Usos del temps

>> El dossier de temps se centra  a posar llum a la realitat i els rostres que hi ha darrere la pobresa de temps per tal d’aportar eines que permetin a les institucions comprendre-la millor i prendre mesures per abordar-la.

La manca de temps disponible és una realitat que pateixen moltes persones a la nostra societat, especialment les més vulnerables. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un dossier que porta per nom “De la pobresa de temps al temps per a la vida. Aproximacions teòriques i orientacions pràctiques” i que té per objectiu generar reflexió entorn de la pobresa de temps.

El dossier, autoria de Sonia Ruiz, Georgina Monge, Blai Martí i Ana Paricio, se centra a posar llum a la realitat i els rostres que hi ha darrere la pobresa de temps per tal d’aportar eines que permetin a les institucions comprendre-la millor i prendre mesures per abordar-la.

La pobresa de temps es dona quan no es disposa de temps propi un cop s’han dut a terme tots els treballs necessaris (tant els remunerats com els no) i s’han satisfet totes les activitats bàsiques. En aquest sentit, el fet d’haver de dedicar llargues hores a activitats productives remunerades i no remunerades va en detriment del temps que es pot dedicar a altres àmbits vitals com l’oci o el descans. Per tant, podríem dir que són pobres de temps totes aquelles persones que estan molt pressionades amb restriccions de temps i que no poden assignar el temps desitjat, suficient o òptim a les activitats importants, per la qual cosa, es veuen obligades a fer concessions difícils.

Aquesta situació de no disposar de temps ni tenir sobirania o control sobre el seu ús té una incidència en les condicions de vida i de benestar de les persones, especialment de les més precaritzades, que experimenten una sensació de no arribar a tot i una pressió constant per intentar-ho. Per aquesta raó, es pot afirmar que la falta de temps propi no és un fenomen individual, sinó que és el resultat de factors estructural i sistèmics que condicionen de manera molt important la gestió del temps.

Per analitzar com pren forma la pobresa de temps a la ciutat de Barcelona i quines repercussions té en la vida de les barcelonines i els barcelonins, el dossier compta amb un marc teòric on s’indaga en què és la pobresa de temps i quines controvèrsies envolten el concepte. Es continua explicant quins són els condicionants estructurals i interseccionals de la falta de temps propi i quin és l’impacte de la pobresa de temps en la vida de les persones. Tot seguit, es procedeix a fer un diagnòstic, a través de dades, però també de testimonis, sobre com es manifesta la pobresa de temps a la ciutat de Barcelona. A continuació, s’explora com es pot abordar la pobresa de temps des de les polítiques públiques, exposant la metodologia d’avaluació d’impacte amb criteris de temps i exemplificant-ho amb una proposta concreta. Finalment, s’apunten línies de futur de treball en matèria de sensibilització, de ciutadania i d’ampliació de coneixement.

Així doncs, des de l’Ajuntament de Barcelona s’entén que la pobresa temporal minva les possibilitats de gaudir vides plenes, i que, per tant, s’ha d’analitzar en què es fonamenta i com s’expressa per poder atallar-la. I és amb aquest propòsit que ha elaborat el Dossier de Temps “De la pobresa de temps al temps per a la vida. Aproximacions teòriques i orientacions pràctiques”. A més, i en alineació amb l’esperit de la col·lecció, aquest dossier busca contribuir a avançar cap a una distribució del temps més harmònica i justa. I ho fa plantejant propostes i eines concretes per a l’elaboració de polítiques locals que redueixin o erradiquin la pobresa de temps.