Yolanda Melero: “La naturalització de les zones verdes ha augmentat el nombre de papallones.”

..
06/05/2024 - 18:00 h - Medi ambient i sostenibilitat La Fàbrica del Sol

Imatge 1: Papallona zebrada, Cinta Calzada; Imatge 2: Papallona reina, Cinta Calzada; Imatge 3: Blaveta comunna, Jordi Sanchez. 

L’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS neix com una xarxa col·laborativa de voluntaris que uneixen esforços per obtenir dades sobre les poblacions de papallones a les ciutats de Barcelona i Madrid. En parlem amb la Yolanda Melero, doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, investigadora al CREAF i coordinadora del projecte. 

  • Les papallones, a més d’importants pol·linitzadors, ens informen sobre l’estat de la biodiversitat i dels ecosistemes. Què les fa tan bon bioindicador? 

Les papallones son un bon bioindicador perquè tenen un rang molt ampli de  característiques, algunes de les quals ens indiquen com és el seu estil de vida. Per exemple, algunes espècies són molt generalistes (tenen unes necessitats molt baixes) i altres són molt especialistes. Algunes són molt dispersants i es poden moure per tot arreu molt fàcilment, n’hi ha que aguanten unes temperatures molt altes i altres no tant, etc. De manera que trobem molta informació dins un mateix grup.  

A més, un altre atribut que les fa bon bioindicador és que son molt fàcils de veure i d’identificar a simple vista. Són de fet, junt als ocells, indicadors reconeguts per la Unió Europea.  

  • L’objectiu del programa, que rep el suport de l’Ajuntament, és obtenir dades setmanals de presència i abundància de les espècies presents a les ciutats. Aplicat al nostre cas, quina informació destacaries de Barcelona? 

Les dades que recollim ens indiquen quin és l’estat de la biodiversitat en llocs urbans i quins són els processos que determinen aquesta diversitat. Amb aquesta informació també podem anar establint guies de gestió per millorar la biodiversitat urbana.  

En un medi natural, la varietat de característiques de les espècies que podem trobar és més variada i ben repartida. Per exemple a Collserola, podem trobar unes 70 espècies diferents, amb unes abundàncies relativament semblants. En canvi, a la ciutat trobarem més o menys la meitat d’espècies i amb unes abundàncies molt més descompensades.  

Per tant, ens trobem que tenim una pèrdua de biodiversitat on predominen les espècies que son generalistes, amb una gran capacitat de dispersió i que suporten bé les temperatures altes. Això és el que s’anomena efecte urbà.   

  • I com es concreta aquest efecte? 

A Barcelona, els parcs i jardins que estan a prop de Collserola, com al Carmel o al Guinardó,  estan molt millor que els jardins que estan enmig de la ciutat com Diagonal mar, que estan poc connectats. Hem de tenir en compte que Barcelona és molt densa i això dificulta el pas de les papallones que tenen poca capacitat de dispersió.  

El que també es veu molt és que amb la naturalització de les zones verdes ha augmentat el nombre de papallones. Per exemple, a Diagonal Mar des de que van naturalitzar algunes zones, hi podem veure moltes més papallones. El que passa és que totes de la mateixa espècie, la Blanca de col, que és la més abundant i és generalista. Quan aconseguim millorar la connectivitat, potser podran arribar la resta d’espècies.   

  • Les dades son recollides per persones voluntàries. Com les recullen i quins perfils treballen en aquest projecte?  

Hi ha dues metodologies: un transsecte i un passeig. El transsecte és un recorregut marcat de 300m i sempre és el mateix per a cada parc. La persona va caminant en línia recta i comptabilitza totes les papallones que veu dins d’un cub imaginari que l’envolta de cinc metres per cinc metres. Un cop s’acaba el transsecte es fa el passeig lliure, on el recompte és fa exactament igual. En els dos casos, la recollida de dades és important que es faci en hores de sol i en condicions de poc vent perquè si fa fred, les papallones no surten.  

Pel que fa al perfil dels voluntaris, a Barcelona és molt divers. Hi ha gent jove, d’uns 14 o 15 anys, hi ha estudiants, hi ha gent jubilada… I hi ha gent relacionada amb la biologia i gent que no hi té cap lligam. Actualment, hi ha unes 35 persones apuntades i la meitat col·laboren en el projecte des de 2018. S’ha creat un petita família. Inclús tenim una voluntària que ha canviar de residència de Madrid a aquí i segueix participant del projecte.  

  • Si les dades recollides, ens donen un diagnòstic, t’aventuraries a dir-nos quin és l’estat actual dels ecosistemes urbans a Barcelona? 

És millor del que jo esperava en començar el projecte. En quant a nombre d’espècies no estem tant malament, però tenim unes abundàncies molt esbiaixades a causa de l’efecte urbà que comentàvem al principi. La majoria d’espècies es veuen molt poc i es veuen en parcs propers a Collserola o a Monjuïc segurament com un efecte reducte del Parc de Llobregat. 

A part de la renaturalització, que ja s’està fent en alguns jardins, el que ajudaria molt a millorar aquesta situació seria augmentar el verd entre parcs. Una bona solució seria naturalitzar els escocells. La gent ha d’entendre que no és que els escocells i els jardins estiguin deixats, sinó que tenen plantes i flors silvestres que ajuden a la dispersió de moltes espècies, no només a les papallones. Si us hi fixeu, als jardins que semblen més deixats, on hi ha plantes oportunistes i que no estan “ben arregladets”, és on hi trobem tots els insectes. 

  • Per acabar, que li diries a algú que vol participar en el projecte? 

Que s’hi animi! Que és un projecte on la ciutadania és qui aporta les dades i així ajuda en la decisió dels canvis de la seva ciutat, ja que realment, des de Parcs i Jardins s’utilitzen aquestes dades per prendre decisions en la gestió de les zones verdes.  

A més, és una manera de conèixer la biodiversitat de Barcelona per millorar-la tant a escala local com global.