Entrevista sobre el Pla Aire i Clima de Milà
Sergio Daneluzzi i Sussana Molteni formen part de l’Àrea d’Ocupació, Joventut i Esport de l’Ajuntament de Milà. Concretament, ocupen els càrrecs de responsable de Suport a l’Activitat Internacional i responsable de la Unitat d’Associacions i Projectes Especials, respectivament.
Junts treballen en el Pla Aire i Clima de la ciutat de Milà, que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica, fer front a l’emergència climàtica i protegir la salut de la població i el medi ambient. La primera mesura del pla és millorar la gestió del temps a la ciutat, una acció que implica decisions relacionades amb la vida quotidiana de la ciutadania, i que té un impacte directe en el medi ambient.
1. Per començar, una mica de context. Quina és la relació entre els usos del temps i el canvi climàtic i per què ho heu abordat des del Pla Aire i Clima? Quins criteris o evidències heu tingut en compte per identificar aquesta relació?
Itàlia compta amb una llarga tradició de polítiques urbanes sobre el temps, fruit del debat social i polític impulsat per les dones en l’administració pública, la política, els sindicats i el món acadèmic a finals dels anys vuitanta. L’Ajuntament de Milà va ser un dels primers a Itàlia i Europa a desenvolupar polítiques urbanes sobre el temps a través d’un Pla d’Horaris (1994), gràcies a una llei nacional que atorgava a l’alcaldia l’autoritat per a coordinar els horaris dels serveis públics i privats. Aquestes polítiques han tingut sempre un enfocament intersectorial, que abasta múltiples àmbits d’intervenció pública.
En les darreres dècades, Milà ha impulsat nombroses mesures per millorar el benestar de la ciutadania des de la perspectiva de les polítiques de temps. Especialment durant la pandèmia de la COVID-19, gràcies al diàleg constant amb agents públics i privats, l’Ajuntament va aprovar estratègies i directrius d’adaptació que van reforçar una major consciència sobre la necessitat d’harmonitzar el temps i els ritmes urbans per millorar la sostenibilitat i la qualitat de vida.
En aquesta línia, el Pla Aire i Clima esdevé una eina clau per reduir la contaminació atmosfèrica i fer front a l’emergència climàtica, amb l’objectiu de protegir la salut i el medi ambient. La seva primera mesura aposta per una millor gestió del temps a la ciutat, que impacta en el clima i la qualitat de l’aire, ja que implica decisions relacionades amb la vida quotidiana dels residents.
2. Quines són les principals àrees d’actuació de les mesures previstes al Pla que impacten en els usos del temps de la ciutat de Milà i com el disseny de polítiques del temps contribueix a reduir l’impacte del canvi climàtic?
S’han identificat quatre àrees d’acció principals. La primera és la proximitat i la descentralització, les persones residents han de poder satisfer les seves necessitats bàsiques sense haver de desplaçar-se a llargues distàncies, sigui amb cotxe o per altres mitjans de transport. Aquest enfocament es basa en el concepte de la “ciutat dels 15 minuts”, que proposa que tothom pugui arribar a peu o amb bicicleta als diferents llocs d’interès del municipi- botigues, escoles o serveis públics -en un màxim de 15 minuts.
La segona és la multifuncionalitat, que implica que les persones han de poder satisfer múltiples necessitats en un mateix espai. Per exemple, en una biblioteca s’hi poden trobar diverses tipologies de documents i, alhora, celebrar esdeveniments socials.
La tercera és la digitalització, que inclou totes les polítiques destinades a facilitar a la ciutadania l’accés als recursos i serveis en línia, evitant desplaçaments innecessaris i estalviant temps.
En últim lloc, la flexibilitat, que es refereix a totes aquelles mesures que promouen l’equilibri entre la vida laboral i personal, incidint en els horaris de treball i d’estudi, mitjançant fórmules com el teletreball, els horaris flexibles i l’ampliació dels horaris escolars.
3. En el Pla heu classificat les polítiques del temps segons si són polítiques d’adaptació, de mitigació dels efectes del canvi climàtic o d’impacte en la qualitat de l’aire. Per què heu estipulat aquest criteri i per què creieu que és important?
