses de roba ja pràcticament s'han acabat; "sembla que n'haurem de fer més".