Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Al segle XIX té lloc un augment inèdit d’imatges sobre la ciutat de Barcelona, gràcies a la proliferació de suports gràfics i dispositius òptics diversos. Aquesta nova atenció iconogràfica per la ciutat no és arbitrària. Respon al rol central que a partir d’ara juga la visualitat en l’assimilació de les noves formes materials i culturals que comencen a imperar a Barcelona, arran de la revolució industrial i dels processos de modernització capitalista. Així, l’oci burgès, les reformes urbanes, les innovacions tecnològiques o els vestigis del passat medieval esdevenen temes recorrents en la cultura visual del període, tot manifestant-se en diferents tipus d’imatge i involucrant a l’espectador en sentits molt diversos a través del cos, la imaginació o la identitat social, entre d’altres vies.

En aquesta sessió s'han debatut alguns dels temes urbans i de les estratègies visuals més comunes a l’època, així com també el paper que juga la visualització de Barcelona en la difusió del nou ordre promogut per les elits econòmiques i polítiques de la ciutat. S'ha fet a partir de la discussió de tres tipus d’imatges: les vistes òptiques, les vistes fotogràfiques i la imatge impresa en la premsa il·lustrada del vuit-cents.

• Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra
• Data: 28 de setembre de 2022 a les 18:30h
• Lloc: Centre Cívic Convent de Sant Agustí. Sala Noble
• Adreça: Comerç, 36

Amb la participació de:

• Cèlia Cuenca, Investigadora predoctoral, Universitat de Barcelona
• Lucila Mallart, Historiadora, Universitat Pompeu Fabra
• Núria F. Rius, Historiadora de l’art, Universitat Pompeu Fabra

Aquesta taula rodona forma part del projecte «Prehistòries de la instal·lació: Del barroc eclesiàstic als interiors moderns» (UE-PGC2018–098348-A-I00), dirigit per Tomas Macsotay i finançat per l’Agencia Estatal de Investigación i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional.