Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Coincidint amb l’exposició “Dibuixant una Nació. L’heràldica en Domènech i Montaner” traiem a la llum una nova interpretació d’aquest element singular de l’edifici que allotja l’Arxiu Històric.

Segurament l’element més emblemàtic de la Casa de l’Ardiaca és, amb el permís de la palmera, la bústia situada al costat de l’entrada principal de l’edifici. A més de formar part de l’imaginari ciutadà, cada dia nombrosos turistes s’aturen al seu davant per fer-li fotos i posar la mà sobre la closca de la tortuga perquè algú ha fet córrer que tocar-la porta sort.

Els elements que llueix són ben coneguts: cinc orenetes que voleien a la part superior, unes fulles d’heura per sota, una petita tortuga a l’angle inferior dret i un escut, el del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També és ben sabut que la bústia va ser dissenyada per Lluís Domènech i Montaner quan va fer les reformes de la Casa de l’Ardiaca quan aquesta va passar a ser la seu del Col·legi d’Advocats, cap a l’any 1902, i que la seva execució va anar a mans de l’escultor modernista Alfons Juyol i Bach.

El que genera més dubtes, en canvi, és la interpretació que se li ha de donar. La més estesa la vincula amb la justícia, reforçada pel fet que hi apareix l’emblema del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Així, les fulles d’heura representarien la burocràcia, les orenetes la rapidesa que hauria de tenir la justícia i la tortuga la lentitud amb què en realitat avança.

Un text de Rossend Serra i Pagès (1863-1929), però, sembla que hi posaria llum d’una manera diferent. El 1925, a l’ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, es va encarregar a aquest etnògraf i folklorista la redacció d’un elogi en honor de Lluís Domènech i Montaner, predecessor seu i mort el desembre de 1923. Aquesta necrològica, publicada al Butlletí de l’Acadèmia (BRABLB, 1926, volum 12, número 90-91), glossa amb tota mena de detalls la vida i obra de l’arquitecte. Tot i que, de fet, Serra i Pagès no va conèixer de manera molt propera Domènech i Montaner, va fer una gran tasca d’investigació, parlant amb persones que l’havien conegut i recollint anècdotes de tot tipus.

Una d’aquestes és l’explicada pel regidor Castellar. Explica en Castellar que, poc després de l’Exposició de 1888, va demanar consell a Domènech i Montaner per instal·lar unes bústies postals a diversos llocs de la ciutat que fossin ben visibles i que servissin per dipositar la correspondència de nit, quan els estancs estaven tancats. Domènech, aleshores, va treure un paper en blanc de la butxaca i en un moment va fer-ne un croquis: “un grup esbelt de gràcils aurenetes anaven volant a tirar una carta per la part superior d’una obertura horisontal, mentres, pel cantó dret de baix, una tortuga pesada’s disposava a anarla a recullir. Era una alusió ben ensopegada, de la pressa ab que’s van a tirar els plechs al correu y de lo que triguen a rèbres; no oblidant que’s tracta d’uns trenta anys endarrera”.

La descripció del disseny no deixa lloc a dubte: es tracta dels mateixos elements de la bústia que avui dia es conserva a la Casa de l’Ardiaca i la interpretació que se’n fa no té res a veure amb la justícia sinó amb el servei de correus. Sembla que la proposta de Domènech i Montaner va agradar molt però al final el projecte no es va dur a terme. I potser per treure’s l’espina, quan el Col·legi d’Advocats va encarregar-li les reformes de la casa de l’Ardiaca, l’arquitecte va fer servir aquell mateix disseny per fer-hi una bústia. No sabem si aquesta interpretació és l’autèntica però és versemblant, almenys tant com la interpretació referent a la justícia. Si més no, com diuen els italians, “se non è vero, è ben trovato”.