Identificar aquests criteris era fonamental per a avaluar l’impacte real de les accions individuals. Naturalment, l’adaptació es refereix a totes les accions i estratègies destinades a permetre que les persones convisquin millor amb els efectes del canvi climàtic. La mitigació es refereix a les accions i estratègies que haurien de tenir un impacte directe en el canvi climàtic i, per tant, fomentar una millora de les condicions generals. I la qualitat de l’aire recull totes les accions orientades al control de la contaminació atmosfèrica.Tot i que moltes accions són rellevants en més d’una d’aquestes dimensions, aquest enfocament permet comprendre millor els resultats de cada pràctica o política concreta.
4. Quin paper tenen les institucions, les empreses i organitzacions i la ciutadania en l’assoliment dels objectius del Pla?
Un pla d’aquestes dimensions només pot implementar-se si una àmplia majoria de les parts interessades participa des del primer moment. En aquest cas, hi han participat totes les parts: sindicats, associacions empresarials, universitats i, sobretot, la ciutadania. També els departaments municipals pertinents, sota la supervisió del Departament de Clima i Energia, així com la Universitat Politècnica de Milà.
A més, un organisme permanent, coordinat per un comitè directiu i amb la participació de l’Assemblea Ciutadana sobre el Clima, va treballar en el pla d’acció per a l’any 2024 i va elaborar recomanacions per avançar en els seus objectius. Es tracta d’un nou marc local que dona suport als debats i projectes impulsats sobre oportunitats d’ocupació i condicions laborals i que, en aquest context, ha promogut l’adhesió del municipi al Pacte Laboral, una política específica i col·laborativa que compta amb la participació conjunta d’empreses i sindicats.
5. L’eix estratègic del pla “Ciutadans conscients” té l’objectiu de què la ciutadania adopti un estil de vida conscient i sostenible. Com preveieu abordar la manca de temps o pobresa de temps que pateixen els col·lectius més vulnerables, que poden tenir més dificultats en adoptar un estil de vida més saludable amb el medi ambient?
Aquesta és realment una tasca fonamental i un dels aspectes més crítics de tota aquesta iniciativa. Estem posant l’accent en la comunicació a tots els nivells per tal de garantir que el missatge arribi al nombre més gran de persones possible. Comptem amb un lloc web específic, campanyes de comunicació, fulletons informatius en paper i, fins i tot, una oficina dedicada al projecte on qualsevol persona hi pot accedir tres vegades per setmana per a sol·licitar informació, accedir a bones pràctiques individuals i familiars, i rebre assessorament. També oferim suport per a comparar els preus de l’energia que ofereixen els diferents proveïdors i d’altra informació pràctica.
6. Quins resultats espereu assolir a mitjà i llarg termini amb la implementació del Pla?
L’objectiu del Pla a mitjà termini – any 2030 – és aconseguir una reducció del 50% en la concentració de contaminants en l’aire respecte a les dades de 2005. A llarg termini – any 2050 – es pretén assolir nivells de contaminació atmosfèrica en línia amb les recomanacions de l’OMS, així com la neutralitat en carboni i alhora mantenir l’augment de les temperatures urbanes per sota dels 2 °C.
7. Podríeu destacar els principals resultats obtinguts fins ara amb la implementació del vostre Pla? Les polítiques del temps adoptades han tingut un impacte positiu en la mitigació dels efectes mediambientals a la ciutat de Milà? Quins són els pròxims passos que preveieu seguir?
El primer seguiment exhaustiu del Pla, iniciat el 2023, encara està en curs, per la qual cosa no disposem de dades oficials. Pròximament podrem respondre a aquesta pregunta. Estem segurs que totes les mesures aplicades donaran resultats significatius, tot i que reconeixem que el repte és molt exigent.
8. Podem afirmar que les ciutats exerceixen un paper fonamental en la mitigació del canvi climàtic. Considereu que el vostre Pla podria ser replicat en altres ciutats europees com Barcelona? Quins elements del Pla creieu que serien especialment transferibles o inspiradors per a altres municipis?
Estem segurs que altres grans ciutats, com Barcelona, ja han aplicat les seves pròpies estratègies per a abordar aquestes mateixes qüestions amb un èxit raonable. No obstant això, creiem que els elements del nostre Pla són fàcilment transferibles a la majoria de les ciutats europees. En particular, poden resultar molt útils en qualsevol escenari la divisió de les activitats en quatre categories principals i els criteris d’adaptació, mitigació i qualitat de l’aire.