BCN Acció Intercultural

Al llarg del cicle “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i el present islàmic”, coorganitzat per l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), diferents activitats han subratllat l’herència islàmica de Barcelona. “Història i patrimoni” i “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic” van posar al centre el vincle entre el passat i el present de la comunitat musulmana a la ciutat, mitjançant reflexions sobre la posició del fet islàmic al patrimoni, la història i la museografia. Un altre torn de reflexió es va emmarcar en l’àmbit educatiu, amb les activitats “El currículum” i “El currículum ocult”, que es van focalitzar en dialogar sobre l’espai que ocupen les narratives i el coneixement del passat islàmic a les escoles, els llibres de text i el discurs educatiu, i com sovint s’oculten o es menystenen. D’altra banda, “Memòria i espai públic” feia valdre la posició del passat islàmic a l’espai urbà actual a través d’una instal·lació i performance artística que va tenir com a marc la plaça Comercial davant del Born CCM, on es va descobrir l’únic jaciment funerari islàmic documentat de Barcelona.

“Cementiris”, organitzada en col·laboració amb Cementiris de Barcelona, va centrar la mirada en l’adequació de les instal·lacions funeràries als rituals de les diferents confessions com un dels pals de paller del reconeixement de la pluralitat religiosa en una ciutat com Barcelona. El focus va ser el recinte islàmic del cementiri de Collserola, on el dissabte 2 de desembre va tenir lloc l’activitat. Va començar amb les paraules de la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida, qui va valorar la celebració d’actes com aquest, que reivindiquen la pluralitat de Barcelona: “La mort és una part fundacional de totes les religions. Per això, per respectar la diversitat religiosa, cal tenir en consideració els diferents rituals funeraris, i des de l’Ajuntament farem tot el possible per a millorar-los, sempre que estigui dins el marc legal”. Van seguir les paraules de Miquel Trepat, director de Cementiris de Barcelona, que va assenyalar la necessitat d’establir diàlegs entre les comunitats i l’administració per treballar per un pluralisme real en l’àmbit dels enterraments: “Estem aquí per seguir aprenent i coneixent tot el possible sobre les pràctiques culturals de tots els col·lectius. Barcelona va ser pionera en la instal·lació d’un recinte islàmic, i actualment estem proposant a la Generalitat canvis normatius per arribar a un pluralisme real en els rituals funeraris”.

La primera part de l’activitat va consistir en una visita guiada de la mà de Joan Manuel Aparicio, director de Serveis de Cementiris de Barcelona. La primera parada va ser el primer recinte islàmic, construït el 1997 i gestionat, encara avui, per la mateixa comunitat islàmica, que se’n fa càrrec des de la seva inauguració. Joan Manuel Aparicio va subratllar la importància dels processos de diàleg i negociació entre la comunitat musulmana i l’administració que es van dur a terme per a la instal·lació d’aquest recinte: “Com a municipi hem de poder oferir opcions i solucions per a un tema tan sensible com són els enterraments a les persones que decideixen quedar-se a Barcelona. Aquest espai el va construir la comunitat, el gestiona la comunitat, i té les característiques que la comunitat va veure oportunes en aquell moment, i crec que ara valdria la pena que fos la comunitat la que debatés sobre els principis dels enterraments musulmans per arribar a un consens i perquè l’administració actuï segons aquests principis”.

La visita va seguir al segon recinte islàmic, administrat per Cementiris de Barcelona, construït el 2017 i ampliat el 2021 per donar resposta al creixement de la comunitat musulmana a la ciutat i a la situació excepcional sobrevinguda per la Covid-19. En aquest espai, Joan Manuel Aparicio va reflexionar sobre les perspectives de futur del recinte, que, de nou, impliquen mantenir la col·laboració amb les comunitats musulmanes per tal d’avançar cap a un pluralisme religiós real, també en la mort, però sempre, apuntava, “tenint en compte la normativa i també la salut de les persones treballadores, en la mesura que hi ha demandes que poden posar-les en perill”.

