Agenda + Sostenible

L’ecoedició viu un moment d’impuls gràcies a la tasca de l’Institut d’Ecoedició, una entitat que vetlla pel foment, difusió i verificació de la sostenibilitat ambiental en el món del llibre a Catalunya. Una vintena d’editorials ja està gestionant les seves publicacions amb aquests criteris i, per seguir avançant, l’Institut es reforça amb dues noves incorporacions. La Maria Casas és la nova responsable de les xarxes socials i s’encarrega de fer arribar el missatge de l’ecoedició a més persones. I l’Àlex Mèlich és el nou tècnic de medi ambient que s’incorpora per donar cop de mà al sector en tot el que necessiti. 

• La dada sobre petjada de carboni d’un llibre o revista de quins factors depèn? 

A partir de l’anàlisi del cicle de vida del llibre es poden veure tots els impactes: des de la seva producció (matèries primeres) fins al seu final de vida (el reciclatge o la incineració del producte). S’ha detectat que a les fases del procés on hi ha més impacte, tant de petjada de carboni com de consum d’aigua i energia, és en la producció de la matèria primera i en la seva distribució.  

Quan parlem de producció de matèria primera parlem, sobretot, de paper, que és el 90% del llibre, i és un procés molt costós energèticament. Pel que fa a la distribució, és on hi ha una major petjada de carboni ja que estem parlant de transport. És major encara si parlem de llibres que es produeixen a Àsia o Europa de l’est pel seu baix preu de producció. Hem de pensar que si un llibre es produeix a Catalunya té un impacte de distribució X; si es produeix a Europa de l’est l’impacte es multiplica per dos; i si es produeix a la Xina, per exemple, es pot arribar a multiplicar per vuit.  

• El més habitual és trobar llibres amb el logotip conforme han estat impresos amb paper certificat FSC o reciclat. Però si trobem un llibre amb el segell de “Llibre Ecoeditat”, què significa? Què hi ha darrera? 

Volem destacar que ens hem trobat amb força greenwashing.  Si agafes qualsevol llibre que tinguis per casa te’n pots trobar algun que posi que prové de boscos sostenibles. Una frase que queda molt bé a la primera plana del llibre però que no és una certificació de res. Amb els clors passa el mateix. Però, tot i així, hi ha certificacions que sí que son vàlides.   

Per què un llibre o revista tingui el segell “Llibre Ecoeditat”, des de l’Institut demanem tres requisits: paper certificat FSC, ja sigui verge, mixt o reciclat; impressió local, per tant, dins de la seva àrea de distribució (per exemple, si imprimeixes en català, que sigui dins de l’àrea catalano-parlant); i per últim, i creiem que és molt important, la comunicació de l’impacte que té el llibre. Pensem que és important que el públic lector sigui conscient de l’impacte del llibre igual que ho és de l’impacte que té un alvocat o una samarreta. I per això es posa de forma planera, amb comparatives, dins el mateix llibre.  

• Parlant del segell… Quins passos ajudeu a fer des de  l’Institut d’Ecoedició perquè una editorial publiqui un títol amb criteris de sostenibilitat? 

Hem de dir que a Catalunya ja tenim moltes editorials que treballen amb criteris de sostenibilitat, que ho fan molt bé i que venen a l’Institut a buscar el segell per poder certificar-ho. L’Institut és una cooperativa de serveis que, en aquest cas, fa d’eina per calcular l’impacte que té el llibre. Quan l’editorial s’associa a l’Institut, se li dona l’eina i a partir d’aquí es pot calcular l’impacte en qualsevol de les fases de producció d’un llibre. És d’us il·limitat.  

• Com està evolucionant? Va creixent l’interès i les editorials que volen treballar amb aquesta mirada? 

Aquest ha sigut l’any amb més creixement de l’ecoedició perquè s’ha començat a conèixer més, se li ha donat major visibilitat i importància. Això ha estat gràcies a la campanya de comunicació que, amb el lema “Fes un bon paper”, ha impulsat la cooperativa La Sembra amb la voluntat d’empènyer les editorials a ser proactives i unir forces per comunicar que no és una idea individual sinó que ha de ser col·lectiva.  

Per reforçar-ho, des de l’Institut d’Ecoedició llancem dades per xarxes socials que poden ser interessants com per exemple les dades comparatives de que parlàvem, que posem als llibres, i altres continguts a través dels quals donem a conèixer testimonis de persones que ja treballen generant productes amb el segell. Així en fem difusió i encoratgem els qui encara no ho fan! 

•  Com esteu aconseguint divulgar l’ecoedició entre les professionals i, alhora, de cara a la ciutadania? Ara comentaves el contingut que publiqueu a les xarxes socials però també participeu a fires, organitzeu trobades i formacions sectorials… Quina és l’estratègia? 

El passat 23 de febrer es va celebrar el Parlament de l’Ecoedició on es van aglutinar més de 100 persones del sector per anar una mica més enllà i definir els propòsits per aquest any, no només des del punt de vista de l’Institut, sinó tenint en compte totes les cadenes de valor. Creiem que es molt important generar espais on es puguin trobar des de papereres fins a biblioteques, per entendre que som un ecosistema i que tenim moltes idees i que s’han d’abordar des de tots els punts de vista. Per això creiem que aquests parlaments son molt importants per posar les fites de l’any. 

Altres espais de comunicació son les fires. Per exemple, al juny serem a la Fira de Sabadell on no només arribem als socis o potencials socis sinó també a les persones lectores. També és molt important fer xerrades i presentacions, per mostrar tots els projectes que s’estan fent en sostenibilitat. I, a més a més, l’estratègia de comunicació de l’Institut va lligada als canals de comunicació propis dels socis: nosaltres els assessorem per fer una comunicació conjunta i per que vegin que tenen un valor afegit que poden fer arribar al seu públic lector.  

•  I de cara a Sant Jordi, què els diríeu a totes les persones que compraran un llibre?  

Els diríem que no jutgin els llibres per la portada: que ho facin per la contraportada. Sent un dia en que es pensa sobretot en regalar un llibre, doncs que mirin de regalar un granet de responsabilitat i que mirin que el llibre no tingui un gran impacte ambiental. Que no es deixin dur només per les recomanacions de prescriptors i influencers.