Accedeix a la gravació de la sessió de desconnexió digital
» Sensibilitzar les organitzacions i la ciutadania i el reforç de la responsabilitat compartida es van definir com els dos grans reptes de la desconnexió digital.
El passat 19 de juny, el Pacte del Temps va organitzar la sessió “Com garantir la desconnexió digital a les nostres empreses?”, basada en l’estudi “Orientacions per garantir el dret a la desconnexió digital”, editat pel Consell de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya.
Raquel Gil Eiroà, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda a les ponents i assistents. La regidora ha destacat com la desconnexió digital s’emmarca en un context d’acceleració tecnològica que està envaint totes les nostres relacions laborals. Aquest context exigeix una revisió constant de les polítiques i mesures en les organitzacions per tal que la dimensió tecnològica millori la productivitat de les organitzacions, però també la qualitat de vida de les persones treballadores.
Núria Vergés, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, seguidament, ha destacat com l’estudi “Orientacions per garantir el dret a la desconnexió digital” esdevé el reconeixement per part del govern i els agents socials del dret al temps com un “dret de drets”. La directora ha volgut emfatitzar el sorgiment d’aquest document fruit del diàleg social i des d’una voluntat de dotar a les organitzacions d’instruments pràctics.
Sindicats i patronals també han estat presents per debatre sobre els principals reptes relacionats amb la desconnexió digital i el paper de la negociació col·lectiva.
Mireia Recio Ortega, del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials de FOMENT ha iniciat la seva intervenció contradient la creença generalitzada que la desconnexió digital pot esdevenir un obstacle per la productivitat de les organitzacions, i ha identificat el seu impacte en la reducció de l’estrès, la millora del benestar, la concentració i eficiència, la creativitat i capacitat innovadora, la satisfacció personal, així com en la reducció de la fatiga digital en les persones treballadores.
Ariadna Guixé, responsable de Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva de Pimec ha volgut destacar diferents factors que poden condicionar l’aplicació del dret a la desconnexió digital i que estan lligats a un mercat molt heterogeni; les diferències en la dependència tecnològica segons els sectors d’activitat i organitzacions, les relacions en subjectes externs (clientela, persones usuàries, etc.), la grandària i recursos de l’empresa, el grau d’autonomia i flexibilitat de les persones treballadores, la prestació de serveis total o parcial, etc. Així mateix, ha posat èmfasi en el paper de la negociació col·lectiva en reduir la inseguretat jurídica existent actualment al voltant de la concreció i materialització del dret a la desconnexió digital.
Per part dels sindicats, han participat Mentxu Gutiérrez Jiménez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI+ de CCOO Catalunya i Núria Gilgado, secretària de Política Sindical d’UGT Catalunya, coincident, ambdós, en la necessitat de desenvolupar el dret a la desconnexió digital en els convenis col·lectius, tenint en compte que no més del 8% dels convenis, tenen, en l’actualitat, alguna clàusula en aquesta matèria. A més, des de CCOO s’ha destacat la importància d’incloure el dret a no rebre comunicacions, que va més enllà del dret a no respondre fora de la jornada laboral, així com els reptes que dibuixa el teletreball quan s’utilitza com un instrument d’individualització de drets laborals. En el cas de la representant d’UGT, aquesta ha posat sobre la taula la importància d’identificar les situacions d’urgència i circumstàncies extraordinàries per contactar fora de la jornada laboral per tal que aquestes no estiguin lligades a la discrecionalitat organitzativa.
En l’última part de la sessió han participat diferents entitats del Pacte del Temps i la Xarxa d’empreses per un nou temps de treball (XNUST) que han compartit la seva experiència en l’impuls de bones pràctiques en matèria de desconnexió digital. Susana Pascual García, d’ACEFAT, ha explicat el procés participatiu i transparent que es va impulsar l’any 2019 per l’elaboració d’un reglament de desconnexió digital, mentre que Mónica Sánchez, de CRITERIA, ha destacat com el reglament de desconnexió digital de la seva organització identifica les circumstàncies d’urgència i extraordinàries de forma concreta.
Les diferents intervencions així com les inquietuds de les més de 30 entitats i organitzacions que han participat, han identificat els dos reptes clau que han de marcar les línies estratègiques de treball en l’àmbit de la desconnexió digital; la sensibilització i el reforç de la responsabilitat i compromís compartit de les institucions públiques, organitzacions i ciutadania en el repte de la desconnexió digital per tal d’avançar cap a una nova cultura del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible.
Si voleu recuperar-ne el contingut, podeu veure la gravació de la sessió.