Quin millor dia per anar a conèixer un mercat que el mateix dia del Dijous Gras!

Per començar, us diré que m’acabo d’incorporar al departament de Comunicació de l’Institut de Mercats i que esperava amb ànsia una sortida sobre el terreny. Tants dies de feina davant l’ordinador amb el meu amic Excel i el meu amic Word... i de cop, em trobo amb la vertadera gent del mercat!

L’escenari ha estat el Mercat de Fort Pienc, a la festa del Gran Tiberi del Carnaval.

A primera hora ja hi havia molta activitat, els paradistes, disfressats de cap a peus, es passejaven entre les parades amb una excitació continguda, es feien bromes els uns als altres i saludaven efusivament la clientela. No se perquè m’ha recordat al bon rotllo de la meva època d’estudiant.

 A l’exterior del mercat s’han disposat unes taules i una desena d’avis voluntaris de ‘Voluntaris 2000’ han preparat plats amb truita, botifarra d’ou, llardons i pa. Jo no sabia que existia aquest tipus d’associació. Es veu que són grups de voluntaris que col·laboren en l’organització d’activitats lúdiques, cíviques, esportives, sense ànim de lucre. M’ha semblat una idea genial, ja que tota aquesta gent s’ho passa bé i ajuden a que l’activitat tiri endavant. Molt més sà que quedar-se a casa veient la tele.

Cap a les 11 del matí ha sortit l’ambaixadora “Currutaca Bugadera i Santgenís”  amb el seu grup d’animació i els músics. Quina alegria i quina joia! Com m’agrada el món de l’entertainment... Han recorregut tot el mercat i després han fet un número de saltimbanquis que feia patir i tot!

La gent que passava per la plaça s’anava afegint a la festa i després a la cua de la teca, és clar!

Jo m’he fet amb un plat d’aquests i us dic que la botifarra d’ou estava tendra i esponjosa i la truita de carxofa al seu punt. La felicitat en un instant. Un grup de senyores que fan esport al centre cívic em deien: “Noia, avui recuperem tot el que hem perdut a la classe!”, tot fent queixalades a la truita i als llardons.

Amb les panxes plenes el jurat del concurs del Pebrot d’Or ho ha tingut més fàcil per valorar la millor parada. Aquest any el premi era un pebrot disfressat de maduixa (m’ha semblat un premi  molt estrambòtic).

Ha sortit l’ambaixadora amb el pebrot-maduixa a la mà. Anava visitant les parades, ballant i rient. Tothom gaudia de la broma i a poc a poc s’ha apropat a la parada guanyadora...

Però, retrocedim una mica en el temps.

Quan jo he arribat aquest matí al mercat, he fet un parell de fotos. Una de la parada que em semblava més bonica. I, voilà!! Aquesta ha estat la parada guanyadora!!!

Així que en una propera vida ja se quina serà la meva professió... jurat de concursos i tastadora de truites!

Laura Ruiz. Departament de Comunicació IMMB