Superilles

El pla protegeix el patrimoni des del punt de vista social, ambiental i urbanístic, i incorpora canvis respecte a la proposta inicial a partir de les al·legacions que s’hi han presentat i del treball conjunt amb el veïnat, entitats i ERC.

La Comissió de Govern ha donat tràmit a l’aprovació provisional de la modificació del Pla general metropolità (MPGM) per al nucli antic de Gràcia, que garanteix la conservació del seu caràcter propi, redueix al màxim les desafectacions urbanístiques i afavoreix l’habitatge protegit, el comerç de proximitat i el verd.

El pla es desenvolupa a partir de dues estratègies: l’espai construït i l’espai lliure. Pel que fa als edificis actuals, el document se centra a preservar el patrimoni arquitectònic, augmentar l’habitatge protegit i fomentar la bona convivència dels habitatges, activitats i equipaments. Respecte a l’espai lliure, que inclou els carrers, places i jardins públics i privats, es vol implantar una visió ambiental que n’augmenti la biodiversitat i el verd i que hi prioritzi la mobilitat sostenible.

La protecció del patrimoni

Amb la MPGM i el Pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic s’assolirà la protecció de 3.400 finques del nucli antic de Gràcia, un 73% del total. És a dir, tres de cada quatre edificis estaran protegits, com, per exemple, la Casa Aleix Clapés, del carrer de l’Escorial, o el Palauet Minerva, a l’avinguda Diagonal.

Reducció de les afectacions d’habitatges

El planejament vigent preveia l’afectació de 158 habitatges. Amb l’aprovació inicial aquesta xifra ja es va reduir fins a 42 habitatges, i ara, després d’haver fet una anàlisi quirúrgica de tot el territori, s’ha arribat al nombre de 9 habitatges. Això significa una disminució del 94%.

Un dels canvis més significatius és que es desafecta la continuació del passatge de Frígola fins al carrer de la Granja. Un cop analitzades les al·legacions i estudiada amb detall l’estructura urbana de l’entorn, s’ha valorat que no és necessària l’obertura del vial previst pel planejament vigent i, per tant, es desafecten 16 habitatges. Un cas similar és el de 15 habitatges del carrer de Valldoreix, que el planejament vigent qualificava com a zona verda.

Un total de 1.7000 habitatges protegits 

El document preveu la creació a llarg termini d’uns 1.700 habitatges de protecció a Gràcia a través de quatre mesures. En primer lloc, s’aprofundeix en la normativa vigent que obliga a reservar per a habitatge de protecció el 30% de les noves construccions d’habitatges. Encara que a tota la ciutat la reserva es fixa en parcel·les d’una superfície mínima de 600 m², a Gràcia es rebaixa a 400 m² perquè els solars són més petits. D’altra banda, les plantes baixes que passin a ser habitatge hauran de fer el canvi a habitatge de protecció. A més, es proposa limitar la subdivisió dels habitatges existents, que només s’admetrà en el cas que tinguin més de 160 m² i quan es destinin a habitatge de protecció. Finalment, es preveuen actuacions per fer 50 habitatges de protecció pública més.

Impuls del comerç de proximitat i de la mobilitat sostenible

El nou planejament vol incentivar la implantació de comerços a les plantes baixes i afavorir una barreja d’usos. És a dir, definir un sistema d’eixos d’activitat que tinguin caràcter cívic, on hi hagi comerços i es faci vida quotidiana, i on hi hagi preferència per als vianants i regulacions especials de trànsit restringit de vehicles i aparcaments.

Pel que fa a la millora ambiental i la mobilitat, el document vol treure el màxim potencial de totes les noves urbanitzacions de carrers, parcs i jardins, patis d’illa, cobertes i mitgeres dels nous edificis. En totes les actuacions s’aplicaran criteris ambientals vinculats al sòl, la biomassa i la biodiversitat de cada àmbit i uns estàndards ambientals en carrers i edificis. Així mateix, la MPGM protegeix el verd existent, que passa a ser patrimoni verd consolidat i així s’assegura que es mantingui. A més, s’estableixen diverses actuacions per crear noves zones verdes i equipaments.

Paral·lelament, el document consolida el model Superilla Barcelona amb una aposta per la mobilitat sostenible i pels desplaçaments a peu, en transport públic i en bicicleta, i garanteix, en aquest darrer cas, que qualsevol carrer de Gràcia és apte per circular-hi i que es poden aparcar les bicicletes a l’espai públic sense generar conflictes de convivència amb els vianants.

El text, fruit del treball conjunt amb el veïnat, entitats i ERC, es dictaminarà en la pròxima Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, i la votació final tindrà lloc al Ple del Consell Municipal del 28 de gener. Un cop rebi el vistiplau del Ple, s’elevarà a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona perquè s’aprovi definitivament.