Aval judicial al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona

Aval judicial al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona

Sentència. El TSJC dicta la primera sentència favorable en relació al PEUAT, que està en marxa des de gener de 2017 per ordenar l’obertura de nous allotjaments turístics a la ciutat i fer-los compatibles amb un model urbà sostenible

Aval judicial al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat la primera sentència favorable en relació al pla, que està en marxa des de gener de 2017 per ordenar l’obertura de nous allotjaments turístics a la ciutat i fer-los compatibles amb un model urbà sostenible basat en la garantia del dret a l’habitatge i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

La sentència desestima el recurs presentat contra l’aprovació del PEUAT per part del promotor d’un allotjament turístic al carrer de la Princesa, 37 que no va poder continuar la tramitació de la llicència perquè la va sol·licitar abans de la suspensió sense cap dret adquirit.

En roda de premsa, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat en funcions, Janet Sanz, ha explicat que la sentència representa un “aval judicial a una de les eines estratègiques del mandat Colau”. “Ens diu que cal regular el turisme i que ho hem fet bé, en base a la normativa vigent”, ha remarcat, i ha assegurat que el PEUAT és “una bona eina que té tota la seguretat jurídica”. En aquest sentit, la decisió del TSJC és molt clara i contundent, ja que avala la capacitat i les competències municipals en relació a l’ordenació urbanística de la ciutat.

Segons Sanz, a més, la sentència situa la necessitat de regular el turisme, ja que apunta que les ciutats tenen l’obligació de “desenvolupar un urbanisme sostenible i equilibrar els usos que es donen al territori per fer-los compatibles amb la defensa de poder viure a la ciutat”. “Per tant, la barra lliure on estàvem abocats abans afectava valors essencials i drets fonamentals com la seguretat, la convivència a l’espai públic i el preu dels habitatges”, ha recalcat.