Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

La Casa de l’Ardiaca, antic casal per a aquesta dignitat eclesiàstica, es va edificar al voltant del segle XII, aprofitant una part de l’antiga muralla romana de Barcelona. A finals del segle XV el va reconstruir l’ardiaca Lluís Desplà en estil gòtic amb elements renaixentistes.

Desamortitzada en el segle XIX, va passar a mans de propietaris burgesos, que en van completar el pati en forma de claustre, segons el projecte de l’arquitecte Josep Garriga, i també van fer diverses modificacions als interiors d’acord amb els gustos de l’època.

El 1895 es va convertir en la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i d’aquesta època és la famosa bústia modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner.

La va adquirir l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1919, per instal·lar-hi l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb reformes dirigides per l’arquitecte Josep Goday.

Després dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) es van enderrocar les cases adossades a la part exterior de la muralla i es va obrir l’avinguda de la Catedral. Entre el 1955 i el 1962 se’n van remodelar les façanes, sota la direcció de l’arquitecte Adolf Florensa.

La reforma integral de la Casa de l’Ardiaca es va fer entre els anys 1991 i 1998, per consolidar l’edifici i millorar les condicions de treball, de consulta i de conservació de la documentació, segons el projecte dels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech.