El Beer-Sommelier, Ian Maya, en representació d'Estrella Damm, va concloure els tallers de la fira Petit Mercat de Mercat amb un tast de cerveses. De la mà de l'Ian, vam poder conèixer tot allò que s'ha de tenir en compte en un tast de cerveses: el perfil visual, l'aroma i el sabor. A més, l'ordre -de menys alcohòliques a més- i les copes que es fan servir són molt importants.

Abans de començar el taller, l’Ian ens va explicar que la clau per a servir la cervesa de la millor manera és tombar una mica -uns 20 graus- la copa. Aquest truc ens permet tenir un control més clar de la quantitat de crema que volem. I és que com bé va recordar l’Ian, no es diu escuma sinó crema! 

També ens va parlar d'un altre element molt important a l'hora de servir una cervesa, la temperatura: si té menys alcohol, la temperatura ha d'estar entre els 4 o 6 graus. A partir d'aquí, a mesura que van augmentant els graus d’alcohol es recomana una mica més fred, però tampoc massa, perquè no emmascari el sabor.

El tast va començar amb la Malquerida, la primera cervesa vermella del grup Damm, que és un acompanyament perfecte per a aliments de la gastronomia llatina. La Malquerida es fabrica des del 2010, una creació del grup juntament amb els germans Adrià, Albert i Ferran. Incorpora ingredients de sabor semblants a plats mexicans: blat de moro, flor de Jamaica, ataca visual i suc de taronja. 

Visual: el seu color més rogent impacta.

Aroma: suau i fresca, el punt floral passa a un segon lloc.

Sabor: incorpora ingredients de sabor semblants a plats mexicans. Té un punt d’amargor més baix, la flor aporta un toc de ferro encara que no es nota. 

La segona cervesa va ser la més icònica de la marca, l'Estrella. La recepta original consisteix en malta de civada, tota local, i arròs mediterrani. L'arròs té la funció d'afegir més suavitat a la cervesa, d'aquí al fet que la coneguem com la mediterrània. El llúpol aporta el punt d'amargor a la cervesa.

Visual: daurada i brillant.

Aroma: destaca el perfil dels cereals, la malta i el llúpol. 

Sabor: un llit de cereals que ens deixa una sensació de cos, una cervesa que té força, però que també té un final suau. 

El tast va continuar amb la Complot IPA, una cervesa d'extrems, o agrada molt o gens, no acostuma a tenir un punt intermedi. És l’acompanyament perfecte per a aliments una mica més forts de sabor, com hamburgueses o formatges. El tret diferencial és que s'hi afegeix una mica més de llúpol que permet conservar més temps la cervesa, encara que aporta un toc d'amargor una mica més alt que la resta. El llúpol és l'ingredient principal i porta 8 varietats diferents. Un dels estils més clàssics de la cervesa de tota la vida. 

Visual: és una cervesa tèrbola perquè no està filtrada, d’aquesta manera es mantenen més les potències aromàtiques. 

Aroma: té un perfil aromàtic molt tropical que recorda al maracujà o al mango.

Sabor: el context d’amargor és més accentuat.  

Per finalitzar el tast, l’Ian ens va parlar de la Voll-Damm, una cervesa torrada en què els cereals passen per un procés de torrat. A més, conté el doble de malta, fet que fa que el grau d’alcohol pugi a 7,2 graus. Una cervesa que combina molt bé amb un guisat o una paella. 

Visual: un color una mica més fosc, torrat.

Aroma: a malta.

Sabor: té un perfil que recorda a la fruita madura i de sabor potent.