La segona part de l’activitat va consistir en un col·loqui moderat per la Fatima Ahmed, cofundadora i vicepresidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona i membre del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa i del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona; amb la participació de Mayson Douas, líder de la Asociación por un Entierro Digno per la defensa del dret a la sepultura de la ciutadania musulmana a Madrid; Mohammed Halhoul Debboun, membre i portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, secretari general de la Federació Consell Islàmic de Catalunya i president de la Fundació Tot Raval; Jordi Moreras, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en l’estudi de les comunitats musulmanes a Catalunya; i Fátima Radimy, membre de l’Associació Manos de Fátima.

Les diferents intervencions van girar al voltant de qüestions com la necessitat de tenir recintes islàmics com el del Cementiri de Collserola per garantir el dret a la pràctica religiosa de les persones musulmanes, també en el moment de la mort, o els reptes que va suposar la pandèmia en aquest àmbit i els que es presentaran en un futur pel que fa als enterraments musulmans a la ciutat. En aquesta línia, Fatima Ahmed va obrir les ponències amb una reflexió sobre la importància d’entendre l’enterrament digne i segons les pròpies conviccions com un dret humà.

Jordi Moreras va continuar amb una breu exposició històrica que va fer palesa l’existència d’un buit entre els primers enterraments musulmans documentats a Barcelona, al Born, temàtica central de la darrera activitat de Barxiluna, “Memòria i espai públic”, i la construcció dels recintes islàmics de Montjuïc i Barcelona. “Hi ha gent que va morir als 60 i 70 que no va ser enterrada segons les seves conviccions”, digué Jordi Moreras reivindicant que, per evitar que això torni a passar, i tal com ha posat de manifest l’emergència sanitària, cal “un acord entre la comunitat local i l’administració municipal, que sol ser complicat perquè, de vegades, els responsables no tenen la sensibilitat necessària i les demandes de la comunitat no encaixen amb els marcs establerts i els recursos de què es disposa”.

Mohammed Halhoul va iniciar la seva intervenció responent a Jordi Moreras. De la mateixa manera que va assenyalar la sort que, digué, té la comunitat musulmana barcelonina “d’acompanyar en la mort els difunts”, també va insistir en la necessitat d’arribar a consensos: “Hi ha un procés burocràtic al qual la comunitat sempre ha intentat adaptar-se, i, si bé és cert que l’administració sempre ens ha escoltat, hi ha problemes normatius”. Va acabar subratllant i agraint el fet que les dues parts estan disposades a buscar solucions.

Per tal de posar la situació barcelonina en un marc més ampli, el col·loqui va comptar amb la participació de Mayson Douas, que va posar el focus en la manca d’espais per a enterraments islàmics a Madrid i la urgència de recollir dades de la ciutadania per tal de, com a mínim, conèixer l’abast de la problemàtica: “A Madrid no tenim on caure morts, l’únic espai que teníem es va esgotar fa molt de temps. Diuen que no cal perquè la gent es repatria, però si no obres un espai no pots contrastar que això és així. I la manca de dades ens està fent molt de mal. No conèixer les confessions de la ciutadania afecta a tots els serveis públics”. Més enllà del cas madrileny, la intervenció de Mayson Douas va posar sobre la taula que aquesta problemàtica té lloc al conjunt de l’estat: “Vam fer un estudi on es retratava que, actualment, hi ha tres cementiris habilitats per cada mil municipis, i hi ha cinc comunitats autònomes que, ara com ara, no tenen cementiri”. Finalment, Mayson Douas va concloure el seu discurs agraint la celebració d’actes com aquest: “Gràcies per Barxiluna, i tant de bo continueu sent referents per a coses com aquesta en un futur”.

Fátima Radimy va tancar el col·loqui amb una intervenció breu però reivindicativa, on demanava que les administracions obrin espais de diàleg: “Demanem que hi hagi llocs qualificats per al ritual islàmic, que hi puguin accedir imams, que s’instauri l’enterrament d’una única persona… Sabem que no podem portar tota la tradició del Marroc a Espanya, però demanar no costa res. I en tot cas, hem d’estar units, perquè una mort digna és essencial per a totes les cultures, es tracta de respectar els drets de cadascú”.

Escolteu el PÒDCAST de l’activitat: properament!
Mireu la galeria d’imatges AQUÍ!
Recupereu les activitats de #Barxiluna AQUÍ!