Les ciutats les conformen un ampli ventall de persones amb costums i pràctiques culturals diverses, de diferents estrats socials, gènere, sexe, edat... Són espais de barreja i mutants per naturalesa. El que ahir era immigrant avui és autòcton. No obstant amb les migracions modernes s’ha produït un alt grau de diversitat cultural als territoris i aquesta relació de pertinència al territori no està tan clara. El procés de reconversió es dona amb més problemes i s’ha de treballar entre tots i a diferents nivells (cultural, social, educatiu...) per tal de no crear fractures en la societat...

 

Treballar per fomentar la convivència als barris i cohesió social és clau per aconseguir aquests objectius, però, de què parlem quan parlem de cohesió social? Què fa falta per afavorir-la i per la consolidació de les relacions interculturals? Quins casos d’èxit n’hi ha a Barcelona?

 

El dijous 23 de febrer de 2012 vam fer una trobada a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura que sota l’epígraf  “Crisi econòmica, diversitat cultural i canvi social: què vols dir quan parles de cohesió social?”. A la trobada van participar Joan Subirats, Xavier Serrano, Fabiana del Genio i Carolina Astudillo (moderadora).

 

La proposta del debat era reflexionar sobre la idea de cohesió social (un terme que descriu la intensitat de la unió entre les diferents persones que formen un grup), i, alhora, tractar sobre com es relliga amb el nostre moment actual; immersos com estem en una època de crisi, marcada per la diversitat cultural de les nostres ciutats i en la qual s’albira un canvi social de conseqüències, probablement, inabastables.