El 57% de la població assalariada de Catalunya podria teletreballar

El 57,18% de la població assalariada a Catalunya – és a dir, un total d’1.668.873 persones treballadores – podrien ser potencials treballadors i treballadors no presencials. Són dades de l’informe “El teletreball com a eina i escenari laboral” presentat pel sindicat Unió General de Treballadors (UGT). El document també inclou un decàleg amb recomanacions per evitar que s’acabi convertint en un nou focus de precarietat.

L’informe fa un anàlisi del grau de penetració del teletreball previ a la crisi sanitària de la Covid19 i el conseqüent confinament. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2019, el 91,3% de la població ocupada assalariada no havia teletreballat cap dia (3.115.477 persones treballadores en números totals). Només ho havien fet ocasionalment el 4% (136.987 persones) i el 4,6% ho havien fet més de la meitat dels dies treballats (157.847 treballadors i treballadores)​. Aquestes xifres situaven a Espanya en la taula baixa en comparació amb la resta de països de la Unió Europea.

Però què passa quan el 18 de març de 2020 es declara l’estat d’alarma i la població queda confinada? Segons el sindicat es produeix un teletreball “accelerat, improvisat i massiu”. L’informe d’UGT recull els resultats d’una questa realitzada per Eurofound, i publicada el 7 de maig, que revelava que el 70% de les persones treballadores a Espanya van començar a teletreballar des de casa sense haver-ho fet mai anteriorment. El 21% de les persones enquestades assegurava fer-ho cada dia o un de cada dos i el 18% confirmava que havia incrementat les seves hores de treball com a resultat del confinament.

Si fem una lectura en clau de gènere de l’informe trobem que el teletreball ha estat especialment dur per les dones, que han hagut de compaginar l’experiència de teletreball amb la cura de criatures i persones dependents.

Segons el sindicat l’aterratge del teletreball sense previ avís ha donat lloc a conseqüències com la falta de mesures preventives, la utilització de mitjans propis per a realitzar la feina, l’allargament de la jornada laboral, la no realització del control horari estipulat legalment i la vulneració del dret a la desconnexió digital. La secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, ha assegurat a través d’un vídeo que “s’han donat situacions que s’han d’abordar i solucionar de manera urgent. Desprès de la urgència toca legislar i negociar”. En aquest sentit, han elaborat un decàleg amb 10 propostes per impulsar un teletreball amb garanties i condicions. Aquestes propostes inclouen, per exemple, qüestions vinculades amb la formació de les persones treballadores, el dret a la desconnexió digital, la protecció de dades o la voluntarietat del teletreball; entre d’altres. Gilgado afegeix que “tenim molta feina per davant i toca aconseguir que el teletreball s’instauri com una eina lliure de teletreball i amb drets; que no s’acabi convertint en teleprecarietat”.