El moviment lent: una filosofia de vida

El moviment Slow, és un corrent cultural que promou una vida més calmada, focalitzant-se en aquelles activitats que prioritzen el desenvolupament personal i en l’ús de tecnologia orientat a l’estalvi de temps, amb l’objectiu de tenir una vida més saludable i plena. És un moviment ciutadà, sense organització, amb vocació de transversalitat i pluralitat. El seu portaveu és Carl Honoré, membre de l’Expert Lab de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

La dicotomia entre velocitat i lentitud deu ser tan antiga com la pròpia humanitat, però és cert que des de la Revolució industrial l’acceleració no ha tingui aturador. El culte a la rapidesa, i a fer cada vegada més coses, ha portat a què moltes persones un dia s’aturin i s’adonin que el fet de treballar molt, viatjar molt, o omplir tota l’agenda d’activitats, els impedeix gaudir de les petites coses de la vida, del plaer de la companyia dels altres, o de poder assaborir un bon menjar. Encara que de fet, segons explica Carl Honoré en el llibre “Elogi de la lentitud”, aquesta queixa contra la tirania del temps és tan antiga com els primers rellotges.

En l’esmentat llibre, Carl Honoré, relaciona els diferents moviments i campanyes que s’estan portant a terme arreu del món per viure d’una altra manera. D’una manera que no nega els beneficis de la velocitat, ni de la tecnologia, perquè realment són necessàries, però que es manifesta contra la tirania de la rapidesa, la satisfacció immediata i efímera, i sovint poc o gens respectuosa amb el medi. Moviments com l’Slow food, les Cittaslow, l’SlowShop, l’exercici lent o el sexe lent, són alguns dels exemples d’aquesta voluntat de calmar el ritme frenètic que envolta el conjunt de la societat. El llibre es va publicar fa més de 15 anys, i sembla evident que la filosofia de la lentitud ha anat calant entre nosaltres, tant a nivell particular com col·lectiu.

L’Slow Food fou el moviment pioner d’aquesta nova tendència que demana calma, i que es va generar com a contraposició al primer establiment de fast food que es va obrir a Itàlia. L’Slow Food present a 160 països i amb més de 100.000 associats, promou una gastronomia més sostenible i arrelada al territori. Defensa el plaer de menjar i el dret a gaudir d’aliments bons, nets i justos, obtinguts tenint en compte l’equilibri del planeta, la biodiversitat i el compromís ètic amb els productors. Des de l’any 2005, funciona el Convivium Slow Food Barcelona Vázquez Montalbán, una associació sense ànim de lucre que aposta per transmetre els valors del moviment a tot el conjunt de la població de Barcelona i als col·lectius més vinculats amb la producció de menjar.

El moviment Cittaslow, ciutats lentes, que també s’inicià a Itàlia i s’ha escampat arreu del món, aplica la mateixa filosofia de respecte per l’entorn i la idiosincràsia de cada ciutat o poble, millorant la qualitat de vida, recolzant la diversitat cultural, fugint de la homogeneïtzació. Begues, Begur, o Pals són alguns dels exemples de viles lentes que tenim a la vora.

Una de les experiències del moviment lent, que en és propera i ja compta amb cert bagatge, és l’SlowShop Lleida, una associació de comerços i serveis que té com a objectius fomentar el comerç de proximitat, la sostenibilitat econòmica de la ciutat de Lleida, la humanització dels barris, i la creació de llaços entre les comunitats i sinergies entre els comerços.

Les polítiques públiques del temps, com les promogudes des del Pacte del Temps de Barcelona, comparteixen aquesta sensibilitat, la del respecte dels diferents usos del temps, per tal de tenir una vida més igualitària, saludable i eficient. I encaixen perfectament amb la filosofia de la vida lenta que promou Carl Honoré. És per tant, des d’aquesta expertesa i lideratge, que forma part l’Expert Lab de la Barcelona Time Use Inititive for a Healthy Society, entitat que organitza la International Time Use Week 2020 i 2021 juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i on participaran més de 300 investigadors, personalitats polítiques, activistes i organitzacions sobre els usos del temps d’arreu del món.

L’actual context d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de la COVID19, ha obligat a moltes persones a canviar la perspectiva, a reduir el ritme i les distàncies, i suposa una oportunitat per reflexionar, davant tantes incerteses, quin tipus de relació volem tenir amb el temps i els seus diferents usos.