Per un temps més saludable

El temps és un factor clau en el benestar de la persona. Sovint no som conscients de quina manera la seva organització i usos acaben incidint en la salut, tant positivament com negativament. Entendre la seva importància i ser conscient de com afecta és essencial per viure de manera saludable. Canviar la seva organització adaptant-la a les necessitats de cadascú, provocarà canvis en la salut i el benestar, tant a nivell personal com col·lectiu.

Els éssers humans, com tots els éssers viu, disposen d’un rellotge biològic intern que regula el funcionament del cos. El ritme d’aquest rellotge es coneix com a ritme circadiari, que dura aproximadament 24 hores i regula el funcionament dels processos bioquímics, fisiològics i de comportament. Els ritmes circadiaris es generen de manera endògena i poden ser activats per factors externs com la llum. No respectar el ritme biològic durant un temps sostingut pot derivar en conseqüències sobre la salut, tant física com mental.

Respectar els ritmes biològics i els temps del propi cos, implica dormir les hores necessàries, que pels adults en general són entre 7 i 9 hores. Fer els àpats en franges saludables, dinar entre les 12 i les 14 hores i sopar entre les 19 i les 21 hores, i avançar l’hora de finalització de l’activitat física de manera que es faciliti al cos la producció de melatonina que provoca la son.
Tot i que la ciència és clara al respecte, els horaris laborals, escolars i socials, quasi sempre entren amb conflicte amb la necessitat de respectar uns horaris saludables. Les jornades laborals compactades, les jornades partides amb pausa molt llarga i finalització de la jornada al vespre, les jornades a torns, dificulten menjar en horaris saludables. Respectar els horaris del rellotge biològic, és a dir, descansar les hores necessàries, i menjar en franges saludables, provocaran una millora en el rendiment cognitiu i en el benestar personal. En la mesura que s’incrementa la quantitat de son també millora la seva qualitat, i té efectes sobre l’estat emocional, disminuint els canvis d’humor, i la sensació d’estrès.

Els horaris dels i de les adolescents i post-adolescents, requereix una atenció especial. Actualment, la majoria d’instituts fan jornada de 8 a 15 hores , aquest horari suposa que si hi sumem el temps del transport, dinin a mitja tarda, i, per tant, les extraescolars s’acabin fent al vespre, retardant l’horari de sopar i l’hora d’anar a dormir. Està comprovat que descansar les hores que necessita el seu cos, i fer un horari adaptat al seu propi ritme, començant més tard al matí, i fent una parada per dinar cap a les 13 hores, dona lloc a una millora dels seus resultats acadèmics i del seu estat emocional en general.

Així mateix, s’ha demostrat científicament que un dèficit en el temps de dormir té conseqüències directes en la salut. Per tant, dormir bé, actua preventivament de patir obesitat, malalties metabòliques com la diabetis, i patologies cardiovasculars. Cal fer, per tant, un ús savi del temps, respectant el propi cos i les seves necessitats. Viure en coherència amb el ritme circadiari implica un compromís personal amb el propi cos, però també la necessitat de canvi de l’organització del temps laboral, escolar i d’oci.

En aquest sentit, i per tal de sensibilitzar a la ciutadania i a les organitzacions, des del Pacte del Temps de Barcelona, iniciativa municipal que impulsa polítiques del temps, teixint el compromís amb organitzacions públiques i privades, s’ha editat una Infografia oferint un seguit de recomanacions i consells, i els beneficis que s’obtenen quan es gestiona el temps d’una manera conscient, tant a nivell personal com col·lectiu. Aquest article desenvolupa l’apartat “Temps més saludable” dedicat a la incidència del factor temps en la salut i el benestar.