Usos del temps

>> La desalineació amb els nostres ritmes circadians afecta la nostra salut i el nostre benestar individual i col·lectiu. La cronobiologia ens ajuda a trobar-hi solucions, des de diferents àrees de la salut tot abordant els usos del temps diaris.

>> A la Trobada anual del Pacte del temps d’enguany debatrem sobre els efectes de la cronobiologia en la nostra salut i en la configuració de les nostres ciutats. 

La cronobiologia és una especialització interdisciplinària de la biologia que té per objectiu estudiar els ritmes biològics dels organismes vius durant un període de temps determinat, generalment vint-i-quatre hores. Aquests cicles es coneixen com a rellotges biològics i, en el cas humà, com a ritmes circadiaris. Els ritmes circadiaris, doncs, són el conjunt de rellotges interns que regulen els cicles de la nit i el dia i els processos fisiològics que els han d’acompanyar.

Aquest tema s’abordarà en la Trobada Anual d’Entitats del Pacte del Temps del pròxim 3 de desembre, amb Sandra Giménez, Metgessa del son de l’Hospital Sant Pau, la Dra. Camille Lassale, Investigadora de l’ISGlobal i Coordinadora del grup de salut circadiària i Imma Cortés, Cap del Servei de Salut i Treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest panell de persones expertes que incidiran en els efectes negatius de la desalineació cronobiologia en la salut de les persones i en el funcionament de les ciutats, així com en les accions que es poden impulsar des de les organitzacions i les entitats públiques per mitigar-ne els efectes negatius.

Dormir bé per prevenir malalties.
Com va explicar Sandra Giménez, metgessa de la son a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, en el marc del XXVII Congrés de la Societat Espanyola del Son (SES), fins al 15% del risc de desenvolupament d’Alzheimer es deu a alteracions del son.

L’experta va assenyalar la “necessitat” de mantenir una bona higiene del son amb horaris regulars i sense migdiades de llarga durada; també va destacar la importància de tenir una vida activa durant les hores de sol perquè els nostres ritmes biològics funcionin sincronitzats. “Dormir modula l’aprenentatge i la memòria, de manera que si no dormim bé hi ha una alteració d’aquest rendiment cognitiu i això pot ser l’antesala de molts trastorns cognitius”, va assenyalar la metgessa del son.

L’hora dels àpats importa.
Un exemple de com influeix l’hora en què fem els àpats en la nostra salut, és el que mostra un estudi publicat a l’International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Aquest estudi mostra que hi ha dos hàbits específics que s’associen amb un menor índex de massa corporal (IMC) a llarg termini: guardar un dejuni més llarg durant la nit i esmorzar d’hora. “Els nostres resultats, en línia amb els d’altres estudis recents, suggereixen que allargar el dejuni nocturn podria ajudar a mantenir un pes saludable sempre que s’acompanyi d’un sopar primerenc i esmorzi d’hora”, explica la Dra. Lassale, coautora de l’estudi.

Augment dels trastorns ansiosos i depressius relacionats amb el treball.
Segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i altres estudis sobre salut mental laboral a Catalunya realitzats per l’OIT, els trastorns de salut mental entre les persones treballadores, que han augmentat l’any 2023,  estan molt relacionats amb les llargues jornades i els horaris atípics, com el treball nocturn, que augmenten l’estrès i l’ansietat, alteren els ritmes circadians, afecten el son i l’estat d’ànim i dificulten la conciliació entre vida laboral i personal. 

Això mostra la necessitat d’una millor gestió del temps de treball, tenint en compte la seva adaptació als nostres ritmes circadiaris, per millorar la salut individual i col·lectiva i el benestar a les nostres organitzacions i ciutats.

Us animem que, si voleu conèixer més al voltant de la cronobiologia, vingueu a la Trobada Anual d’Entitats del Pacte del Temps del pròxim 3 de desembre. Us podeu inscriure enviant un correu a pactedeltemps@bcn.cat