La conciliació i els usos del temps a debat: què en diuen els infants?

Article publicat originàriament a Aracriatures: L’àmbit amb què els infants de Barcelona es mostren menys satisfets és el temps. Concretament, la meitat dels nens i nenes no estan prou satisfets amb el seu temps lliure.

En voldrien més i tenir més marge de llibertat per decidir en què invertir-lo. Així es desprèn del programa de recerca Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència, amb el que s’ha posat en marxa una enquesta a la que han participat el 15% dels infants d’entre 10 i 12 anys de la ciutat. Els horaris escolars, la quantitat de deures que tenen i el volum d’activitats extraescolars que fan deixen als infants poc temps lliure per fer altres coses que els satisfarien més: volen més temps per estar amb els seus pares i/o mares, més temps per jugar amb els seus amics i amigues, i més temps a l’aire lliure. La majoria de nens i nenes asseguren que la família i els amics i amigues són aspectes essencials per estar contents amb la vida, també poder gaudir d’un major grau d’autonomia. De fet, aquestes són tres de les onze demandes dels infants per millorar el seu benestar recollides en l’Agenda dels infants.

Els infants lamenten que els pares i/o mares tinguin poc temps per passar en família perquè treballen moltes hores. En un dels tallers del Parlen els nens i nenes, un infant afirmava: “Els meus pares treballen bastant i moltes vegades no tenen temps per mi, però a vegades m’agradaria que quan tinguessin temps lliure, que passéssim més estones junts. El que passa és que entre setmana és encara més difícil”.

La resposta a la conciliació no ha de recaure només en les mares

Per resoldre aquesta dificultat per conciliar feina i vida familiar, tot i que no només depèn d’això, cal que cada vegada més empreses apostin per mesures que afavoreixin la conciliació com ara tenir horaris més racionals i saludables, amb jornades laborals més compactes i flexibles, facilitant el teletreball i evitant desplaçaments, amb l’objectiu que les persones puguin fer compatible la feina amb les seves necessitats vitals com és la cura dels fills i filles. Cal anar en compte, però, que no siguin únicament les mares les que responguin a la necessitat dels infants de passar més temps amb les seves famílies, per tal de no reproduir desigualtats de gènere. Massa sovint són només les dones les que demanen excedències o redueixen les seves jornades (amb la repercussió que això té a nivell del seu salari, projecció professional i futura pensió) per tal de fer compatible la feina amb la cura dels fills i filles.

Per això, la transformació de l’àmbit laboral ha d’implicar un canvi per a tothom, homes i dones, facilitant que l’esfera laboral sigui compatible amb tenir temps de qualitat pels infants. Experiències pilot de setmanes de 30 hores amb igual salari posen de relleu la necessitat d’avançar cap a jornades on puguem harmonitzar les diferents facetes de la nostra vida sense que el món laboral n’ocupi la centralitat.

Cal implicació de tots els agents socials i cal escoltar la infància

Per què aquests canvis siguin possibles cal que s’impulsin mesures des de les administracions públiques i les empreses, però alhora cal comptar amb la complicitat de les famílies per prioritzar aquest temps amb els seus fills i filles, així com de les escoles, per no omplir el temps lliure dels infants amb un excés de deures.

De tot plegat se n’està parlant aquests dies en el marc de la Time Use Week, la primera edició internacional de la Setmana dels Horaris, que arriba ja a la setena edició. I és que el tema ja fa anys que està sobre la taula i iniciatives com la Xarxa NUST o el Pacte del temps de Barcelona, promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, o el Pacte per la Reforma Horària a Catalunya fa temps que treballen per donar-hi resposta.

El fet que la Time Use Week incorpori per primera vegada en el seu programa les vivències dels infants sobre els usos del temps per tal de reflexionar sobre uns horaris més saludables i més igualitaris i conciliadors per part d’infants i adolescents i les seves famílies és un pas més en aquesta qüestió. I és que escoltar el que ens diuen les nenes, nens i adolescents sobre aquelles qüestions que els afecten (i queda clar que el temps és una d’elles) és no només un dret que tenen reconegut per la Convenció dels drets de l’infant, sinó també una necessitat: incorporar en l’agenda pública les necessitats i demandes dels infants per tal de contribuir al seu benestar millorarà, de retruc, el benestar del conjunt de la societat.

Elisa Stinus

Investigadora col·laboradora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona