Presentació del pla Viure Millor, horaris més racionals i saludables

Divendres 17 de juliol va celebrar-se la presentació virtual del pla Viure Millor, una iniciativa de l’Oficina per la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya. El pla Viure Millor és una iniciativa de l’Oficina per la Reforma Horària i preveu 88 mesures per fomentar uns hàbits saludables, la racionalització dels horaris i la corresponsabilitat.

L’acte va ser moderat per la periodista Ruth Gumbau, va comptar amb la participació d’Alexis Serra, director de l’Oficina per la Reforma Horària; Josep Maria Ganyet, ingenier informàtic director i cofundador de Mortensen; Estel Mallorquí, consultora en hàbits saludables; i Marta Macias, advocada i sòcia de Coop4equality.

Alexis Serra va ser el primer en intervenir, afirmant que l’impuls d’aquest pla no té marxa enrere, preveu 88 mesures que han de permetre avançar en els compromisos de la Reforma Horària: viure amb uns horaris més racionals i saludables.

Arrel de la crisi provocada per la Covid-19, s’ha implementat el teletreball en la majoria de feines que ho permeten, obtenint aquesta experiència una valoració positiva (85% de les persones que s’hi han acollit n’han estat satisfetes). Tot i així, el director de l’Oficina per la Reforma Horària va recordar que cal educar en la cultura del teletreball. També va afirmar que les mesures de conciliació corresponsable són fonamentals per arribar a una igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral; i que les polítiques de temps són polítiques de salut: “les mesures que formen part de promoure hàbits saludables ho fan en el dia a dia, incloent els horaris saludables i el dret a desconnectar d’accions laborals”.

Josep Maria Ganyet, va seguir parlant de teletreball, afirmant que la Covid-19 ha accelerat tots els processos en aquest àmbit. No es tracta només de poder-ho fer, sinó que s’ha de demostrar saber-ho fer. En una gran part de les feines és possible teletreballar i, l’impuls d’aquest, tindrà conseqüències positives tant per a les persones treballadores com per a les organitzacions. Així doncs, el pla treballarà per millorar l’eficiència del temps, apostant per la digitalització, la connectivitat i la flexibilitat dels horaris.

En la seva intervenció, Estel Mallorquí va afirmar que “dels 30 als 55 anys les persones tenen més mals hàbits”. Arrel de què? En la majoria dels casos s’incorporen a l’àmbit laboral i tenen càrregues de fills o pares. No es fa exercici per una qüestió de temps, no hi ha una cultura de benestar en la societat. Tot i així, assegura que a nivell del teixit productiu s’està començant a impulsar, amb organitzacions que fomenten els hàbits saludables entre les persones treballadores. Tenir una cultura del benestar impacta positivament en molts eixos a nivell de treball: més dies de treball, menys absentisme, millor clima laboral, més satisfacció dels clients i més productivitat en general.

Marta Macias, va iniciar la seva intervenció declarant que el concepte de conciliació ha quedat curt, és més adient parlar de corresponsabilitat. En la línia del que expressava Serra, Macias va assegurar que si es vol reorganitzar els temps és imprescindible que sigui de forma corresponsable, per tal que homes i dones conciliïn de forma igualitària. Cal incorporar en els processos de gestió de persones una perspectiva de gènere a l’hora de dissenyar les polítiques de conciliació de les organitzacions, per assegurar que aquestes siguin corresponsables, facilitant les responsabilitats compartides. Cal treballar per trobar “l’equilibri personal, familiar i de treball”.

En general, en l’àmbit de la conciliació masculina hi ha un absentisme inconscient. Un 50% dels homes opinen que realitzen les tasques de forma col·laborativa, però la percepció de les dones és només en el 32%. Tot i així, és cert que cada vegada més els homes estan entrant en l’espai de cura, però s’està segregant per sexes: els homes decideixen quines tasques realitzen o quantes hores s’hi dediquen. En conseqüència, han entrat a la cuina i la compra, en les activitats de manteniment de la casa i en els banys de fills i filles i els jocs d’infants, però les dones segueixen suportant la càrrega mental domèstica i la majoria de les tasques reproductives.

L’acte va concloure amb les declaracions d’Elvira Méndez, Presidenta del Consell Assessor de la Reforma Horària i d’Alexis Serra. Per la seva banda, Méndez va recordar que el pla és fruit del treball colaboratiu entre més de 100 entitats, el Consell Assessor i l’Oficina de la Reforma Horària, de la Generalitat de Catalunya. El document presenta mesures fàcils d’implementar. Per concloure, Serra va afirmar que el pla de Viure Millor estableix línies molt clares, però cal tenir en compte la pròpia responsabilitat individual.

Podeu visualitzar l’acte clicant a l’enllaç.