"Si la Unió Europea no es tira enrere, estem davant del darrer cicle de canvis d’hora"

L’entrada de l’horari d’hivern del 2020 es produirà aquesta setmana, concretament, durant la matinada de dissabte 25 d’octubre a diumenge 26 d’octubre. Quan les agulles del rellotge marquin les tres de la matinada, s’hauran de retardar fins a les dues. Aquest, però, podria ser el darrer canvi d’hora… si els governs dels diferents estats de la Unió Europea acaben de fer el pas definitiu. En parlem amb Fabian Mohedano, consultor especialitzat en usos del temps i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH).

Quina és la història darrera del canvi horari?

La història del canvi horari, la que fa referència al nostre país, és un cúmul de despropòsits. Podem intentar explicar-ho…

Quan i per què sorgeix aquesta necessitat?

Amb l’aparició del tren com a principal sistema de transport públic es produeix una mena de globalització. Cal coordinar viatges, horaris d’inici i de destinació final, a llocs amb horaris diferents. Aquesta situació caòtica s’intenta resoldre amb el decret oficial de l’1 de gener del 1901, on s’estableix que tot el territori espanyol s’ajustaria a l’horari del Meridià de Greenwich o GMT (Greenwich Meridian Time). Amb aquesta disposició, les diferències es redueixen a només uns quants minuts i la ciutadania comença a adequar-se a aquest nova modalitat del temps per realitzar les seves activitats diàries. Sota el context de la Segona Guerra Mundial, el compartir l’horari denominat GMT+1 es va veure com una picada d’ullet per reafirmar els llaços amb l’Alemanya nazi. Aquesta decisió continua vigent fins a l’actualitat.

Estem davant del darrer canvi d’hora que viurem?

Si la Unió Europea no es tira enrere, estem davant del darrer cicle de canvis d’hora. El moment en el que estem en el context de COVID hauria de facilitar la decisió. Caldria aprofitar el context.

En quin moment es troba el comitè d’experts que ha de prendre aquesta decisió?

El comitè d’experts el que fa és assessorar. La decisió correspon al Govern d’Espanya, que és l’administració competent per prendre la decisió d’escollir el fus horari en el que se situarà l’estat a partir de 2021. Tots els estats de la Unió Europea hauran de prendre una decisió, un cop avalada la idea de suprimir la directiva que establir el canvi d’hora. Hi ha qui ho té més fàcil perquè es troba el seu fus original, segons la Conferència de 1884 en la que es va dividir el món en 24 fusos horaris.

Un cop la decisió es prengui, què ha de passar? A qui s’ha de comunicar?

En bona lògica, si el darrer canvi és el 2021, caldria decidir si és horari d’estiu o hivern. I en funció de la decisió, per exemple, el canvi d’ara podria ser el darrer. Cada estat haurà de comunicar a les institucions europees quin és el que escull. Haurem d’estar amatents a la decisió d’Espanya, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Tots aquests estats estan fora de Greenwich i la seva decisió serà transcendental per a milions de ciutadans europeus.

Per quin horari aposteu des del Pacte per una Reforma horària: el d’estiu O el d’hivern? Per què?

Quan vam formular els objectius i accions del Pacte, aquest tema no es va tractar. Catalunya no té competències per impulsar una reforma d’aquestes dimensions. Correspon als estats. Ens vam centrar en les qüestions que afecten a l’organització del temps de vida quotidiana. Ara bé, tot està interrelacionat. El temps és sistèmic i si toques una peça, afecta la resta. Però sí que es va pronunciar el Consell Assessor per a la Reforma Horària l’any passat…

I què va proposar?

El Consell Assessor per a la Reforma Horària, que és un organisme independent format per experts voluntaris vinculat al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, proposa instar a les institucions europees a fer un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris. També creu que cal fer pedagogia entre la ciutadania sobre les conseqüències, especialment sobre la vida saludable, però també sobre el rendiment de les persones, a l’hora d’optar per un horari o un altre. La proposta del Consell és la supressió definitiva i s’inclina per l’horari d’hivern.

Aquesta qüestió, té una vinculació directa amb les hores de son…

Per això la Sociedad Española del Sueño es posiciona fermament en relació a aquesta qüestió a favor de l’horari d’hivern. O dit d’una altra manera és el d’estiu si ens situem a Greenwich, el nostre fus original. És a dir, l’GMT + 1. Cal evitar que al matí (en el cas de l’horari d’estiu) es faci de dia entre les 9 i les 10 del matí durant els mesos de l’hivern. És un desastre per al rendiment d’infants i joves als centres educatiu i adults a la feina, però també per a la salut. La melatonina que fem servir al matí està relacionada amb la qualitat de la llum natural a primera hora del dia. Si no veiem llum al matí, baixa la qualitat del son.

Com pot afectarà aquesta decisió el desenvolupament econòmic i social del país?

No hauria d’afectar aquesta decisió. Són coses diferents. La supressió del canvi d’hora ens ajudarà a tenir un únic horari tot l’any i d’aquesta manera evitar el jet lag social que provoca dues vegades a l’any. Res més. No té res a veure una cosa amb l’altra. Si no fem un plantejament seriós sobre de combat del presencialisme a través de la reforma horària en les empreses, si no adaptem els horaris als nostres ritmes circadiaris (menjar a les 13 i sopar a les 8 aproximadament), si no apliquem el teletreball com bon criteri, si no recuperem hores de son, etc. no s’aconseguirà el que busquem.

Què queda d’aquesta idea popularitzada sobre el fet que el canvi d’hora és més eficient a nivell energètic?

Durant dècades ha ajudat a l’estalvi energètic, quan el fet que fer-se fosc o ja ser de nit tenia en compte en el nostre consum. Però el món ha canviat molt des de 1973. La tecnologia ha avançat i la manera de consum en les grans ciutats, sobretot, també. El consum és de 2 euros per persona a l’any. Molt poc!

Quins avantatges ha de tenir sobre la organització del nostre temps i les nostres vides suprimir el canvi d’hora?

Insisteixo, cap ni una. Tenim altres reptes. Cal impulsar les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món. Aquí sí que tenim feina!

El canvi horari és, doncs, un important tema de debat que s’està treballant des de diverses organitzacions. Per exemple, en les darreres setmanes, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) ha demanat també acabar amb el canvi horari i ha signat una declaració de la recentment creada International Alliance for Natural Time (IANT – Aliança Internacional per un Horari Natural) que demana a les institucions estatals i europees retornar a un horari natural, lligat a la llum solar, per tal d’anar cap a una societat més saludable. Donada la rellevància del canvi d’hora, la Time Use Week 2020 o 7a Setmana dels Horaris, que la BTUI organitza del 23 al 27 de novembre virtualment, inclourà una taula rodona específica sobre “El dilema europeu davant la supressió del canvi d’hora”, amb la participació d’experts com Maria Angeles Rol, cronobiòloga, Ticia Luengo, membre de l’Aliança Internacional per l’Horari Natural (IANT) i un representant del Parlament Europeu.