Obert el debat de la jornada setmanal de 32 hores

Usos del Temps

 

Qui no voldria treballar un dia menys a la setmana cobrant el mateix sou? Aquest plantejament que fa un temps era un desig inabastable, ha entrar a la palestra del debat sobre la regulació de la jornada laboral que s’està portant a terme des del Ministeri de Treball. Aquest debat, de fet, s’està realitzant i potenciant a nivell internacional, després de la bona experiència de les empreses on s’ha portat a terme.

Tot just fa un parell d’anys que l’empresari anglès Andrew Barnes, va implementar la jornada setmanal de 4 dies a la seva empresa de Nova Zelanda “Perpetual Guardian”. El que inicialment era una prova pilot va acabar convertint-se en una realitat gràcies a la millora dels resultats i la reducció de l’estrès de les persones treballadores. Barnes ha demostrat que treballant 8 hores al dia, quatre dies a la setmana, les persones treballadores eviten distraccions i interrupcions a la feina, de manera que els resultats són els mateixos o millors que treballant 40 hores a la setmana, però amb el personal molt més content en la seva esfera privada. Satisfet dels resultats obtinguts ha promogut un moviment global anomenat “4 day week” que busca que aquest canvi s’expandeixi arreu del món. A l’estat espanyol, s’està fent una campanya “4 suma” per tal de fer-ne pedagogia i incidir en l’opinió pública, en els sectors empresarial i institucional.

La proposta de treballar 32 hores setmanals, amb la mateixa retribució, és defensada no només per raons de productivitat, sinó també perquè afavoreix la conciliació entre l’esfera laboral i la personal, i per tant es redueix l’estrès i millora la salut en general, reduint-se les baixes mèdiques. És una proposta que, a més a més de posar la persona al centre, també redueix el consum energètic i els trasllats als llocs de treball, contribuint d’aquesta manera a posar fre al canvi climàtic i reduir la petja ecològica. Tenint en compte, també, que la despesa que s’efectuï durant l’increment del temps lliure dinamitza econòmicament l’entorn.

Son diversos els països on aquest debat va agafant força, a Nova Zelanda forma part del pla de recuperació de l’economia a causa de la pandèmia; la Primera Ministra de Finlàndia és una de les grans defensores de les 32 hores; i els governs d’Alemanya, Escòcia, Gal·les i Espanya han començat a incloure la qüestió en els debats sobre política laboral i econòmica. I és que hi ha empreses arreu que han començat a implementar-ho amb èxit, des de Microsoft al Japó, la multinacional Buffer, Unilever a Nova Zelanda, Software Delsol a Espanya, etc., i a totes elles els resultats es valoren favorablement tant per les persones treballadores com per l’empresa.

A l’Estat espanyol s’està abordant, des del Ministeri de Treball, el debat de la regulació de la jornada laboral, que, entre d’altres, vol regular els següents temes, la reducció de la jornada, el control de les hores extraordinàries, la conciliació o la desconnexió digital. I és que de fet fa pràcticament cent anys que l’economista britànic John Maynard Keynes va pronosticar que al segle XXI els avanços tecnològics permetrien que poguéssim treballar menys hores.

Cal entendre el debat de les 32 hores setmanals, també, com una millora de les condicions laborals de les persones treballadores, considerant la lliure disposició del temps, com un dels factors clau del salari emocional, situant a la persona en el centre de la vida, i no, com fins ara, les seves obligacions laborals i professionals.