L'evolució del teletreball: reptes i oportunitats
» El teletreball ha experimentat una transformació sense precedents des de la pandèmia, convertint-se en un element clau en la redefinició dels models laborals que afavoreixin una millor gestió del temps.
» A les empreses catalanes i espanyoles, aquesta modalitat ha evolucionat des de xifres modestes fins a assolir un paper estratègic, encara que amb divergències respecte a la mitjana europea.
Abans de la pandèmia de la COVID-19, només el 8,6% de les persones treballadores a Catalunya practicaven el teletreball, fos de manera habitual o ocasional, una xifra inferior a la mitjana de la UE-27 (14,6%), segons dades de la Conselleria d’Economia.
Amb la crisi sanitària, aquesta modalitat va experimentar un creixement accelerat: el 2021, el 19% de les persones treballadores a Catalunya teletreballaven. Durant el 2020, el 71,4% de les PIME van adoptar el teletreball com a mesura de continuïtat empresarial.
L’any 2023, el 14,9% de les persones treballadores a Catalunya treballaven des de casa (566.400 persones), amb un 6,9% de forma regular i un 7,2% de manera ocasional. A Espanya, el percentatge era del 13,6%, amb un lleuger creixement del 0,9% respecte a l’any anterior, segons dades de l’enquesta de població activa (EPA).
Tot i aquest avenç, la diferència amb altres països europeus continua sent notable. Per exemple, Suècia ja comptava amb un 37,8% de persones en teletreball el 2019. En els darrers anys, però, el mercat laboral català ha evolucionat cap a models híbrids, combinant el treball presencial i el teletreball.
Beneficis del teletreball per a persones treballadores i empreses
El teletreball ofereix múltiples avantatges, tant per a les persones treballadores com per a les empreses.
Beneficis per a les persones treballadores
- Millora de la conciliació familiar i la flexibilitat horària.
- Estalvi econòmic en despeses de transport i àpats fora de casa.
- Reducció dels accidents “in itinere” (en trajectes d’anada i tornada a la feina).
Beneficis per a les empreses
- Augment de la productivitat mitjana.
- Millora en la retenció del talent.
- Reducció de costos estructurals (lloguers, subministraments i manteniment d’espais físics).
Reptes i desavantatges del teletreball
Tot i els beneficis, el teletreball també comporta diversos desafiaments.
- Dificultat per desconnectar i extensió de la jornada laboral
Segons l’EPA, el 43% de les persones que teletreballen tenen dificultats per desconnectar, fet que allarga la jornada laboral mitjana en 2,3 hores diàries. Per evitar aquesta situació, és fonamental que les empreses implementin protocols de desconnexió digital i estableixin mecanismes de regulació horària.
- Risc d’aïllament social i emocional
Un 27% de les persones que treballen en equips amb teletreball no estructurat han reportat un increment en el sentiment d’aïllament emocional. És imprescindible fomentar models híbrids que incloguin dinàmiques de treball col·laboratiu per mantenir la cohesió d’equip.
- Limitacions tecnològiques i desigualtat d’accés
No totes les persones tenen les mateixes condicions per teletreballar. Les dades indiquen que el 18% dels municipis catalans tenen problemes de connectivitat digital, dificultant l’accés a aquesta modalitat en zones rurals. També cal abordar el repte de la formació digital, assegurant que totes les persones treballadores disposin de les competències tecnològiques necessàries.
Barcelona com a impulsora del teletreball
El teletreball ha transformat profundament el panorama laboral a Barcelona, convertint la ciutat en un laboratori d’innovació en polítiques del temps. L’Ajuntament, a través del Pacte del Temps, ha impulsat accions estratègiques per garantir un model de teletreball sostenible i eficient.
Accions destacades del Pacte del Temps
- Foment de models híbrids que combinen presencialitat i teletreball amb horaris flexibles i intel·ligents.
- Sistemes d’avaluació per objectius en lloc de control horari.
- Protocols de desconnexió digital, especialment en sectors com el tecnològic.
- A través de la Xarxa NUST (Xarxa d’empreses per una nova gestió del temps), Barcelona promou bones pràctiques en la implementació del teletreball. L’Ajuntament ha desenvolupat eines com:
Guies d’orientació per a empreses sobre teletreball saludable.
Subvencions per adaptar espais domèstics com a zones de treball ergonòmiques.
Servei d’Assessorament en Igualtat i Organització del Temps per a empreses i entitats.
A més, s’han organitzat activitats formatives, com el taller “Com garantir la desconnexió digital a les empreses” i la píndola formativa “Cap a un protocol operatiu per a la desconnexió digital a les organitzacions”, dirigides a empreses i organitzacions interessades a implementar bones pràctiques en teletreball.
Així doncs, el teletreball ha evolucionat de manera significativa en els últims anys, consolidant-se com una eina clau per a la flexibilització del treball. No obstant això, encara hi ha reptes per resoldre, com la necessitat de garantir la desconnexió digital, evitar l’aïllament social i millorar la infraestructura tecnològica per fer-lo accessible a tothom.
Barcelona, mitjançant el Pacte del Temps, continua sent un referent en l’impuls d’aquesta modalitat, promovent models híbrids sostenibles i polítiques que permetin aprofitar al màxim els avantatges del teletreball sense comprometre el benestar de les persones treballadores.