‘Les concepcions del temps: Com està impactant la noció de progrés occidental en temps de la Covid19?'

El passat dijous 11 de juny, es va inaugurar un nou cicle d’activitats a l’Espai Avinyó, una proposta en format de converses digitals entre persones expertes i pensadores de diferents àmbits acadèmics i recorreguts vitals, promogudes des de la urgència de parar i reflexionar en un context trepidant de “desescalada” de l’alarma sanitària per la COVID19.

En aquesta ocasió, i de la mà de Raúl Gabás, catedràtic emèrit del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rafael Crespo Ubero, membre del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAi), ens vam acostar a una temàtica que es troba a l’arrel mateixa de les cosmovisions de moltes cultures i que ha estat central en l’època pandèmica que estem vivint: la concepció del temps.

El conversatori va iniciar-se amb un detalladíssim recorregut històric i filosòfic per entendre la noció del temps des d’Occident, per acabar desbocant en idees claus com la noció de progrés occidental. Què és el temps Occidental? Com la ciència i el cristianisme ens ajuden a entendre la linealitat del temps? Què significa una concepció del temps en espiral pròpia d’algunes societats africanes?

Tot seguit, la conversa es va enfocar en el context pandèmic per tal d’analitzar com Occident està responent a la crisi per la COVID19 i en relació a les dinàmiques de poder, polítiques, econòmiques i socials que s’estableixen entre els països del nord i del sud global.

Raúl Gabás ens deia amb fermesa El virus ha sido el infarto de occidente, una bomba antisistema” i analitzava com s’ha gestionat la malaltia posant en el centre el dilema dels estats en parar la producció o el paper de la Unió Europea. Tanmateix, Rafael Crespo ens explicava i contrastava l’explicació de Gabás analitzant com alguns governs de l’Àfrica han estat responent a la COVID19 amb una visió occidentalitzada que menysté les medicines locals, amb un feble sistema sanitari, i en moltes ocasions amb dependència d’ajudes internacionals.

En el següent tram del diàleg, el professor Raúl Gabás va proposar tractar un tema que considerava fonamental: la relació entre la tècnica i la vida, assenyalant com la tecnificació de la nostra societat incideix en el medi ambient i objectivitza a l’ésser humà, entès com una pròtesis al servei de la ciència i la tecnologia. Al voltant d’aquesta mateixa qüestió, es va parlar de l’experiència africana amb la tecnologia, que la planteja com a una eina al servei de la humanitat, per viure més i millor.

També es va voler parlar del confinament des d’un punt de vista d’experiències vitals. En concret, es va parlar sobre com les persones d’edat més avançada i de la tercera edat han rebut més protecció mentre, paral·lelament, el nombre de morts es quantificaven a les residències. El professor Gabás assenyalava el rebuig del procés d’envelliment propi de les societats occidentals, una idea que contrastava amb el valor que les persones grans tenen en les societats africanes per la seva funció de cohesió social i de conservació de sabers.

Per acabar l’activitat i donar pas al torn de preguntes, es va parlar de la mort des d’una perspectiva filosòfica, on el senyor Gabás va situar la potencialitat de la mort com a impulsor de moviments socials, donant resposta a qüestions tan profundes com: què hi ha en la mort de dignificant? És la mort el final o l’origen? La perspectiva africana ens va donar resposta entenent el concepte de la mort com a part fonamental de la vida comunitària on l’experiència del trauma i del dol es comparteix i cura amb el ritual de celebració.

Per la seva part, el públic va llençar altres qüestions importants que van amplificar la conversa a altres temes o llocs per a pensar sobre els temps:

  • “Com seria viure tenint molt més en compte el passat?”
  • “Ha alterat la crisis de la COVID19 aquesta concepció del temps modern/il·lustrat?”
  • “És la fi de la llibertat individual, ara regulada i pautada des de l’autoritat de l’Estat, un final del temps realment viscut (kairos)?”
  • “Suposa la crisi de la COVID19 una oportunitat per allò local, per a allò que tenim més a prop, per a mirar-nos també cap a dins?”
  • “Si tenim en compte que Occident és individualista però ha perdut el fons que hi ha en l’individu, és possible que llavors Occident prengui més consciència de la saviesa d’Orient i d’altres continents com ara l’africà?”